Canvis

2 bytes eliminats ,  17:46 11 jun 2013
m
Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'
Llínea 1: Llínea 1:  
'''Guillem de Castro i Bellvís''' ([[Valéncia]], [[4 de novembre]] de [[1569]] – [[Madrit]], [[28 de juliol]] de [[1631]]), en [[espanyol]] ''Guillén de Castro'', fon un [[dramaturc]] valencià d'[[Espanya]], considerat com el més important de la [[escola valenciana]] de fins del [[sigle XVI]] i un dels més destacats de la [[comedia nova lopesca]], desenrollada a partir de la irrupció en el teatre de [[Lope de Vega]].
 
'''Guillem de Castro i Bellvís''' ([[Valéncia]], [[4 de novembre]] de [[1569]] – [[Madrit]], [[28 de juliol]] de [[1631]]), en [[espanyol]] ''Guillén de Castro'', fon un [[dramaturc]] valencià d'[[Espanya]], considerat com el més important de la [[escola valenciana]] de fins del [[sigle XVI]] i un dels més destacats de la [[comedia nova lopesca]], desenrollada a partir de la irrupció en el teatre de [[Lope de Vega]].
   −
Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]] '' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és [[1605]] per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar ([[Lisboa]], [[1605]]) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Veja: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en [[1973]] (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquella important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, [[1605]] '', Toulouse-LeMirail, [[1977]]).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}
+
Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]] '' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és [[1605]] per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar ([[Lisboa]], [[1605]]) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Veja: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en [[1973]] (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquell'important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, [[1605]] '', Toulouse-LeMirail, [[1977]]).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}
    
Veja també en el pròlec a l'edició de [[1996]] de  ''Les joventuts de Rodrigo'' de Stefano Arata: {{Cita|En el que a la nostra comèdia es referix, si la data ''davant de quem'' de [[1615]] resulta verosímil, el terme ''post quem'' té que anitciparse a 1605, any en què es publica la ''Història i Romancer del Cid'' de Juan d'Escobar, llibre que va tindre certa importància en la gènessi de l'obra, i que Bruerton per error pensava publicat només set anys més tard.|Stefano Arata, «Pròleg», ''op. cit.'', ps. XXXII-XXXIII.}}</ref> i [[1615]]), basada en el cicle de [[romanç]]s [[Rodrigo Díaz de Vivar|cidianos]], que fon imitada per [[Pierre Corneille]] en ''[[Le Cid]] '' ([[1636]]).
 
Veja també en el pròlec a l'edició de [[1996]] de  ''Les joventuts de Rodrigo'' de Stefano Arata: {{Cita|En el que a la nostra comèdia es referix, si la data ''davant de quem'' de [[1615]] resulta verosímil, el terme ''post quem'' té que anitciparse a 1605, any en què es publica la ''Història i Romancer del Cid'' de Juan d'Escobar, llibre que va tindre certa importància en la gènessi de l'obra, i que Bruerton per error pensava publicat només set anys més tard.|Stefano Arata, «Pròleg», ''op. cit.'', ps. XXXII-XXXIII.}}</ref> i [[1615]]), basada en el cicle de [[romanç]]s [[Rodrigo Díaz de Vivar|cidianos]], que fon imitada per [[Pierre Corneille]] en ''[[Le Cid]] '' ([[1636]]).
Llínea 25: Llínea 25:  
Tres de les seues peces s'inspiren en obres de [[Miguel de Cervantes]]: ''El curiós impertinent'', convertida en una tragèdia de to còmic, ''La força de la sanc'' i ''El senyor Quixot de la Mancha'', en la que els dos universals figures són només un contrapunt còmic d'humor directe d'entremés als amors creuats de Cardenio, Luscinda, Ferrando i Dorotea.  
 
Tres de les seues peces s'inspiren en obres de [[Miguel de Cervantes]]: ''El curiós impertinent'', convertida en una tragèdia de to còmic, ''La força de la sanc'' i ''El senyor Quixot de la Mancha'', en la que els dos universals figures són només un contrapunt còmic d'humor directe d'entremés als amors creuats de Cardenio, Luscinda, Ferrando i Dorotea.  
   −
En la resta de la seua producció destaquen obres cavalleresques, tal com ''El naiximent de Montesinos'', drames històrics entre els que es troba ''El més impropi botí'', obres de capa i espasa, com ''Els malcasats de Valéncia'', i les peces mitològiques ''Oroneta i Filomena'' i ''Dido i Enees''. Va crear [[tragicomèdia]]s en obres com ''El perfecte cavaller'' i drames: ''La justícia en la pietat''. atres obres destacades són l'enjorn pero sòlit drama èpic ''El comte Alarcos'' i la impactant tragèdia ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres.
+
En la resta de la seua producció destaquen obres cavalleresques, tal com ''El naiximent de Montesinos'', drames històrics entre els que es troba ''El més impropi botí'', obres de capa i espasa, com ''Els malcasats de Valéncia'', i les peces mitològiques ''Oroneta i Filomena'' i ''Dido i Enees''. Va crear [[tragicomèdia]]s en obres com ''El perfecte cavaller'' i drames: ''La justícia en la pietat''. atres obres destacades són l'enjorn pero sòlit drama èpic ''El comte Alarcos'' i l'impactant tragèdia ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres.
    
=== Temes ===
 
=== Temes ===