Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | | |
| ==Fets principals de la Guerra de les Malvines== | | ==Fets principals de la Guerra de les Malvines== |
− | El [[5 d'abril]] les tropes britaniques partiren cap a les Malvines des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire [[Port Argenti]] i Port Darwin. El [[6 de maig]] moriren 323 mariners del buc argenti [[ARA General Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El [[4 de maig]] avions de l'Armada Argentina fonaren al buc angles [[HMS Sheffield]]. | + | El [[5 d'abril]] les tropes britaniques partiren cap a les Malvines des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire [[Port Argenti]] i Port Darwin. El [[6 de maig]] moriren 323 mariners del buc argenti [[ARA General Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El [[4 de maig]] avions de l'Armada Argentina fonaren al buc anglés [[HMS Sheffield]]. |
| | | |
− | El 6 de maig l'ONU propongué el retir de les forcesd'abdos països i l'administració de les illes per part de les Nacions Unides mentres duren les negociacions. El Govern de [[Margaret Tatcher]] rebujà el plà. El [[12 de maig]] partiren des de Southampton, a bordo del transatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regiment de 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El [[1 de juny]] l'eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti. Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines. | + | El 6 de maig la ONU propongué el retir de les forcesd'abdós països i l'administració de les illes per part de les Nacions Unides mentres duren les negociacions. El Govern de [[Margaret Tatcher]] rebujà el plà. El [[12 de maig]] partiren des de Southampton, a bordo del transatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regiment de 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El [[1 de juny]] l'eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti. Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines. |
| | | |
− | ==Alt al foc i capitulacio== | + | ==Alt el foc i capitulacio== |
| El [[14 de juny]] els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulació argentina. En [[Buenos Aires]] hagué manifestacions contra la rendició que terminaren en greus enfrontaments. | | El [[14 de juny]] els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulació argentina. En [[Buenos Aires]] hagué manifestacions contra la rendició que terminaren en greus enfrontaments. |
| | | |
− | El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]]. | + | El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] obtinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]]. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |