Edició de «Guinea Equatorial»

{{Ficha de país
| nom_oficial = República de Guinea Ecuatorial<br/>''República de Guinea Equatorial''
| image_bandera =  Flag of Equatorial Guinea.svg
| image_escut = Coat of arms of Equatorial Guinea.svg
| image_escut_tamany = 100px
| image_mapa = GNQ orthographic.svg
| lema_nacional = ''Unidad, paz, justicia'' 
| himne_nacional = ''[[Caminemos Pisando la Senda de Nuestra Inmensa Felicidad]] ''
| capital = [[Malabo]]
| capital_població = 100.000 aprox. 
| capital_coord =
| ciutat_principal =[[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]]<br /><small>173.036 aprox.<ref>[http://www.mae.es/NR/rdonlyres/6FE663CC-C88E-4017-851F-DA37786A22D6/0/GuineaEcuatorial.pdf Segons estimació del Ministeri d'Assunts Exteriors d'Espanya.]</ref></small><br />
| principals ciutats= 
| festa_nacional= 
| idioma_oficial =[[idioma espanyol|Espanyol]] (us principal).<br/> També és oficial, encara que escassament gastat, el [[idioma francés|francés]].¹
| govern  =[[República presidencialista]] dins d'un marc [[dictadura|dictatorial]]
| dirigents_títuls =President<br />Primer ministre
| dirigents_noms =[[Teodoro Obiang Nguema]]<br />[[Ignacio Milam Tang]]
| fundació  =[[Independència]]
| fundació_hites =d'[[Espanya]]
| fundació_dates = <br />[[12 d'octubre]] de [[1968]]
| superfície = 28.051
| superfície_lloc =145
| superfície_aigua = Despreciable
| fronteres = 539 [[quilómetro|km]]
| costes = 296 km
| població = 1.014.999 (616,459 CIA factbook, 2008)''<small>(2001)</small>'' 
([http://www.citypopulation.de/EquatorialGuinea.html])
| població_any = 
| població_lloc = 159
| població_densitat = 18,65
| PIB_nominal= US$ 25.439 millons
| PIB_nominal_any = 2005
| PIB_nominal_lloc = 102
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 23.154	 
| IDH = 0.717
| IDH_any = 2008
| IDH_lloc = 115
| IDH_categoria = =<font color="#ffcc00">Mig</font>
| moneda  =[[Franco CFA|Franco]] (f, <code>[[ISO 4217|XAF]]</code>)
| gentilici = equatoguineà,-ana
| horari  =([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)
| cctld =.gq 
| còdic_telefònic = 240
| prefix_radiofònic = 3CA-3CZ
| còdic_ISO = 226 / GNQ / GQ
| membre_de =[[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[OEI]]
|Ciutats importants=  [[Malabo]], [[Bata]]
|nota1= També se parlen llengües locals, destaquen el [[idioma fang|fang]], [[idioma bubi|bubi]] i [[crioll annobonense|annobonés]]. Per atra part, el [[idioma portugués|portugués]] seria introduït com a idioma optatiu en el sistema educatiu del país.<ref>[[http://www.elconfidencial.com/cache/2009/01/16/62 guinea ecuatorial portugal refuerzan lazos economicos.html]]</ref>
}}
La '''República de Guinea Equatorial''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país de l'[[Àfrica Central]], i u dels països més chicotets de l'[[Àfrica]] continental. Llimita en [[Camerun]] al nort, [[Gabó]] al sur i el [[golf de Guinea]] a l'oest, on les illes de [[Sant Tomé i Príncipe]] s'ubiquen al suroest.

Antigament fon una [[colònia (administrativa)|colònia]] [[Espanya|espanyola]] coneguda com [[Guinea Espanyola]], encara que posteriorment fon considerada com a província espanyola, i obtingué la seua independència el [[12 d'octubre]] de [[1968]]. El territori del país (conegut continentalment com [["Rio Muni" o "Mbini"]]) inclou un gran número d'illes, entre les que es troben l'illa de [[Bioko]] (antiga Fernando Poo), a on s'ubica la capital, [[Malabo]] (nomenada antigament [[Santa Isabel]]). La ciutat de [[Cocobeach]] <nowiki>[</nowiki>al sur-oest (SOTA) de la [[províncies de Guinea Equatorial|província]] del [[província Litoral|Litoral]]<nowiki>]</nowiki> és, des de [[2006]], de sobirania conjunta en el veí [[Gabó]] (país original de la ciutat). Guinea Equatorial és u dels territoris en Àfrica a on l'[[idioma espanyol|espanyol]] és un idioma oficial, ademés dels enclavaments [[espanyols]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], i la parcialment reconeguda [[República Àrap Saharaui Democràtica]] ([[Sàhara Occidental]]).

== Etimologia ==
El nom que adoptà el país despuix d'obtindre la seua independència es deu a estar situat en el [[golf de Guinea]] i a la seua proximitat l' [[equador terrestre|equador]].

== Història ==

L'actual territori de [[Guinea Equatorial]] s'assenta sobre migevals regnes tribals d'escassa estructuració, sens dubte sorgit per l'influència de l'estructures protoestatals més alvançades que es varen desenrollar contemporàneament en la zona: el [[Regne Oyo]], el [[Regne del Congo]], el regne Benga de l'illa [[Mandj]] (despuix nomenada [[Corisco]]), el [[regne Bubi]] de l'illa de [[Bioko]] i les viles-estat dels clans Fang de la part continental.

Cap la possibilitat que la zona del golf de Guinea fora visitada per [[Hanón]], un general [[cartaginés]] que va realisar un viage vorejant les costes d'[[Àfrica]] cap a finals del [[siglo&nbsp;VI&nbsp;a.&nbsp;C.]] o començaments del [[siglo&nbsp;V&nbsp;a.&nbsp;C.]]

=== Domini portugués ===
Foren navegants portuguesos els primers europeus que en certea varen explorar el golf de Guinea en [[1471]]. Eixe any, el portugués [[Fernão do Po]] (que buscava una ruta cap a l'[[Índia]]) situà l'illa de [[Bioko]] en els mapes europeus. La va batejar Formosa (‘bella'). No obstant, pronte fon coneguda pel nom del seu descobridor). L'1 de giner de [[1472]] els portuguesos descobriren l'illa de [[Pagalú]], a la que varen denominar [[Annobón]] (any bo, o any nou).

Cap a [[1493]], el senyor [[Joan II de Portugal]] es va proclamar junt en el restant de títuls reals com a Senyor de Guinea i el primer Senyor de Corisco.
Els portuguesos varen colonisar les illes de Bioko, Annobón i [[Corisco]] en [[1494]], que els  convertiren en llocs per al tràfic d'esclaus.

