Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
32 bytes afegits ,  12:23 25 ago 2018
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 60: Llínea 60:  
== Història ==
 
== Història ==
   −
L'actual territori de [[Guinea Equatorial]] s'assenta sobre migevals regnes tribals d'escassa estructuració, sens dubte sorgit per l'influència de l'estructures protoestatals més alvançades que es van desenrollar contemporàneament en la zona: el [[Regne Oyo]], el [[Regne del Congo]], el regne Benga de l'illa [[Mandj]] (despuix nomenada [[Corisco]]), el [[regne Bubi]] de l'illa de [[Bioko]] i les viles-estat dels clans Fang de la part continental.
+
L'actual territori de [[Guinea Equatorial]] s'assenta sobre migevals regnes tribals d'escassa estructuració, sens dubte sorgit per l'influència de l'estructures protoestatals més alvançades que es varen desenrollar contemporàneament en la zona: el [[Regne Oyo]], el [[Regne del Congo]], el regne Benga de l'illa [[Mandj]] (despuix nomenada [[Corisco]]), el [[regne Bubi]] de l'illa de [[Bioko]] i les viles-estat dels clans Fang de la part continental.
    
Cap la possibilitat que la zona del golf de Guinea fora visitada per [[Hanón]], un general [[cartaginés]] que va realisar un viage vorejant les costes d'[[Àfrica]] cap a finals del [[siglo VI a. C.]] o començaments del [[siglo V a. C.]]
 
Cap la possibilitat que la zona del golf de Guinea fora visitada per [[Hanón]], un general [[cartaginés]] que va realisar un viage vorejant les costes d'[[Àfrica]] cap a finals del [[siglo VI a. C.]] o començaments del [[siglo V a. C.]]
    
=== Domini portugués ===
 
=== Domini portugués ===
Foren navegants portuguesos els primers europeus que en certea varen explorar el golf de Guinea en [[1471]]. Eixe any, el portugués [[Fernão do Po]] (que buscava una ruta cap a l'[[Índia]]) situà l'illa de [[Bioko]] en els mapes europeus. La va batejar Formosa (‘bella'). No obstant, pronte fon coneguda pel nom del seu descobridor). L'1 de giner de [[1472]] els portuguesos descobriren l'illa de [[Pagalú]], a la que van denominar [[Annobón]] (any bo, o any nou).
+
Foren navegants portuguesos els primers europeus que en certea varen explorar el golf de Guinea en [[1471]]. Eixe any, el portugués [[Fernão do Po]] (que buscava una ruta cap a l'[[Índia]]) situà l'illa de [[Bioko]] en els mapes europeus. La va batejar Formosa (‘bella'). No obstant, pronte fon coneguda pel nom del seu descobridor). L'1 de giner de [[1472]] els portuguesos descobriren l'illa de [[Pagalú]], a la que varen denominar [[Annobón]] (any bo, o any nou).
    
Cap a [[1493]], el senyor [[Joan II de Portugal]] es va proclamar junt en el restant de títuls reals com a Senyor de Guinea i el primer Senyor de Corisco.
 
Cap a [[1493]], el senyor [[Joan II de Portugal]] es va proclamar junt en el restant de títuls reals com a Senyor de Guinea i el primer Senyor de Corisco.
Els portuguesos van colonisar les illes de Bioko, Annobón i [[Corisco]] en [[1494]], que els  convertiren en llocs per al tràfic d'esclaus.
+
Els portuguesos varen colonisar les illes de Bioko, Annobón i [[Corisco]] en [[1494]], que els  convertiren en llocs per al tràfic d'esclaus.
   −
En [[1641]] l'holandesa Companyia de les Índies s'establí sense el consentiment portugués en l'illa de Bioko, centralisant des d'allí temporalment el comerç d'esclaus del golf de Guinea, si be els portuguesos van tornar a fer acte de presència en l'illa en [[1648]], substituint la Companyia holandesa per una pròpia Companyia de Corisco dedicada al mateix comerç, construint una de les primeres edificacions europees en l'illa, el fort de Punta Joko.
+
En [[1641]] l'holandesa Companyia de les Índies s'establí sense el consentiment portugués en l'illa de Bioko, centralisant des d'allí temporalment el comerç d'esclaus del golf de Guinea, si be els portuguesos varen tornar a fer acte de presència en l'illa en [[1648]], substituint la Companyia holandesa per una pròpia Companyia de Corisco dedicada al mateix comerç, construint una de les primeres edificacions europees en l'illa, el fort de Punta Joko.
    
