107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + − + + − + + − + − + − + − + + − El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]].+ +
Text reemplaça - ' angles ' a ' anglés '
La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en anglés Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur.
La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en [[anglés]] Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur.
La guerra es va desenrollar entre el 2 d'[[abril]], dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argentí, i el [[14 de juny]] de [[1982]], data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipèlecs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluita per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any [[1833]] i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, [[Antartida]] e Islas del Atlantic Sud.
La guerra es va desenrollar entre el [[2 d'abril]], dia de l'invasió de les illes per part de l'eixercit argentí, i el [[14 de juny]] de [[1982]], data de la seua rendició, lo que comportà la reocupació dels archipèlecs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluita per la soberania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any [[1833]] i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com a part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats illegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, [[Antartida]] i Islas de l'Atlantic Sur.
==Esclafit de la Guerra de les Malvinas==
==Esclafit de la Guerra de les Malvines==
El dia 2 d'abril de 1982 l'eixercit argenti invadil'archipelec de les Malvines. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] posà en alerta a les seues tropes i el [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] se reuni per a tractar el tema.
El dia 2 d'abril de 1982 l'eixercit argenti invadil'archipelec de les Malvines. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] posà en alerta a les seues tropes i el [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] se reuni per a tractar el tema.
Argentina, governada per Lleopolt Galtieri, anuncià que les [[illes Malvinas]], [[Georgias]] i [[Sanduig del Sur ]]queden baix la seua sobirania. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] trencà relacions diplomatiques en Argentina i anuncià la remesa de tropes. El [[Perú]] envià avions i armes per a ajudar a Argentina; mentres que [[Chile]] recolzà a [[Anglaterra]].
Argentina, governada per Lleopolt Galtieri, anuncià que les [[illes Malvinas]], [[Georgias]] i [[Sanduig del Sur]] queden baix la seua soberania. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] trencà relacions diplomatiques en Argentina i anuncià la remesa de tropes. [[Perú]] envià avions i armes per a ajudar a Argentina; mentres que [[Chile]] recolzà a [[Anglaterra]].
==Fets principals de la Guerra de les Malvines==
==Fets principals de la Guerra de les Malvines==
El 5 d'abril les tropes britaniques partiren cap a lesMalvinas des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire[[Port Argenti]] i Port Darwin. El 6 de maig moriren 323 mariners del buc argenti [[ARAGeneral Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El 4 de maig avions de l'Armada Argentina fonaren al buc angles [[HMS Sheffield]].
El [[5 d'abril]] les tropes britaniques partiren cap a les Malvines des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire [[Port Argenti]] i Port Darwin. El [[6 de maig]] moriren 323 mariners del buc argenti [[ARA General Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El [[4 de maig]] avions de l'Armada Argentina fonaren al buc anglés [[HMS Sheffield]].
El 6 de maig l'ONU propongue el retir de les forcesd'abdos països i l'administracio de les illes per part de les Nacions Unidesmentres duren les negociacions. El Govern de [[Margaret Tatcher]] rebujà el plà. El 12 de maig partiren des de Southampton, a bordo del transatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regiment de 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El 1 de juny l'eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti. Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines.
El 6 de maig la ONU propongué el retir de les forcesd'abdós països i l'administració de les illes per part de les Nacions Unides mentres duren les negociacions. El Govern de [[Margaret Tatcher]] rebujà el plà. El [[12 de maig]] partiren des de Southampton, a bordo del transatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regiment de 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El [[1 de juny]] l'eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti. Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines.
==Alt al foc i capitulacia==
==Alt el foc i capitulacio==
El 14 de juny els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulacia argentina. En Buenos Aires hague manifestacions contra la rendicio que terminaren en greus enfrontaments.
El [[14 de juny]] els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulació argentina. En [[Buenos Aires]] hagué manifestacions contra la rendició que terminaren en greus enfrontaments.
El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] obtinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]].
== Vore també ==
*[[Illes Malvines]]
[[Categoria:Història d'Argentina]]
[[Categoria:Història d'Argentina]]
[[Categoria:Història del Regne Unit]]
[[Categoria:Història del Regne Unit]]