En [[1641]] l'holandesa Companyia de les Índies s'establí sense el consentiment portugués en l'illa de Bioko, centralisant des d'allí temporalment el comerç d'esclaus del golf de Guinea, si be els portuguesos varen tornar a fer acte de presència en l'illa en [[1648]], substituint la Companyia holandesa per una pròpia Companyia de Corisco dedicada al mateix comerç, construint una de les primeres edificacions europees en l'illa, el fort de Punta Joko.

Portugal vengué mà d'obra esclava des de Corisco en contractes especials a [[França]], a qui va contractar fins a 49.000 guineans esclaus, a [[Espanya]] i a [[Anglaterra]] en [[1713]] i [[1753]], sent els principals colaboradors en este comerç els [[bengas]], que tenien bones relacions en les autoritats colonials europees (els que a la vegada no intervenien en la política interna del país, lo qual sense dubte ajudava), i que també posseïen un sistema econòmic esclaviste propi, sent generalment els seus servidors particulars guineans i nvikos.

Les illes varen permaneixer en mans [[Portugal|portugueses]] fins a març de [[1778]], despuix del [[tractat de Sant Ildefons (1777)]] i [[tractat d'El Pardo|el Pardo]] (1778), pels que se cedien a Espanya les illes, junt en drets de lliure comerç en un sector de la costa del [[golf de Guinea]] entre els rius [[riu Níger|Níger]] i [[Ogooué]], a canvi de la disputada [[Colònia del Sacramento]] (en [[Uruguai]]). A partir d'eixe moment, Guinea Equatorial fon part del [[virregnat del Riu de la Plata]] (fundat en [[1776]]) fins al seu desmembrament definitiu en la [[Revolució de maig de 1810]]).

=== Domini hispà-britànic ===

El [[17 d'abril]] de [[1778]], el comte d'Arjelejo va eixir de [[Montevideo]] rumbo a [[Bioko]], per a prendre possessió dels territoris del golf de Guinea en nom d'Espanya, pero va morir quatre mesos més tart. El segon governador serà [[Fernando Primo de Rivera]], qui ho fon circumstancialment del [[14 de novembre]] de [[1778]] al [[30 d'octubre]] de [[1780]], moment en que la missió espanyola decidix tornar, desentenent-se d'actuar en el territori i abandonant l'establiment de Concepció, primer i provisional centre administratiu.

Els [[Gran Bretanya|britànics]] ocuparen l'illa de Bioko entre [[1826]] i [[1832]] per a lluitar contra el [[esclavitut|tràfic d'esclaus]]. S'establix en Fernando Poo, baix control anglés, la Comissió de Repressió de La Tracta per a la captura de barcos negrers i persecució de traficants. En [[1827]] és fundat l'establiment de Port Clarence, posteriorment Santa Isabel i hui [[Malabo]]. En [[1836]] el navegant espanyol José de Moros, visita l'illa d' [[Annobón]], governada per Pedro Pomba. Els [[Gran Bretanya|britànics]] despuix de la seua eixida de [[Bioko]] tornen en [[1840]], atacant i cremant vàries dependències i factories espanyoles en l'illa i en l'illa de [[Corisco]]. En [[1841]] a pesar de tot Anglaterra seguia encabotada en conseguir [[Fernando Poo]] proponent la compra de l'illa a Espanya. El Congrés Espanyol i l'opinió pública varen conseguir parar este proyecte. Per a refermar els drets d'Espanya, s'envià l'expedició de [[Juan José Lerena i Barry]], que en març de [[1843]] va hissar el pavelló espanyol en Santa Isabel (actual [[Malabo]]), rebent la sumissió de diversos caps locals, com Bonkoro I (rei dels bengas de l'illa de [[Corisco]]).

=== Domini espanyol ===
[[File:1729 West Africa map (Cameroon & Nigeria).jpg|thumbnail|250px|Mapa de l'any [[1729]] mostrant l'àrea geogràfica del golf de Guinea a on és desenrollen les cultures [[bubi]], [[fang]] i [[benga]], entre atres]]

El [[13 de setembre]] de [[1845]] és fa pública la Real Orde per la qual la [[Isabel II d'Espanya|Reina Isabel II]] autorisa el trasllat a la regió a tots els negres i mulats lliures de [[Cuba]] que voluntàriament ho desijaren.

A partir de [[1855]] és produïx una agitada época de lluites intestines entre els bengues per la qüestió de les direccions locals, lluites que acaben en [[1858]] en l'arribada del primer governador espanyol, [[Carlos de Chacón i Michelena]], que en 1858 va nomenar tinent governador de [[Corisco]] a Munga I (enfrontat a Bonkoro II). De [[1859]] a [[1875]] deixà una guarnició espanyola en l'illa, que despuix seria traslladada a l'illa de [[Elobey Chic]]. Dins esta política d'intervencionisme en [[1864]] el governador Ayllón nomena al ReI de [[Elobey Gran]], Bodumba.

El [[20 de juny]] de [[1861]] es publica la Real Orde per la qual es convertix l'illa de [[Bioko]] en presidi espanyol; en octubre del mateix any es dicta la Real Orde per la qual, al no oferir-se voluntàriament negres emancipats de [[Cuba]] per a immigrar a Guinea, es dispon que de no presentar-se voluntaris és procedixca a l'embarcament, sense el seu consentiment, de 260 negres cubans, als que s'uniran posteriorment represaliats polítics. La regió serà àmpliament explorada per [[Manuel d'Iradier i Bulfy]], a càrrec de dos expedicions (en [[1875]] i [[1884]]) que també tindria per missió acabar en els alçaments de diverses viles-estat Fang. Durant el periodo 1887-1897, diversos representants espanyols establixen relacions en el rei Moka de Bioko, qui en la segona mitat del [[siglo&nbsp;XIX]] va unificar a tots els clans bubi (li seguiran [[Sas Ebuera]] entre [[1899]]-[[1904]] i [[Malabo Lopelo Melaka|Malabo]] entre [[1904]]-[[1937]], any este últim en que el rei fon empresonat pels autoritats espanyoles). La porció continental, [[Riu Muni]], es  convertí en protectorat en 1885 i en colònia en [[1900]], any en que un tractat firmat en París va determinar els llímits del territori reconegut a [[Espanya]].

El [[30 de decembre]] de [[1916]] —En el marc de la [[Primera Guerra Mundial]]— Espanya va enviar una companyia expedicionària d'infanteria de marina per a fer-se càrrec de tropes alemanyes que, procedents de [[Camerun]], s'havien internat en [[Guinea Espanyola]] fugint de la pressió britànica. El gros va tornar en [[1917]], quedant-se oficials junt en els internats fins que va acabar la guerra.

==== Colònia de Guinea Espanyola ====
[[File:Reymalabo1930.PNG|thumb|El rei Malabo de Bioko en l'any [[1930]]]]

Abdós territoris (insular i continental) foren units en [[1926]] com la colònia de [[Guinea Espanyola]]. Per ad esta época acaben de dissoldre's les estructures prèvies tradicionals dels regnes tribals, consolidant-se l'administració de tall europeu importat pels espanyols.

No obstant, Espanya no tenia la riquea i l'interés necessaris per a desenrollar una infraestructura econòmica important durant la primera mitat del [[sigle XX]]. No obstant, Espanya desenrollà grans plantacions de [[cacau]] en l'illa de Bioko en mils de treballadors [[Nigèria|nigerians]] importats com a bracers.

En els [[anys 1930|anys trenta]] Guinea Equatorial permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola]] fins a setembre de [[1936]] quan, iniciada ya la [[Guerra Civil espanyola]] fon presa pels militars alçats contra la democràcia.

Fins a [[1956]], les Illes de [[Fernando Poo]] i [[Annobón]], formaren part del Territori de [[Guinea Espanyola]]. El [[21 d'agost]] de [[1956]] els dits territoris foren organisats en províncies en el nom de províncies del golf de Guinea.

==== diputacions provincials de la regió Equatorial Espanyola ====

En [[1959]], els territoris espanyols del golf de Guinea varen adquirir l'estatus de províncies espanyoles ultramarines, similar al de les províncies metropolitanes. Per la llei de 30 de juliol de 1959, varen adoptar oficialment la denominació de regió Equatorial Espanyola i s'organisaren en dos províncies: [[Fernando Poo]] i [[Riu Muni]]. Com a tal regió, fon regida per un governador general eixercint tots els poders civils i militars.  Les primeres eleccions locals es varen celebrar en 1959, i se triaren els primers procuradors en Corts equatoguineans.  

==== Comunitat Autònoma de Guinea Equatorial ====

El [[15 de decembre]] de [[1963]], El Govern espanyol va sometre a referèndum entre la població d'estes dos províncies, un proyecte de Basses sobre Autonomia, que fon aprovat per acaparadora majoria. En conseqüència, estos territoris varen ser dotats d'autonomia adoptant oficialment el nom de Guinea Equatorial, en òrguens comuns a tot el territori (Assamblea General, Consell de Govern i comissari General) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general nomenat pel govern espanyol tenia amplis poders, l'Assamblea General de Guinea Equatorial tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions.

En [[novembre]] de [[1965]], la IV Comissió de l'Assamblea de la [[ONU]], aprovà un proyecte de resolució en que es demanava a [[Espanya]] que fixara quan més pronte millor la data per a la independència de Guinea Equatorial. En decembre de [[1966]] el Consell de ministres del Govern espanyol va acordar preparar la Conferència Constitucional. En [[octubre]] de [[1967]] s'inaugurà la dita Conferència, presidida per [[Fernando María Castiella]], ministre espanyol d'Assunts Exteriors; al front de la delegació guineana figurava [[Federico Ngomo]].

=== Estat independent ===
==== Proclamació de la independència ====

En març de [[1968]], baix la pressió dels nacionalistes equatoguineans i de les nacions Unides, Espanya va anunciar que concediria l'independència. Es formà una convenció constituent que va produir una llei electoral i un borrador de constitució. Acabada la segona fase de la Conferència Constitucional ([[17 d'abril]] - [[22 de juny]] de [[1968]]) se dugué a terme la consulta. El referèndum sobre la constitució és va produir el [[11 d'agost]] de [[1968]], baix la supervisió d'un equip d'observadors de les [[nacions Unides]]. Un 63% de l'electorat va votar a favor de la constitució, que preveïa un govern en una Assamblea General i un Tribunal Suprem en juges nomenats pel president.

El [[22 de setembre]] se celebraren els primeres eleccions presidencials i cap dels quatre candidats va obtindre majoria absoluta. Una semana despuix fon triat president de Guinea Equatorial [[Francisco Macías Nguema]]; el seu immediat seguidor en l'elecció fon [[Bonifacio Ondó Edu]].

En setembre de [[1968]], Francisco Macías Nguema fon triat primer president de Guinea Equatorial en el soport de moviments nacionalistes com l'IPGE ([[Idea Popular de la Guinea Ecuatorial]]), part del MONALIGE ([[Movimento Nacionalista de liberación de Guinea Ecuatorial]]) i el MUNGE ([[Movimento de Unión Nacional de Guinea Ecuatorial]]). L'independència es va proclamar el [[12 d'octubre]] de [[1968]]. El país  adoptà el nom de República de Guinea Equatorial. Fon admesa en la ONU com a membre 126 de l'Organisació.

En giner de [[1969]], el líder de l'oposició a Macías, [[Bonifacio Ondó Edu]], que estava somés a arrest domiciliari, fon assessinat. Aumentà l'inestabilitat en el país.

En març de [[1969]], Macías va anunciar que havia dominat un intent de colp d'estat encapçalat per l'opositor [[Anastasio Ndongo]] (les versions varien: encara que alguns autors asseguren que mai havia  existit, atres afirmen que la tentativa és produí). El president guineà va aprofitar este pretext per a acabar en tota l'oposició i instaurar una dictadura. Els seguidors de [[Anastasio Ndongo]] foren arrestats o assessinats. El fallit colp o fals colp generà una onada d'indignació popular antiespanyola (estimulada pel govern), per lo qual la comunitat espanyola es sentí amenaçada.

El [[28 de març]] de [[1969]] es reembarcaren les tropes espanyoles estacionades en [[Riu Muni]]. Ocorrerà el mateix el [[5 d'abril]] abandonant l'illa de [[Fernando Poo]]. La presència espanyola en [[Guinea Equatorial]] havia acabat.

==== La dictadura de Macías ====
Macías no va tardar molt en concentrar en la seua persona tots els poders de l'estat (en juliol de 1970 creà un règim de partit únic, el PUNT ([[Partido Único Nacional de los Trabajadores]]); en maig de 1971 parts crucials de la constitució foren abrogades; i en juliol de 1972 s'autoproclamava president vitalici).

En 1973 promulgà una nova constitució (la segona del país), rellisada a la seua mida, que creava un estat unitari, anulant l'estatus anterior de federació entre Fernando Poo i Riu Muni. Va dur a terme una repressió implacable contra els seus oponents polítics. A causa dels seus mètodos dictatorials, més de 100.000 persones escaparen a països veïns; almenys 50.000 dels que permaneixqueren en el país moriren, i atres 40.000 varen ser sentenciats a treballs forçats.

El règim de Macías es va caracterisar per l'abandó de totes les funcions governamentals a excepció de la seguritat interna. A causa del furt, l'ignorància i la negligència, l'infraestructura del país -elèctrica, de suministrament d'aigua, carreteres, transports i salut- caigueren en la ruïna. La religió catòlica fon reprimida i el sistema educatiu tancat. Els bracers nigerians baix contracte que duyen a terme el gros del treball en les plantacions de cacau de Bioko varen ser deportats en massa a principis de 1976. L'economia equatoguineana s'afonà i els ciutadans més qualificats i els estrangers varen deixar el país.