Portugal vengué mà d'obra esclava des de Corisco en contractes especials a [[França]], a qui va contractar fins a 49.000 guineans esclaus, a [[Espanya]] i a [[Anglaterra]] en [[1713]] i [[1753]], sent els principals colaboradors en este comerç els [[bengas]], que tenien bones relacions en les autoritats colonials europees (els que a la vegada no intervenien en la política interna del país, lo qual sense dubte ajudava), i que també posseïen un sistema econòmic esclaviste propi, sent generalment els seus servidors particulars guineans i nvikos.
 
Portugal vengué mà d'obra esclava des de Corisco en contractes especials a [[França]], a qui va contractar fins a 49.000 guineans esclaus, a [[Espanya]] i a [[Anglaterra]] en [[1713]] i [[1753]], sent els principals colaboradors en este comerç els [[bengas]], que tenien bones relacions en les autoritats colonials europees (els que a la vegada no intervenien en la política interna del país, lo qual sense dubte ajudava), i que també posseïen un sistema econòmic esclaviste propi, sent generalment els seus servidors particulars guineans i nvikos.
Llínea 80: Llínea 80:  
El [[17 d'abril]] de [[1778]], el comte d'Arjelejo va eixir de [[Montevideo]] rumbo a [[Bioko]], per a prendre possessió dels territoris del golf de Guinea en nom d'Espanya, pero va morir quatre mesos mes tart. El segon governador serà [[Fernando Primo de Rivera]], qui ho fon circumstancialment del [[14 de novembre]] de [[1778]] al [[30 d'octubre]] de [[1780]], moment en que la missió espanyola decidix tornar, desentenent-se d'actuar en el territori i abandonant l'establiment de Concepció, primer i provisional centre administratiu.
 
El [[17 d'abril]] de [[1778]], el comte d'Arjelejo va eixir de [[Montevideo]] rumbo a [[Bioko]], per a prendre possessió dels territoris del golf de Guinea en nom d'Espanya, pero va morir quatre mesos mes tart. El segon governador serà [[Fernando Primo de Rivera]], qui ho fon circumstancialment del [[14 de novembre]] de [[1778]] al [[30 d'octubre]] de [[1780]], moment en que la missió espanyola decidix tornar, desentenent-se d'actuar en el territori i abandonant l'establiment de Concepció, primer i provisional centre administratiu.
   −
Els [[Gran Bretanya|britànics]] ocuparen l'illa de Bioko entre [[1826]] i [[1832]] per a lluitar contra el [[esclavitut|tràfic d'esclaus]]. S'establix en Fernando Poo, baix control anglés, la Comissió de Repressió de La Tracta per a la captura de barcos negrers i persecució de traficants. En [[1827]] és fundat l'establiment de Port Clarence, posteriorment Santa Isabel i hui [[Malabo]]. En [[1836]] el navegant espanyol José de Moros, visita l'illa d' [[Annobón]], governada per Pedro Pomba. Els [[Gran Bretanya|britànics]] despuix de la seua eixida de [[Bioko]] tornen en [[1840]], atacant i cremant varies dependències i factories espanyoles en l'illa i en l'illa de [[Corisco]]. En [[1841]] a pesar de tot Anglaterra seguia encabotada en conseguir [[Fernando Poo]] proponent la compra de l'illa a Espanya. El Congrés Espanyol i l'opinió pública van conseguir parar este proyecte. Per a refermar els drets d'Espanya, s'envià l'expedició de [[Juan José Lerena i Barry]], que en març de [[1843]] va hissar el pavelló espanyol en Santa Isabel (actual [[Malabo]]), rebent la sumissió de diversos caps locals, com Bonkoro I (rei dels bengas de l'illa de [[Corisco]]).
+
Els [[Gran Bretanya|britànics]] ocuparen l'illa de Bioko entre [[1826]] i [[1832]] per a lluitar contra el [[esclavitut|tràfic d'esclaus]]. S'establix en Fernando Poo, baix control anglés, la Comissió de Repressió de La Tracta per a la captura de barcos negrers i persecució de traficants. En [[1827]] és fundat l'establiment de Port Clarence, posteriorment Santa Isabel i hui [[Malabo]]. En [[1836]] el navegant espanyol José de Moros, visita l'illa d' [[Annobón]], governada per Pedro Pomba. Els [[Gran Bretanya|britànics]] despuix de la seua eixida de [[Bioko]] tornen en [[1840]], atacant i cremant varies dependències i factories espanyoles en l'illa i en l'illa de [[Corisco]]. En [[1841]] a pesar de tot Anglaterra seguia encabotada en conseguir [[Fernando Poo]] proponent la compra de l'illa a Espanya. El Congrés Espanyol i l'opinió pública varen conseguir parar este proyecte. Per a refermar els drets d'Espanya, s'envià l'expedició de [[Juan José Lerena i Barry]], que en març de [[1843]] va hissar el pavelló espanyol en Santa Isabel (actual [[Malabo]]), rebent la sumissió de diversos caps locals, com Bonkoro I (rei dels bengas de l'illa de [[Corisco]]).
    
