Canvis

| image_mapa = 250px-LocationEquatorialGuinea svg.png

| image_mapa = 250px-LocationEquatorialGuinea svg.png

| lema_nacional = ''Unidad, paz, justicia''  

| lema_nacional = ''Unidad, paz, justicia''  

| himne_nacional = ''[[Caminemos Pisando la Senda de Nuestra Inmensa Felicidad]]''

| himne_nacional = ''[[Caminemos Pisando la Senda de Nuestra Inmensa Felicidad]] ''

| capital = [[Malabo]]

| capital = [[Malabo]]

| capital_població = 100.000 aprox.  

| capital_població = 100.000 aprox.  

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:220px;top:272px">'''[[Evinayong]] '''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:220px;top:272px">'''[[Evinayong]] '''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:60px;top:40px">'''[[Malabo|MALABO]] '''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:60px;top:40px">'''[[Malabo|MALABO]] '''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:20px;top:265px"><small>''[[Illa d'Annobón]]'' <br />(desplaçada)</small></div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:20px;top:265px"><small>''[[Illa d'Annobón]] '' <br />(desplaçada)</small></div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:135px;top:244px">'''[[Mbini]] '''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:135px;top:244px">'''[[Mbini]] '''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:58px;top:68px">''[[Illa de Bioko]]''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:58px;top:68px">''[[Illa de Bioko]] ''</div>

<div align=center style="position: absolute;font-size:100%;left:48px;top:143px">'''''[[Badia de Biafra|B A H I A <br /> D E <br /> B I A F R A]] '''''</div>

<div align=center style="position: absolute;font-size:100%;left:48px;top:143px">'''''[[Badia de Biafra|B A H I A <br /> D E <br /> B I A F R A]] '''''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:2px;top:63px">'''[[Luba]]</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:2px;top:63px">'''[[Luba]]</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:47px;top:78px">'''•'''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:47px;top:78px">'''•'''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:52px;top:81px">'''[[Riaba]] '''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:52px;top:81px">'''[[Riaba]] '''</div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:30px;top:321px"><small>''[[Illa de Corisco]]''</small></div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:30px;top:321px"><small>''[[Illa de Corisco]] ''</small></div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:48px;top:307px"><small>''[[Elobey Gran]]''</small></div>

<div style="position: absolute;font-size:100%;left:48px;top:307px"><small>''[[Elobey Gran]] ''</small></div>

</div>

</div>

|}

|}

El 3 d'agost de 1979, Macías fon derrocat per un colp d'estat liderat pel seu nebot, el tinent general [[Teodoro Obiang|Teodoro Obiang Nguema]], el qual havia sigut alcait de la sinistra presó de [[Black Beach]]. Macías fon jujat i eixecutat, en tant que es constituïa un Consell Suprem Militar presidit pel propi Obiang. Les illes foren nomenades Bioko i Annobón. El nou règim tenia davant de si una llabor ingent: les arques de l'estat estaven buides i la població era apenes un terç de la que hi havia en el moment de l'independència.

El 3 d'agost de 1979, Macías fon derrocat per un colp d'estat liderat pel seu nebot, el tinent general [[Teodoro Obiang|Teodoro Obiang Nguema]], el qual havia sigut alcait de la sinistra presó de [[Black Beach]]. Macías fon jujat i eixecutat, en tant que es constituïa un Consell Suprem Militar presidit pel propi Obiang. Les illes foren nomenades Bioko i Annobón. El nou règim tenia davant de si una llabor ingent: les arques de l'estat estaven buides i la població era apenes un terç de la que hi havia en el moment de l'independència.

En juliol de 1982, el dit Consell nomenà a Obiang president de la República per a un periodo de set anys, a la vegada que es promulgava una nova constitució (la tercera del país), aprovada en referèndum (15 d'agost de 1982). El Consell Suprem Militar es dissolia en octubre de 1982. Poc després, Guinea Equatorial es va adherir a la ''[[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica central]]'' (CEMAC), per lo qual  adoptà el [[franc CFA]] com a moneda (1984). En 1983 i 1988 van tindre lloc eleccions parlamentàries, a les que concorregué una sola llista de candidats. En 1987, Obiang havia anunciat la formació del [[Partit Democràtic de Guinea Equatorial]] (PDGE) en vistes als eleccions presidencials que se celebrarien en 1989. Candidat únic, Obiang va resultar reelegit. No obstant, no va conseguir que el país ixquera de la profunda crisis econòmica en que és trobava.

En juliol de 1982, el dit Consell nomenà a Obiang president de la República per a un periodo de set anys, a la vegada que es promulgava una nova constitució (la tercera del país), aprovada en referèndum (15 d'agost de 1982). El Consell Suprem Militar es dissolia en octubre de 1982. Poc després, Guinea Equatorial es va adherir a la ''[[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica central]] '' (CEMAC), per lo qual  adoptà el [[franc CFA]] com a moneda (1984). En 1983 i 1988 van tindre lloc eleccions parlamentàries, a les que concorregué una sola llista de candidats. En 1987, Obiang havia anunciat la formació del [[Partit Democràtic de Guinea Equatorial]] (PDGE) en vistes als eleccions presidencials que se celebrarien en 1989. Candidat únic, Obiang va resultar reelegit. No obstant, no va conseguir que el país ixquera de la profunda crisis econòmica en que és trobava.

En 1991 s'inicia una tímida democratisació, indispensable per a que continuara l'ajuda econòmica de [[Espanya]], [[França]] i atres països. En novembre s'aprova en referèndum una nova constitució (la quarta del país) que establia un sistema de representació parlamentària per als partits polítics que foren llegalisats. Davant de l'anunci d'esta tímida obertura, molts opositors polítics tornaren al país, només per a ser empresonats per Obiang (gener-febrer de 1992).

En 1991 s'inicia una tímida democratisació, indispensable per a que continuara l'ajuda econòmica de [[Espanya]], [[França]] i atres països. En novembre s'aprova en referèndum una nova constitució (la quarta del país) que establia un sistema de representació parlamentària per als partits polítics que foren llegalisats. Davant de l'anunci d'esta tímida obertura, molts opositors polítics tornaren al país, només per a ser empresonats per Obiang (gener-febrer de 1992).

*LINIGER GOUMAZ, Max: ''Bibliografía general n.º 9 de Guinea Ecuatorial''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.

*LINIGER GOUMAZ, Max: ''Bibliografía general n.º 9 de Guinea Ecuatorial''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.

*MEDINA DOMÉNECH, Rosa María: [http://www.asodegue.org/hcp0039.htm «Paludismo, explotación y racismo científico en Guinea Ecuatorial»]. En: Rodríguez Ocaña E, Ballester Añón R, Perdiguero E, Medina Doménech RM, Molero Mesa J: ''La acción médico-social contra el paludismo en la España metropolitana y colonial del siglo XX'' (pág.&nbsp;383-427). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003.

*MEDINA DOMÉNECH, Rosa María: [http://www.asodegue.org/hcp0039.htm «Paludismo, explotación y racismo científico en Guinea Ecuatorial»]. En: Rodríguez Ocaña E, Ballester Añón R, Perdiguero E, Medina Doménech RM, Molero Mesa J: ''La acción médico-social contra el paludismo en la España metropolitana y colonial del siglo XX'' (pág.&nbsp;383-427). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003.

*NDONGO BIDGOYO, Donato: «Historia y tragedia de Guinea Ecuatorial». En revista ''[[Cambio 16]]'', 1977.

*NDONGO BIDGOYO, Donato: «Historia y tragedia de Guinea Ecuatorial». En revista ''[[Cambio 16]] '', 1977.

*NERÍN ABAD, Gustau: ''Guinea Ecuatorial, historia en blanco y negro: hombres blancos y mujeres negras en Guinea Ecuatorial (1843-1968)''. España: Península, 1997.

*NERÍN ABAD, Gustau: ''Guinea Ecuatorial, historia en blanco y negro: hombres blancos y mujeres negras en Guinea Ecuatorial (1843-1968)''. España: Península, 1997.

*ONDO AYANG, Luis: ''Guinea Ecuatorial y el ensayo democrático''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.

*ONDO AYANG, Luis: ''Guinea Ecuatorial y el ensayo democrático''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.