	Les escoles foren tancades en 1975 i el cult catòlic prohibit en juny de 1978. Nguema va posar en pràctica una campanya d'africanisació toponímica, imitant superficialment el moviment sociocultural de la [[negritut]], reemplaçant els noms colonials en noms natius: la capital Santa Isabel es va convertir a Malabo, l'illa de Fernando Poo fon rebatejada com Masie Nguema Biyogo en memòria del propi dictador, i Annobón es convertí en Pagalu. Com a part del mateix procés s'ordenà a tota la població que canviara els seus noms europeus per noms africans. El propi nom del dictador va patir diverses transformacions, de manera que al final del seu govern, se li coneixia com Masie Nguema Biyogo Ñegue Ndong.

==== La dictadura de Teodoro Obiang ====
El [[3 d'agost]] de [[1979]], Macías fon derrocat per un colp d'estat liderat pel seu nebot, el tinent general [[Teodoro Obiang|Teodoro Obiang Nguema]], el qual havia segut alcait de la sinistra presó de [[Black Beach]]. Macías fon jujat i eixecutat, en tant que es constituïa un Consell Suprem Militar presidit pel propi Obiang. Les illes foren nomenades Bioko i Annobón. El nou règim tenia davant de si una llabor ingent: les arques de l'estat estaven buides i la població era apenes un terç de la que hi havia en el moment de l'independència.

En [[juliol]] de [[1982]], el dit Consell nomenà a Obiang president de la República per a un periodo de set anys, a la vegada que es promulgava una nova constitució (la tercera del país), aprovada en referèndum (15 d'agost de 1982). El Consell Suprem Militar es dissolia en octubre de 1982. Poc despuix, Guinea Equatorial es va adherir a la ''[[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica central]] '' (CEMAC), per lo qual  adoptà el [[franc CFA]] com a moneda (1984). En 1983 i 1988 varen tindre lloc eleccions parlamentàries, a les que concorregué una sola llista de candidats. En 1987, Obiang havia anunciat la formació del [[Partit Democràtic de Guinea Equatorial]] (PDGE) en vistes als eleccions presidencials que se celebrarien en 1989. Candidat únic, Obiang va resultar reelegit. No obstant, no va conseguir que el país ixquera de la profunda crisis econòmica en que és trobava.

En 1991 s'inicia una tímida democratisació, indispensable per a que continuara l'ajuda econòmica de [[Espanya]], [[França]] i atres països. En novembre s'aprova en referèndum una nova constitució (la quarta del país) que establia un sistema de representació parlamentària per als partits polítics que foren llegalisats. Davant de l'anunci d'esta tímida obertura, molts opositors polítics tornaren al país, a soles per a ser empresonats per Obiang (giner-febrer de 1992).

Encara que alguns mesos despuix foren llegalisades diverses formacions polítiques de l'oposició, en els eleccions llegislatives de 1993 foren prohibits deu dels catorze partits inscrits, lo qual es va traduir en una abstenció de vot entorn del 80%. Els resultats oficials donaren com a guanyador al PDGE, en lo qual Obiang va seguir en el poder com a cap d'Estat i de govern. Despuix d'estes eleccions, el règim no sols no és va democratisar, sino que en 1995, el líder opositor [[Severo Moto Nsá]] fon empresonat devall l'acusació de corrupció i calúmnies. Tampoc és va permetre participar en els presidencials de febrer 1996 al candidat de la [[Plataforma d'Oposició Conjunta]] (POC), [[Amancio Nsé]], utilisant per ad això una llei electoral feta a mida del president. Conseqüentment Obiang fon reelegit en el 98% dels vots.

[[File:Teodoro Obiang detail, 1650FRP051.jpg|200px|thumb|El dictador Teodoro Obiang]]
L'any 1996 fon un any crucial per a l'evolució futura del país. Eixe any la multinacional nortamericana [[MOBIL]] va començar l'extracció de [[petròleu]] en el territori equatoguineà, lo qual repercutiria en un aument considerable d'ingressos per al país (acaparat per Obiang i la colla governant).

Els eleccions de 1996 havien segut fortament qüestionades internacionalment. Per a contrarrestar les critiques, Obiang  nomenà un nou govern en que figures de l'oposició ocupaven alguns càrrecs menors. En 1998 es du a terme un juí sense cap garantia processal contra 117 membres de l'ètnia [[bubi]] (els Nguema pertanyen a la [[fang]], majoritària en el país) pròxims al grup opositor [[MAIB]] (Movimento por la Autodeterminación de la isla de Bioko), implicats presuntament en un intent de magnicidi. El simulacre de juí va acabar en quinze condenes a mort. Les llegislatives de [[març]] [[1999]] veren un nou triumfo indiscutible del partit del president, el [[Partido Democrático de Guinea Equatorial|PDGE]] (que passà de 68 a 75 bancs en una càmara de 80). Els principals partits de l'oposició, la [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) i la [[Unión Popular]] (UP) obtingueren quatre i un bancs respectivament; abdós partits rebujaren prendre possessió d'ells. Les eleccions locals de maig dev l'any [[2000]] varen supondre un atre triumfo irresistible del PDGE, que va controlar aixina tots els municipis importants. Els principals partits de l'oposició qualificaren els eleccions com manegades i les boicotejaren.

En les presidencials de decembre del 2002 i davant de les denuncies de frau de l'oposició, Obiang fon reelegit, revalidant el seu mandat atres set anys (fins al 2009).

En l'any [[2003]], es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, varen contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detinguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) despuix de que ocultaren senyes sobre la càrrega i la tripulació. En [[2004]], el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.

Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial  experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.
Guinea Equatorial és el tercer productor de cru de l'Àfrica Subsahariana (despuix d' [[Angola]] i [[Nigèria]]).
En 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca(present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995.

[[File:Mbini-es.PNG|thumb|Mapa de Mbini]]
[[File:Annobón Bioko-es.png|thumb|Mapa d'Annobón i Bioko]]

== Geografia ==

'''[[Guinea Equatorial]] ''' és un chicotet país situat en la part equatorial d'[[Àfrica]]. Consta d'un territori continental de 26.017 km2, denominat '''[[Riu Muni|Región Continental]] ''' o Mbini (antic ''Riu Muni''), que llimita al nort en [[Camerun]], a l'est i sur en [[Gabó]] i a l'oest en el [[oceà Atlàntic]]; i d'un atre denominat '''[[Illes de Guinea Ecuatorial|Región Insular]] ''' de 2.034 km2, format per les Illes de [[Bioko]] (antiga [[Fernando Poo]]) on es troba la capital [[Malabo]], d'[[Annobon]] (al sur de [[São Tomé i príncep]], nomenada Pagalú durant la dictadura de Macías), i de les Illes ubicades en la [[Baïa de Corisco]], [[Corisco]], [[Elobey Gran]], [[Elobey Chic]] i algunes atres.