=== Domini espanyol ===
 
=== Domini espanyol ===
Llínea 106: Llínea 106:  
==== diputacions provincials de la regió Equatorial Espanyola ====
 
==== diputacions provincials de la regió Equatorial Espanyola ====
   −
En [[1959]], els territoris espanyols del golf de Guinea van adquirir l'estatus de províncies espanyoles ultramarines, similar al de les províncies metropolitanes. Per la llei de 30 de juliol de 1959, van adoptar oficialment la denominació de regió Equatorial Espanyola i s'organisaren en dos províncies: [[Fernando Poo]] i [[Riu Muni]]. Com a tal regió, fon regida per un governador general eixercint tots els poders civils i militars.  Les primeres eleccions locals es van celebrar en 1959, i se triaren els primers procuradors en Corts equatoguineans.   
+
En [[1959]], els territoris espanyols del golf de Guinea varen adquirir l'estatus de províncies espanyoles ultramarines, similar al de les províncies metropolitanes. Per la llei de 30 de juliol de 1959, varen adoptar oficialment la denominació de regió Equatorial Espanyola i s'organisaren en dos províncies: [[Fernando Poo]] i [[Riu Muni]]. Com a tal regió, fon regida per un governador general eixercint tots els poders civils i militars.  Les primeres eleccions locals es varen celebrar en 1959, i se triaren els primers procuradors en Corts equatoguineans.   
    
==== Comunitat Autònoma de Guinea Equatorial ====
 
==== Comunitat Autònoma de Guinea Equatorial ====
Llínea 112: Llínea 112:  
[[Image:800px-Limbe view with Bioko.jpg|thumb|320 px|<center>Bioko dónes de la costa camerunesa</center>]]
 
[[Image:800px-Limbe view with Bioko.jpg|thumb|320 px|<center>Bioko dónes de la costa camerunesa</center>]]
   −
El [[15 de decembre]] de [[1963]], El Govern espanyol va sometre a referèndum entre la població d'estes dos províncies, un proyecte de Basses sobre Autonomia, que fon aprovat per acaparadora majoria. En conseqüència, estos territoris van ser dotats d'autonomia adoptant oficialment el nom de Guinea Equatorial, en òrguens comuns a tot el territori (Assamblea General, Consell de Govern i comissari General) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general nomenat pel govern espanyol tenia amplis poders, l'Assamblea General de Guinea Equatorial tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions.
+
El [[15 de decembre]] de [[1963]], El Govern espanyol va sometre a referèndum entre la població d'estes dos províncies, un proyecte de Basses sobre Autonomia, que fon aprovat per acaparadora majoria. En conseqüència, estos territoris varen ser dotats d'autonomia adoptant oficialment el nom de Guinea Equatorial, en òrguens comuns a tot el territori (Assamblea General, Consell de Govern i comissari General) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general nomenat pel govern espanyol tenia amplis poders, l'Assamblea General de Guinea Equatorial tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions.
    
En [[novembre]] de [[1965]], la IV Comissió de l'Assamblea de l'[[ONU]], aprovà un proyecte de resolució en que es demanava a [[Espanya]] que fixara quan mes pronte millor la data per a la independència de Guinea Equatorial. En decembre de [[1966]] el Consell de ministres del Govern espanyol va acordar preparar la Conferència Constitucional. En [[octubre]] de [[1967]] s'inagurà la dita Conferència, presidida per [[Fernando María Castiella]], ministre espanyol d'Assunts Exteriors; al front de la delegació guineana figurava [[Federico Ngomo]].
 
En [[novembre]] de [[1965]], la IV Comissió de l'Assamblea de l'[[ONU]], aprovà un proyecte de resolució en que es demanava a [[Espanya]] que fixara quan mes pronte millor la data per a la independència de Guinea Equatorial. En decembre de [[1966]] el Consell de ministres del Govern espanyol va acordar preparar la Conferència Constitucional. En [[octubre]] de [[1967]] s'inagurà la dita Conferència, presidida per [[Fernando María Castiella]], ministre espanyol d'Assunts Exteriors; al front de la delegació guineana figurava [[Federico Ngomo]].
Llínea 136: Llínea 136:  
Macías no va tardar molt en concentrar en la seua persona tots els poders de l'estat (en juliol de 1970 creà un règim de partit únic, el PUNT ([[Partido Único Nacional de los Trabajadores]]); en maig de 1971 parts crucials de la constitució foren abrogades; i en juliol de 1972 s'autoproclamava president vitalici).
 
Macías no va tardar molt en concentrar en la seua persona tots els poders de l'estat (en juliol de 1970 creà un règim de partit únic, el PUNT ([[Partido Único Nacional de los Trabajadores]]); en maig de 1971 parts crucials de la constitució foren abrogades; i en juliol de 1972 s'autoproclamava president vitalici).
   −
En 1973 promulgà una nova constitució (la segona del país), rellisada a la seua mida, que creava un estat unitari, anulant l'estatus anterior de federació entre Fernando Poo i Riu Muni. Va dur a terme una repressió implacable contra els seus oponents polítics. A causa dels seus métodos dictatorials, mes de 100.000 persones escaparen a països veïns; almenys 50.000 dels que permaneixqueren en el país moriren, i atres 40.000 van ser sentenciats a treballs forçats.
+
En 1973 promulgà una nova constitució (la segona del país), rellisada a la seua mida, que creava un estat unitari, anulant l'estatus anterior de federació entre Fernando Poo i Riu Muni. Va dur a terme una repressió implacable contra els seus oponents polítics. A causa dels seus métodos dictatorials, mes de 100.000 persones escaparen a països veïns; almenys 50.000 dels que permaneixqueren en el país moriren, i atres 40.000 varen ser sentenciats a treballs forçats.
   −
El règim de Macías es va caracterisar per l'abandó de totes les funcions governamentals a excepció de la seguritat interna. A causa del furt, l'ignorància i la negligència, l'infraestructura del país -elèctrica, de suministrament d'aigua, carreteres, transports i salut- caigueren en la ruïna. La religió catòlica fon reprimida i el sistema educatiu tancat. Els bracers nigerians baix contracte que duyen a terme el gros del treball en les plantacions de cacau de Bioko van ser deportats en massa a principis de 1976. L'economia equatoguineana s'afonà i els ciutadans mes qualificats i els estrangers van deixar el país.
+
El règim de Macías es va caracterisar per l'abandó de totes les funcions governamentals a excepció de la seguritat interna. A causa del furt, l'ignorància i la negligència, l'infraestructura del país -elèctrica, de suministrament d'aigua, carreteres, transports i salut- caigueren en la ruïna. La religió catòlica fon reprimida i el sistema educatiu tancat. Els bracers nigerians baix contracte que duyen a terme el gros del treball en les plantacions de cacau de Bioko varen ser deportats en massa a principis de 1976. L'economia equatoguineana s'afonà i els ciutadans mes qualificats i els estrangers varen deixar el país.
    
Les escoles foren tancades en 1975 i el cult catòlic prohibit en juny de 1978. Nguema va posar en pràctica una campanya d'africanisació toponímica, imitant superficialment el moviment sociocultural de la [[negritut]], reemplaçant els noms colonials en noms natius: la capital Santa Isabel es va convertir a Malabo, l'illa de Fernando Poo fon rebatejada com Masie Nguema Biyogo en memòria del propi dictador, i Annobón es convertí en Pagalu. Com a part del mateix procés s'ordenà a tota la població que canviara els seus noms europeus per noms africans. El propi nom del dictador va patir diverses transformacions, de manera que al final del seu govern, se li coneixia com Masie Nguema Biyogo Ñegue Ndong.
 
Les escoles foren tancades en 1975 i el cult catòlic prohibit en juny de 1978. Nguema va posar en pràctica una campanya d'africanisació toponímica, imitant superficialment el moviment sociocultural de la [[negritut]], reemplaçant els noms colonials en noms natius: la capital Santa Isabel es va convertir a Malabo, l'illa de Fernando Poo fon rebatejada com Masie Nguema Biyogo en memòria del propi dictador, i Annobón es convertí en Pagalu. Com a part del mateix procés s'ordenà a tota la població que canviara els seus noms europeus per noms africans. El propi nom del dictador va patir diverses transformacions, de manera que al final del seu govern, se li coneixia com Masie Nguema Biyogo Ñegue Ndong.
Llínea 169: Llínea 169:  
El 3 d'agost de 1979, Macías fon derrocat per un colp d'estat liderat pel seu nebot, el tinent general [[Teodoro Obiang|Teodoro Obiang Nguema]], el qual havia sigut alcait de la sinistra presó de [[Black Beach]]. Macías fon jujat i eixecutat, en tant que es constituïa un Consell Suprem Militar presidit pel propi Obiang. Les illes foren nomenades Bioko i Annobón. El nou règim tenia davant de si una llabor ingent: les arques de l'estat estaven buides i la població era apenes un terç de la que hi havia en el moment de l'independència.
 
El 3 d'agost de 1979, Macías fon derrocat per un colp d'estat liderat pel seu nebot, el tinent general [[Teodoro Obiang|Teodoro Obiang Nguema]], el qual havia sigut alcait de la sinistra presó de [[Black Beach]]. Macías fon jujat i eixecutat, en tant que es constituïa un Consell Suprem Militar presidit pel propi Obiang. Les illes foren nomenades Bioko i Annobón. El nou règim tenia davant de si una llabor ingent: les arques de l'estat estaven buides i la població era apenes un terç de la que hi havia en el moment de l'independència.
   −
En juliol de 1982, el dit Consell nomenà a Obiang president de la República per a un periodo de set anys, a la vegada que es promulgava una nova constitució (la tercera del país), aprovada en referèndum (15 d'agost de 1982). El Consell Suprem Militar es dissolia en octubre de 1982. Poc despuix, Guinea Equatorial es va adherir a la ''[[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica central]] '' (CEMAC), per lo qual  adoptà el [[franc CFA]] com a moneda (1984). En 1983 i 1988 van tindre lloc eleccions parlamentàries, a les que concorregué una sola llista de candidats. En 1987, Obiang havia anunciat la formació del [[Partit Democràtic de Guinea Equatorial]] (PDGE) en vistes als eleccions presidencials que se celebrarien en 1989. Candidat únic, Obiang va resultar reelegit. No obstant, no va conseguir que el país ixquera de la profunda crisis econòmica en que és trobava.
+
En juliol de 1982, el dit Consell nomenà a Obiang president de la República per a un periodo de set anys, a la vegada que es promulgava una nova constitució (la tercera del país), aprovada en referèndum (15 d'agost de 1982). El Consell Suprem Militar es dissolia en octubre de 1982. Poc despuix, Guinea Equatorial es va adherir a la ''[[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica central]] '' (CEMAC), per lo qual  adoptà el [[franc CFA]] com a moneda (1984). En 1983 i 1988 varen tindre lloc eleccions parlamentàries, a les que concorregué una sola llista de candidats. En 1987, Obiang havia anunciat la formació del [[Partit Democràtic de Guinea Equatorial]] (PDGE) en vistes als eleccions presidencials que se celebrarien en 1989. Candidat únic, Obiang va resultar reelegit. No obstant, no va conseguir que el país ixquera de la profunda crisis econòmica en que és trobava.
    