Mbini comprén una franja costera plana, que va accidentant-se cap a l'interior, on es troba una série de cadenes montanyoses nomenades "de les Set Muntanyes". El terreny està suaument ondulat i cobert per vegetació selvàtica. Al voltant del 60% de l'àrea pertany a la conca del [[riu Mbini]] (abans nomenat Benito).

L'illa més important és [[Bioko]] (2.017 km2), i està situada al nort de la part continental, a 40 quilómetros de la costa de [[Camerun]] en la baïa de Bonny (Biafra), una secció del [[golf de Guinea]]. L'illa, d'orige volcànic, és montanyosa i molt boscosa, en una costa escarpada i rocosa (de 195 km) en els que quan puja la marea oculta els seues plages. Excelents ports en Malabo i Luba. La seua altura màxima és el [[pic de Santa Isabel]] també conegut com a Pic Basilé (3.007 metros). L'illa conta en fèrtils sols volcànics (en els que es cultiva cacau) i diversos rius; els llacs es troben en les montanyes.

L'illa d'Annobón (18 icm), nomenada aixina a causa de ser descoberta el dia d'Any Nou de 1472, està situada a uns 640 quilómetros al suroest de la costa de [[Gabó]] i 595 al suroest de Bioko.

Les Illes de la [[Baïa de Corisco]] formen part de la municipalitat de [[Corisco]], la qual esta situada a 25 km. de l'estuari del Riu Muni, mentres que les [[Elobey]]esta situades a menys de 10 km de Gabó.

Mes del 45% del territori és forestal (46'2%) i està format per boscs, en els que destaca la seua biodiversitat. A pesar dels beneficis que produïx el petròleu, la superfície agrària està aumentant en la consegüent deforestació (8'2%).
[[File:Gorilla 019.jpg|thumb|280px|Gorila de plana]]
[[File:Leopard on a horizontal tree trunk.jpg|thumb|280px|Lleopart]]
'''Clima'''

Guinea Equatorial té clima equatorial. La temperatura mija anual és al voltant de 25 °C i les precipitacions miges anuals de més de 2.000 mm en la major part del país. En l'illa de Bioko l'estació plujosa comprén el periodo de juliol a giner, mentres que en el continent, els pluges són una miqueta més llaugeres i tenen lloc d'abril a maig i d'octubre a decembre.

'''Flora i fauna'''

Destaquen espècies típiques dels ecosistemes equatorials africans. Entre elles podríem  citar el [[drill]] (Mandrillus leucophaeus), el [[mandril]], [[picathartes]], [[gorila]] de plana, [[sitatunga]], [[lleopart]], [[cercopitec]]s, chimpansé, elefant, la rara farda de Zenker (Idiurus zenkeri)... És molt elevat el número de '''endemismes''' en l'illa de Bioko.

== Ecologia ==
Els [[biomes]] presents en Guinea Equatorial són la [[selva umbròfila]] i el [[manglar]].

Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], la regió continental de Guinea Equatorial pertany íntegrament a la [[ecorregió]] de [[selva costera equatorial atlàntica]], en l'excepció de l'[[estuari]] del [[Riu Muni (riu)|riu Muni]], en la frontera en Gabó, que està inclòs en el [[manglar d'Àfrica central]], igual que les Illes de Corisco, Elobey Gran i Elobey Chic. L'illa d'Annobón forma part de la [[selva de terres baixes de Sant Tomé, príncep i Annobón]], mentres que Bioko es repartix entre la [[selva costera del Cross-Sanaga i Bioko]] i la [[selva montanyesa de Bioko i el mont Camerun]], esta última per damunt dels 800 [[msnm]].

== Política ==

Nominalment, Guinea Equatorial és una democràcia constitucional senyes de [[1991]]. No obstant, la realitat política del país és la dictadura unipartidista i personal de [[Teodoro Obiang Nguema]], en el poder des de'l [[3 d'agost]] de [[1979]], quan va liderar un colp d'Estat contra son tio, [[Francisco Macías Nguema]], i que es perpetua en la presidència falsejant els resultats electorals. El sistema polític de Guinea Equatorial ha segut definit com "Democratura" pel professor [[Max Liniger-Gourmaz]], mentres que atres analistes coincidixen a senyalar que és tracta d'una dinastia de facto.

Un grup d'exiliats, radicats principalment en [[Espanya]] i liderats per [[Severo Moto Nsá]] líder del Partido del Progreso ([[Partido del Progreso de Guinea Ecuatorial|PPGE]]) de tendència centredreta, reclamen la democratisació del país. El partit [[Convergencia para la Democràcia Social]] (CPDS), de tendència socialista i liderat per [[Plácido Mikó Advoque]] és la segona força de l'oposició a qui li seguix el [[Movimento para la Autodeterminación de la isla de Bioko]] ([[MAIB]]) dirigit per [[Weja Chicampo Puye]] partit [[Bubi]] de caràcter ètnic nacionaliste; i, finalment el [[Fuerza Demócrata Republicana]] (FDR), liderat per [[Guillermo Nguema Elá]], el qual no ha segut reconegut pel govern.

Les eleccions presidencials es rellisen cada set anys (l'última d'elles va tindre lloc el [[15 de decembre]] de [[2002]], i la pròxima serà en [[decembre]] de [[2009]]) i en elles voten totes les persones majors de 18 anys. El president, al seua vegada, nomena el primer ministre (actualment, [[Ignacio Milam Tang]]). Hi ha una sola càmara llegislativa, pràcticament decorativa i sense poder real (la Càmara de Representants del Poble), composta per 100 representants triats sobre el paper, per vot popular directe per a una llegislatura de cinc anys.  Dels 100 bancs, 99 corresponen en l'actual llegislatura al partit únic de la dictadura, el [[Partit Democràtic de Guinea Equatorial]] (PDGE) i l'atre a l'opositor [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) que acusà al procés de votació com fraudulent.

Des de la presa del poder per part de [[Teodoro Obiang]] se succeïxen els assessinats polítics i les desaparicions aixina com les paròdies de juïns que destaquen per l'absència de garanties processals. Els informes de [[Amnistia Internacional]] i atres organismes independents arrepleguen i informen, des de fa anys, d'una aborronadora realitat quant a detencions arbitràries, horribles tortures, pallices  i morts en detenció.

== Organisació polític-administrativa ==
[[File:Political map of Guinea-es.svg|thumb|Províncies de Guinea Equatorial]]

Guinea Equatorial està dividida administrativament en set [[províncies de Guinea Equatorial|províncies]] (en les seues respectives capitals):

#[[província d'Annobón|Annobón]] ([[San Antonio de Palé]])
#[[província de Bioko Norte|Bioko Nort]] ([[Malabo]])
#[[província de Bioko Sur|Bioko Sur]] ([[Luba]])
#[[província Centre Sur|Centro Sur]] ([[Evinayong]])
#[[província Kié-Ntem|Kié-Ntem]] ([[Ebebiyín]])
#[[província Litoral (Guinea Equatorial)|Litoral]] ([[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]])
#[[província Wele-Nzas|Wele-Nzas]] ([[Mongomo]])

== Economia ==

[[File:Old Equatorial Guinean 1000 pesetas banknote, 1969.jpg|thumb|350px|Billet de 100 Ekuele de l'any [[1975]]]]
És estat membre de [[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica Central|CEMAC]]. La moneda de curs llegal és el [[Franc CFA]]. La riquea principal de Guinea Equatorial és el [[petròleu]] i els seus derivats, en una extracció estimada de 300.000 barrils de petròleu diaris, l'explotació de fustes nobles, l'agricultura, en productes com el [[cacau]], [[cotó]], [[café]], la [[sucre|canya de sucre]], fruites tropicals, etc. També s'ha de destacar la ganaderia degut a l'existència de terres altes aptes per al [[vaca|vacú]], i els minerals, en particular els metals preciosos, dels quals el comerç informal és destacable.

Des de finals del [[sigle XX]], en l'explotació de jaciments petrolífers, la renda per càpita ha aumentat espectacularment, encara que no el repartiment de la dita renda ya que la riquea procedent del petròleu, segons l'Associació per la Solidaritat Democràtica en Guinea Equatorial, es canalisa en un 98% cap als companyies mineres, principalment nortamericanes i franceses, aixina com a la família de [[Teodoro Obiang Nguema]], actual dictador del país. L'exportació de barrils per habitant és similar a la de Kuwait.

A pesar de l'alta renda per càpita relativa, l'immensa majoria dels ciutadans de Guinea Equatorial viuen baix llindars de misèria, destacant l'escassa o nula atenció mèdica. La dictadura de [[Teodoro Obiang Nguema]] ha convertit a Guinea Equatorial en el centre del tràfic de drogues d'Àfrica Occidental i ha portat al país al ranking dels més corruptes del planeta.

== Demografia ==
[[File:Equatorial Guinea demography.png|thumb|200px|Evolució de la població entre 1els anys [[1961]] i [[2003]] (sifres de la [[FAO]], 2005). Població en milers d'habitants]]

'''Guinea Equatorial''' te una població de caràcter jove (el 45% no supera els 15&nbsp;anys) en una taxa de natalitat entorn del 42&nbsp;por&nbsp;mil i una mortalitat del 16&nbsp;por&nbsp;mil (en comparació, la mortalitat infantil en Cuba —Un país molt més pobre— És de 5,3. L'esperança de vida és de 49 anys per als hòmens i 53 per als dones (les pijors miges dins de la [[Hispanitat]]). Només un 4% de la població té més de 65 anys.

La taxa d'alfabetisació en els adults estava en 1992 en el 52%, pero hauria pujat a un 80% per a [[1999]].

La majoria de la població viu en els zones rurals.

=== Etnografia ===

És l'únic país hispà en el món en majoria negra.

La població nacional, que representa el 99% de la població, és essencialment [[bantú]] ([[fang]]) en [[Riu Muni]] i [[bubi]] en [[Bioko]]. Els principals grups ètnics es distribuïxen de la manera següent: fang (72% de la població, en Rio Muni), bubi (15%, en Bioko), [[fernandino]]s (en Bioko), bisios i [[NDOWÉ]] en la regió Continental, antiga província de Riu Muni i annobonesos en l'Illa d'[[Annobón]], l'únic territori del país en l'hemisferi Sur. La minoria predominant d'una atra raça la constituïxen els blancs europeus d'ascendència espanyola. Guinea Equatorial va rebre [[Asia|asiàtics]] i negreafricans d'atres països perque treballaren en les plantacions de [[cacau]] i [[café]]. Atres negreafricans procedixen de [[Libèria]], [[Angola]] i [[Moçambic]], i asiàtics que són majoritàriament [[China|chinencs]]. Aixina mateix, han arribat al país comunitats [[Regne Unit|britàniques]], [[França|franceses]] i [[Alemanya|alemanes]]. De totes estes comunitats, els únics que no es varen adaptar òptimament a la llengua espanyola foren els francesos, ya que el seu idioma és cooficial.

Despuix de la independència, mils d'equatoguineans partiren a [[Espanya]]. Al voltant de 100.000 equatoguineans anaren a [[Camerun]], [[Gabó]] i [[Nigèria]] a causa de la dictadura de [[Francisco Macías Nguema]]. Moltes dels seues comunitats viuen en [[Brasil]], molts països [[Hispanoamèrica]]ns, [[Estats Units]], [[Portugal]] i [[França]].

=== Llengües ===

L'idioma oficial és l'[[idioma espanyol|espanyol]], tal com ho reflectix la Constitució del país. La gran majoria dels equatoguineans parlla espanyol, especialment aquells que són [[Malabo]]ensos o viuen prop d'allí. L'espanyol ha segut idioma oficial des de 1844 i a pesar d'això, en Guinea Equatorial no hi ha cap Acadèmia de la Llengua Espanyola com en el restant de països que els tenen al tindre l'espanyol com a llengua oficial. Aixina i tot, hui en dia Guinea Equatorial ha apostat per la creació en el país d'una Acadèmia per a la Llengua espanyola; l'establiment d'un programa que reforce la difusió de l'espanyol en els mijos de comunicació social i el reforçament dels cursos d'espanyol per a estrangers ya establits per l'[[Universitat Nacional de Guinea Equatorial]].<ref>{{cita web|
|apellido=
|nombre=
|enlaceautor=Real Acadèmia de la Llengua Espanyola
|título=Congresos internacionals de la llengua espanyola: Guinea Equatorial
|año=
|Edición=
|ubicación=[[Valladolid]], Espanya
|editorial=
|ID=
|url=http://64.233.183.104/search?q=cache:Lfpw_8aEeBUJ:www.congresosdelalengua.es/valladolid/inauguracion/obiang_t.htm+guinea+ecuatorial+academia+de+la+lengua+espa%C3%B1ola&hl=es&ct=clnk&cd=2&gl=es
}}</ref>

La llei constitucional, que modifica l'artícul 4 de la Llei Fonamental de l'Estat, establix que les llengües oficials de la República de Guinea Equatorial són l'espanyol i el francés. Es reconeixen les llengües aborígens com a integrants de la cultura nacional (Llei constitucional NÚM. 1/1998 del 21 de giner): [[idioma fang|fang]] parlat també en zones de Camerun, Gabó i República Democràtica del Congo; [[idioma bubi|bubi]] (Bioko); [[Idioma annobonense|annobonés]] en l'Illa d'Annobón; [[Idioma balengue|balengue]] en la regió Continental; [[idioma ibo|ibo]] i anglés [[llengua criolla|crioll]] (''Pidgin English''), també en Bioko. La llengua [[ndowé]] pertany al grup dels ndowé situats en la zona costera de la part continental del país. En juliol del 2007, el dictador Teodoro Obiang va anunciar la decisió del seu govern per a que el [[idioma portugués|portugués]] es convertixca en idioma cooficial de Guinea Equatorial, per a satisfer els requisits per a solicitar la calitat de membre ple de la [[Comunitat de Països de Llengua Portuguesa]] (CPLP).