En 1991 s'inicia una tímida democratisació, indispensable per a que continuara l'ajuda econòmica de [[Espanya]], [[França]] i atres països. En novembre s'aprova en referèndum una nova constitució (la quarta del país) que establia un sistema de representació parlamentària per als partits polítics que foren llegalisats. Davant de l'anunci d'esta tímida obertura, molts opositors polítics tornaren al país, a soles per a ser empresonats per Obiang (gener-febrer de 1992).
 
En 1991 s'inicia una tímida democratisació, indispensable per a que continuara l'ajuda econòmica de [[Espanya]], [[França]] i atres països. En novembre s'aprova en referèndum una nova constitució (la quarta del país) que establia un sistema de representació parlamentària per als partits polítics que foren llegalisats. Davant de l'anunci d'esta tímida obertura, molts opositors polítics tornaren al país, a soles per a ser empresonats per Obiang (gener-febrer de 1992).
Llínea 178: Llínea 178:  
L'any 1996 fon un any crucial per a l'evolució futura del país. Eixe any la multinacional nortamericana [[MOBIL]] va començar l'extracció de [[petròleu]] en el territori equatoguineà, lo qual repercutiria en un aument considerable d'ingressos per al país (acaparat per Obiang i la colla governant).
 
L'any 1996 fon un any crucial per a l'evolució futura del país. Eixe any la multinacional nortamericana [[MOBIL]] va començar l'extracció de [[petròleu]] en el territori equatoguineà, lo qual repercutiria en un aument considerable d'ingressos per al país (acaparat per Obiang i la colla governant).
   −
Els eleccions de 1996 havien sigut fortament qüestionades internacionalment. Per a contrarrestar les critiques, Obiang  nomenà un nou govern en que figures de l'oposició ocupaven alguns càrrecs menors. En 1998 es du a terme un juí sense cap garantia processal contra 117 membres de l'ètnia [[bubi]] (els Nguema pertanyen a la [[fang]], majoritària en el país) pròxims al grup opositor [[MAIB]] (Movimento por la Autodeterminación de la isla de Bioko), implicats presuntament en un intent de magnicidi. El simulacre de juí va acabar en quinze condenes a mort. Les llegislatives de març 1999 veren un nou triumfo indiscutible del partit del president, el [[Partido Democrático de Guinea Equatorial|PDGE]] (que passà de 68 a 75 bancs en una càmara de 80). Els principals partits de l'oposició, la [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) i la [[Unión Popular]] (UP) obtingueren quatre i un bancs respectivament; abdós partits rebujaren prendre possessió d'ells. Les eleccions locals de maig del 2000 van supondre un atre triumfo irresistible del PDGE, que va controlar aixina tots els municipis importants. Els principals partits de l'oposició qualificaren els eleccions com manegades i les boicotejaren.
+
Els eleccions de 1996 havien sigut fortament qüestionades internacionalment. Per a contrarrestar les critiques, Obiang  nomenà un nou govern en que figures de l'oposició ocupaven alguns càrrecs menors. En 1998 es du a terme un juí sense cap garantia processal contra 117 membres de l'ètnia [[bubi]] (els Nguema pertanyen a la [[fang]], majoritària en el país) pròxims al grup opositor [[MAIB]] (Movimento por la Autodeterminación de la isla de Bioko), implicats presuntament en un intent de magnicidi. El simulacre de juí va acabar en quinze condenes a mort. Les llegislatives de març 1999 veren un nou triumfo indiscutible del partit del president, el [[Partido Democrático de Guinea Equatorial|PDGE]] (que passà de 68 a 75 bancs en una càmara de 80). Els principals partits de l'oposició, la [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS) i la [[Unión Popular]] (UP) obtingueren quatre i un bancs respectivament; abdós partits rebujaren prendre possessió d'ells. Les eleccions locals de maig del 2000 varen supondre un atre triumfo irresistible del PDGE, que va controlar aixina tots els municipis importants. Els principals partits de l'oposició qualificaren els eleccions com manegades i les boicotejaren.
    