=== Religió ===

La gran majoria de la població és formalment [[catolicisme|catòlica]] (80,1%), encara que es professen atres religions cristianes (6,8%), les religions dels antics habitants denominades baix l'apelatiu de [[animisme]] són practicades en divers grau per la majoria, i hi ha una minoria [[Islam|islàmica]] (4%).

=== Ciutats ===
[[File:Aeropuerto Malabo.jpg|250px|thumb|Aeropot de Malabo]]
Destaquen dos ciutats: [[Malabo]], capital de l'estat en aproximadament 90.000 habitants, situada en l'illa de Bioko; i [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]], ciutat en la regió continental en una miqueta més de 110.000 habitants, estes són les dos ciutats més importants del país. Atres ciutats són: [[Ebebiyín]], [[Mongomo]], [[Evinayong]], [[Luba]], [[Añisok]], [[Niefang]], [[Micomiseng]], [[Akonibé]], [[Kogo]], [[Akurenam]], [[Nsok Nsomo]], [[Nsork]], [[Riaba]], [[Sant Antoni de Palé]] (Capital de l'illa d'Annobón).

=== Noms ===

Els equatoguineans tendixen a tindre un nom espanyol i un nom africà. Quan ho escriuen, el nom espanyol és seguit per l'africà i pel llinage d'un germà del pare, el yayo del qual ya s'havia encarregat a posar distints llinages als seus fills. És dir, cada família te uns 7 llinages, i al nàixer un descendent, el pare tria entre eixos llinages. És rar que dos germans tinguen el mateix llinage.

== Cultura i Educació ==


El país posseïx una universitat, la [[Universidad Nacional de Guinea Ecuatorial]] (UNGIX) en campus en [[Malabo]] i una Facultat de Medicina en [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]]. La Facultat de Medicina de Bata està recolzada principalment per [[Cuba]], el govern de la qual cedix als professors i meges del centre. L' [Universidad Nacional de Educación a Distancia]] espanyol conta també en una seu en [[Malabo]] i una atra en [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]].

En el país estan actives diverses organisacions culturals (el [[Centre Cultural Hispà-Guineà]], [[Centre Cultural Espanyol de Malabo]] i atres) el fi principal del qual és l'alfabetisació i promoció cultural de la població. La majoria del soport econòmic en este sentit prové del govern [[Espanya|espanyol]].

=== Lliteratura ===

Els principals autors del país són:
*[[María Nsué Angüe]] (1945 –)
*[[Juan Balboa Boneke]] (1938 –)
*[[Juan Tomás Àvila Llorer]] (1966 –)
*[[Donato Ndongo-Bidyogo]] (1950 –)
*[[Raquel Ilonbé]] (193? – 1992)
*[[Constantino Ocha'a Mve Bengobesama]] (19?? - 1991)
*[[Justo Bolekia Boleká]]
*[[Guillermina Mekuy]] (1982-)

=== Mijos de comunicació ===

Els principals [[mijos de comunicació]] en el país són tres [[Ràdio|Emissores de ràdio]] [[Freqüència Modulada|FM]] en participació estatal. Existixen també dos emissors de [[ona curta]].

En un artícul de [[juliol del 2003]] de la [[BBC]]<ref>{{cita noticia|url=http://news.Bbc.CO.uk/2/hi/Àfrica/3098007.stm|título=El "Déu" de Guinea Ecuatorial|editorial=BBC News|fecha=[[2003]]}}</ref> senyala que no hi ha periòdics [[diari]]s en el país i descriu que un programa en [[idioma fang]] nomenat ''Bidze-Nduan'' (‘sepultat pel foc') en una emissora estatal àmpliament escoltada, es va declarar que [[Teodoro Obiang]] estava «en contacte permanent en el [[Deu|Altíssim]]».
Aixina mateix, un assistent presidencial afegí: «Ell [Obiang] pot decidir matar sense donar contes a ningú i sense anar a l'infern perque és el mateix Deu, en qui ell està en permanent contacte, i qui li dona la seua força».

La majoria de mijos de comunicació practica una férrea [[autocensura]], i està prohibit per llei criticar a figures públiques. L'estat controla els mijos públics i la principal cadena de ràdio privada està dirigida per [[Teodorin Nguema Obiang]], el fill del president.

Algunes senyes sobre comunicació en Guinea, segons el ''[[The World Factbook]]:''
*Sistema de teléfons (Considerat un sistema pobre pero en adequats servicis governamentals):
**[[Teléfon]]s - llínies en us: 10.000 (2005)
**Mòvils: 220.000 (2007)
**Comunicacions internacionals de veu:
***De [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]] i [[Malabo]] en països [[África|africanos]] i [[Europa|europeus]]
***Estació de terra de [[satèlit artificial|satèlit]] - 1 [[INTELSAT]] ([[oceà Índic]]
*[[Ràdio]]:
**Emissors d'AM:0, FM:2, Ona curta:5 (2001)
**Aparats de Ràdio: 180.000 (1997)
*[[Televisió]]:
**Emissors de TV: 1 (2001)
**Aparats de TV: 4.000 (1997)
*[[Internet]]
**Dominis d'Internet: 81 (2007)
**Usuaris d'Internet: 8.000 (2006)

{|align="center" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="align:center; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+<font size="+1">'''Festes Nacionals'''</font>
|-
|---bgcolor="#EEEEEE"

! Data
! Nom en castellà
! Nom local
! Referències
|-
|1 de giner
|Any Nou
|
|
|-
|1 de maig
|Dia del Treball
|
|
|-
|5 de juny
|Natalici del president de la República
|
|
|-
|3 d'agost
|Dia del Colp de Llibertat
|
|
|-
|15 d'agost
|Dia de la Constitució
|
|
|-
|12 d'octubre
|Dia de la Independència
|
|
|-
|8 de decembre
|Festivitat de la Immaculada Concepció
|
|
|-
|10 de decembre
|Dia dels Drets Humans
|
|
|-
|25 de decembre
|Nadal
|
|
|}

== Deports ==
*[[Image:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]]
*[[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]]

''Guinea Equatorial ha segut triada per a albergar la [[Copa Africana de nacions]] de [[2012]] conjuntament en el país veí [[Gabó]].''

*[[Éric Moussambani]]: nadador
*[[Emilia Mikue Ondo]]: atleta, abanderada de la delegació del país en els [[Jocs Olímpics de 2008]]
*[[José Mba Nchama]]: judoka, un dels 3 representants del país en els [[Jocs Olímpics de 2008]]
*Michandong Reginaldo, atleta de Beijing 2008 d'atletisme.
*[[Gus Envela Jr.]]: esprínter
*[[Selecció de fútbol de Guinea Equatorial]]
*[[Javier Ángel Balboa]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)
*[[Rodolfo Bodipo]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)
*[[Benjamí Zarandona Esono]]: futboliste hispà-guineà (seleccionat per Guinea)
*[[Miguel Emilio Molina Gómez]]: futboliste hispà-guineà. Jove promesa del fútbol guineà (seleccionat per Guinea). Actualment milita en les files del Chiclana Cf.

== Bibliografia ==
*ABAGA EDJANG, Fernando: ''La ayuda externa en el desarrollo de Guinea Ecuatorial: revisión crítica''. España: Los Libros de la Catarata, 1997. ISBN 84-8319-013-3.
*BALBOA BONEKE, Juan; y Fermín NGUEMA ESONO: ''La transición de Guinea Ecuatorial: història d'un fracaso''. Madrid: Labrys 54, 1996. ISBN 84-88070-09-8.
*BOLEKIA BOLEKÁ, Justo: ''Antroponimia bubi: estudio lingüístico''. Bolekia, J., 1994
*BUALE BORIKÓ, Emiliano: ''Guinea Ecuatorial: las aspiraciones bubis al autogobierno''. Iepala Editorial (Instituto de Estudios Políticos para América Latina y África), 1988.
*CASTRO ANTOLÍN, Mariano Luis de, Geografía de Guinea Ecuatorial (1985)Prog. Colab. Educ. M. Educ. C
*CASTRO ANTOLÍN, Mariano Luis de; y María Luisa DE LA CALLE: ''Origen de la colonización española en Guinea Ecuatorial''. España: Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones, 1992.
*CREUS, Jacint: ''Identidad y conflicto: aproximación a la tradición oral de Guinea Ecuatorial''. Asociación Los Libros de la Catarata, 1997.
*''Geografía e història de Guinea Ecuatorial''. Guinea Ecuatorial: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1982.
*''Guinea Ecuatorial: una realidad viva''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1997.
*''Guinea Ecuatorial, un país sometido al terror y al hostigamiento''. Editorial Amnistía Internacional, 1999.
*IYANGA PENDI, Augusto: ''Bibliografía de las lenguas de Guinea Ecuatorial y africanas''. Nau Llibres, 1996.
*LINIGER GOUMAZ, Max: ''Bibliografía general n.º 9 de Guinea Ecuatorial''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.
*MEDINA DOMÉNECH, Rosa María: [http://www.asodegue.org/hcp0039.htm «Paludismo, explotación y racismo científico en Guinea Ecuatorial»]. En: Rodríguez Ocaña E, Ballester Añón R, Perdiguero E, Medina Doménech RM, Molero Mesa J: ''La acción médico-social contra el paludismo en la España metropolitana y colonial del siglo XX'' (pág.&nbsp;383-427). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003.
*NDONGO BIDGOYO, Donato: «Historia y tragedia de Guinea Ecuatorial». En revista ''[[Cambio 16]] '', 1977.
*NERÍN ABAD, Gustau: ''Guinea Ecuatorial, història en blanco y negro: hombres blancos y mujeres negras en Guinea Ecuatorial (1843-1968)''. España: Península, 1997.
*ONDO AYANG, Luis: ''Guinea Ecuatorial y el ensayo democrático''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.
*''Reseña estadística de la República de Guinea Ecuatorial''. Instituto Nacional de Estadística, 1981.

== Referències ==
{{referències}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Equatorial Guinea}}
*[http://espanol.guinea-equatorial.Com Espanol.Guinea-Equatorial.Com] (pàgina oficial del Govern de Guinea Equatorial).
*[http://www.angelfire.com/sk2/guineaecuatorial/ angelfire.Com/sk2/guineaecuatorial] (lloc cultural de Guinea Equatorial).
*[http://www.asodegue.org/ ASoDeGuE.Org] (Associació per a la Solidaritat Democràtica en Guinea Equatorial).
*[http://www.asodegue.org/portafotos.Htm fotografies en el lloc d'ASODEGUE].
*[http://www.cpds-gq.Org CPDS-GQ.Org] (lloc del partit opositor Convergencia para la Democracia Social).
*[http://www.ecaligiuri.Com Ecaligiuri.Com] consolat Honorari de la República de Guinea Equatorial en Romania.).
*[http://www.elmundo.es/1999/03/13/internacional/13N0047.Html ElMundo.És] (critiques d'un observador internacional respecte dels eleccions a la Cambra de Representants del Poble, celebrades en 1999).
*[http://www.embarege-londres.org/index.cfm Embarege-Londres.Org] (embaixada de la República de Guinea Equatorial en Londres).
*[http://www.guinea-ecuatorial.Org Guinea-Equatorial.Org] (pàgina web del Govern de Guinea Equatorial en l'exili. En realitat, una part de l'oposició popular, representativa i majoritària).
*[http://www.guineaonline.Com GuineaOnline.Com] La teua porta a Guinea Equatorial).
*[http://www.itice-gc.Com Itice-Gc.Com] (progrés en ingenieria en Guinea Equatorial).
*[http://www.maib.org/ Maib.Org] (pàgina del Movimento para la Autodeterminación de la Isla de Bioko).
*[http://www.muhloindex.Com MuhloIndex.Com] (lloc web d'irredentistes guineans que es basen en presunts acorts [[Mussolini]]-[[Francisco Franco|Franco]], per a anexionar-se Camerun i Gabó, resposta a l'ocupació ilegal per part de Gabó de Mabañe/Mbñe).
*[http://www.nuestra-guinea.com/Galeria/ La nostra-Guinea.Com] (galeria de fotos actuals i antigues de Guinea Equatorial).
*[http://www.organnobon.Htm organnobon.HTM] (pàgina federal del Frente de Liberación para la Autodeterminación de la Isla de Pagalú, o illa Annobón).
*[http://www.profesionalespcm.org/_php/MuestraArticulo2.php?id=11664 profesionalespcm.Org] («dimonis en el paraís», de [[Fernando Codony]], sobre la dictadura en Guinea Equatorial).
*[http://www.raimonland.Net RaimonLand.Net] (cròniques de la Guinea Equatorial).
*[http://www.visitguineaecuatorial.Com visitguineaecuatorial.Com] (informació útil per a viajar al país de manera independent).

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria: Països d'Àfrica]]