En les presidencials de decembre del 2002 i davant de les denuncies de frau de l'oposició, Obiang fon reelegit, revalidant el seu mandat atres set anys (fins al 2009).
 
En les presidencials de decembre del 2002 i davant de les denuncies de frau de l'oposició, Obiang fon reelegit, revalidant el seu mandat atres set anys (fins al 2009).
   −
En 2003, es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, van contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detenguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) despuix de que ocultaren dades sobre la càrrega i la tripulació. En 2004, el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.
+
En 2003, es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, varen contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detenguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) despuix de que ocultaren dades sobre la càrrega i la tripulació. En 2004, el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.
    
Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial  experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.
 
Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial  experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.
Llínea 264: Llínea 264:  
És l'únic país hispà en el món en majoria negra.
 
És l'únic país hispà en el món en majoria negra.
   −
La població nacional, que representa el 99% de la població, és essencialment [[bantú]] ([[fang]]) en [[Riu Muni]] i [[bubi]] en [[Bioko]]. Els principals grups ètnics es distribuïxen de la manera següent: fang (72% de la població, en Rio Muni), bubi (15%, en Bioko), [[fernandino]]s (en Bioko), bisios i [[NDOWÉ]] en la regió Continental, antiga província de Riu Muni i annobonesos en l'Illa d'[[Annobón]], l'únic territori del país en l'hemisferi Sur. La minoria predominant d'una atra raça la constituïxen els blancs europeus d'ascendència espanyola. Guinea Equatorial va rebre [[Asia|asiàtics]] i negreafricans d'atres països perque treballaren en les plantacions de [[cacau]] i [[café]]. Atres negreafricans procedixen de [[Libèria]], [[Angola]] i [[Moçambic]], i asiàtics que són majoritàriament [[China|chinencs]]. Aixina mateix, han arribat al país comunitats [[Regne Unit|britàniques]], [[França|franceses]] i [[Alemanya|alemanes]]. De totes estes comunitats, els únics que no es van adaptar òptimament a la llengua espanyola foren els francesos, ya que el seu idioma és cooficial.
+
La població nacional, que representa el 99% de la població, és essencialment [[bantú]] ([[fang]]) en [[Riu Muni]] i [[bubi]] en [[Bioko]]. Els principals grups ètnics es distribuïxen de la manera següent: fang (72% de la població, en Rio Muni), bubi (15%, en Bioko), [[fernandino]]s (en Bioko), bisios i [[NDOWÉ]] en la regió Continental, antiga província de Riu Muni i annobonesos en l'Illa d'[[Annobón]], l'únic territori del país en l'hemisferi Sur. La minoria predominant d'una atra raça la constituïxen els blancs europeus d'ascendència espanyola. Guinea Equatorial va rebre [[Asia|asiàtics]] i negreafricans d'atres països perque treballaren en les plantacions de [[cacau]] i [[café]]. Atres negreafricans procedixen de [[Libèria]], [[Angola]] i [[Moçambic]], i asiàtics que són majoritàriament [[China|chinencs]]. Aixina mateix, han arribat al país comunitats [[Regne Unit|britàniques]], [[França|franceses]] i [[Alemanya|alemanes]]. De totes estes comunitats, els únics que no es varen adaptar òptimament a la llengua espanyola foren els francesos, ya que el seu idioma és cooficial.
    
Després de la independència, mils d'equatoguineans partiren a [[Espanya]]. Al voltant de 100.000 equatoguineans anaren a [[Camerun]], [[Gabó]] i [[Nigèria]] a causa de la dictadura de [[Francisco Macías Nguema]]. Moltes dels seues comunitats viuen en [[Brasil]], molts països [[Hispanoamèrica]]ns, [[Estats Units]], [[Portugal]] i [[França]].
 
Després de la independència, mils d'equatoguineans partiren a [[Espanya]]. Al voltant de 100.000 equatoguineans anaren a [[Camerun]], [[Gabó]] i [[Nigèria]] a causa de la dictadura de [[Francisco Macías Nguema]]. Moltes dels seues comunitats viuen en [[Brasil]], molts països [[Hispanoamèrica]]ns, [[Estats Units]], [[Portugal]] i [[França]].
107 112

edicions

Menú de navegació