Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4813 bytes afegits ,  11:56 31 març 2009
sense resum d'edició
Llínea 144: Llínea 144:     
==== La dictadura de Teodoro Obiang ====
 
==== La dictadura de Teodoro Obiang ====
 +
{|border=0 align=right cellpadding=0 cellspacing=0 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 0px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
 +
|<div style="position: relative">[[Image:000 Guineja Ekuatoriale harta.png|center]]
 +
<div style="position:absolute;color:gray;font-size:100%;left:195px;top:110px">'''C A M'E R U N'''</div>
 +
<div style="position:absolute;color:gray;font-size:100%;left:185px;top:325px">'''G A B O N'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:142px;top:295px">'''[[Acalayong]]'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:133px;top:309px">'''•'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:136px;top:315px">'''[[Cocobeach]]''' ''<small>(endós països)</small>''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:133px;top:215px">'''[[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]]'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:240px;top:236px">'''[[Mongomo]]'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:247px;top:202px">'''[[Ebebiyín]]'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:220px;top:272px">'''[[Evinayong]]'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:60px;top:40px">'''[[Malabo|MALABO]]'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:20px;top:265px"><small>''[[Illa d'Annobón]]'' <br />(desplaçada)</small></div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:135px;top:244px">'''[[Mbini]]'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:58px;top:68px">''[[Illa de Bioko]]''</div>
 +
<div align=center style="position: absolute;font-size:100%;left:48px;top:143px">'''''[[Badia de Biafra|B A H I A <br /> D E <br /> B I A F R A]]'''''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:2px;top:63px">'''[[Luba]]</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:47px;top:78px">'''•'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:52px;top:81px">'''[[Riaba]]'''</div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:30px;top:321px"><small>''[[Illa de Corisco]]''</small></div>
 +
<div style="position: absolute;font-size:100%;left:48px;top:307px"><small>''[[Elobey Gran]]''</small></div>
 +
</div>
 +
</div>
 +
|}
    
El 3 d'agost de 1979, Macías fon derrocat per un colp d'estat liderat pel seu nebot, el tinent general [[Teodoro Obiang|Teodoro Obiang Nguema]], el qual havia sigut alcait de la sinistra presó de [[Black Beach]]. Macías fon jujat i eixecutat, en tant que es constituïa un Consell Suprem Militar presidit pel propi Obiang. Les illes foren nomenades Bioko i Annobón. El nou règim tenia davant de si una llabor ingent: les arques de l'estat estaven buides i la població era apenes un terç de la que hi havia en el moment de l'independència.
 
El 3 d'agost de 1979, Macías fon derrocat per un colp d'estat liderat pel seu nebot, el tinent general [[Teodoro Obiang|Teodoro Obiang Nguema]], el qual havia sigut alcait de la sinistra presó de [[Black Beach]]. Macías fon jujat i eixecutat, en tant que es constituïa un Consell Suprem Militar presidit pel propi Obiang. Les illes foren nomenades Bioko i Annobón. El nou règim tenia davant de si una llabor ingent: les arques de l'estat estaven buides i la població era apenes un terç de la que hi havia en el moment de l'independència.
Llínea 162: Llínea 186:  
En 2003, es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, van contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detinguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) després de que ocultaren dades sobre la càrrega i la tripulació. En 2004, el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.
 
En 2003, es formà un [[Govern de Guinea Equatorial en l'Exili]], dirigit per [[Severo Moto Nsá|Severo Moto]]. Aparentment, van contractar a una empresa en seu en els [[Illes del Canal]] per a derrocar el govern d'Obiang. En març del 2004, 64 presuntes mercenaris foren detinguts en l'aeroport de [[Harare]] ([[Zimbabue]]) després de que ocultaren dades sobre la càrrega i la tripulació. En 2004, el fill de [[Margaret Thatcher]], Mark Thatcher, fon arrestat en [[Suràfrica]] baix el càrrec de colaborar en el colp d'estat.
   −
Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial  experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.{{cita requerida}}
+
Gràcies als ingressos petrolers, la producció del qual s'havia multiplicat per deu en els últims anys, Guinea Equatorial  experimentà taxes de creiximent del 33%. Encara que tal afluència de riquea no està servint per a millorar les condicions de la població, sí que han servit per a otorgar certa "llegitimitat" internacional al règim.
 
Guinea Equatorial és el tercer productor de cru de l'Àfrica Subsahariana (després d' [[Angola]] i [[Nigèria]]).
 
Guinea Equatorial és el tercer productor de cru de l'Àfrica Subsahariana (després d' [[Angola]] i [[Nigèria]]).
En 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca{{cita requerida}} (present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995.
+
En 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca(present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995.
    
[[Image:800px-Mbini.png|thumb|Mapa de Mbini.]]
 
[[Image:800px-Mbini.png|thumb|Mapa de Mbini.]]
Llínea 222: Llínea 246:  
== Economia ==
 
== Economia ==
   −
[[Image:100 Ekuele Guinea Equatorial.JPG|thumb|350px|Billet de 100 Ekuele de [[1975]]]]
+
[[Image:350px-100 Ekuele Guinea Ecuatorial.jpg|thumb|350px|Billet de 100 Ekuele de [[1975]]]]
 
És estat membre de [[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica Central|CEMAC]]. La moneda de curs llegal és el [[Franc CFA]]. La riquea principal de Guinea Equatorial és el [[petròleu]] i els seus derivats, en una extracció estimada de 300.000 barrils de petròleu diaris, l'explotació de fustes nobles, l'agricultura, en productes com el cacau, cotó, café, la canya de sucre, fruites tropicals, etc. També s'ha de destacar la ganaderia degut a l'existència de terres altes aptes per al vacú, i els minerals, en particular els metals preciosos, dels quals el comerç informal és destacable.
 
És estat membre de [[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica Central|CEMAC]]. La moneda de curs llegal és el [[Franc CFA]]. La riquea principal de Guinea Equatorial és el [[petròleu]] i els seus derivats, en una extracció estimada de 300.000 barrils de petròleu diaris, l'explotació de fustes nobles, l'agricultura, en productes com el cacau, cotó, café, la canya de sucre, fruites tropicals, etc. També s'ha de destacar la ganaderia degut a l'existència de terres altes aptes per al vacú, i els minerals, en particular els metals preciosos, dels quals el comerç informal és destacable.
   Llínea 230: Llínea 254:     
== Demografia ==
 
== Demografia ==
[[Image:Equatorial Guinea demography.png|thumb|200px|Evolució de la població entre 1961 i 2003 (sifres de la [[FAO]], 2005). Població en milers d'habitants.]]
+
[[Image:200px-Equatorial Guinea demography.png|thumb|200px|Evolució de la població entre 1961 i 2003 (sifres de la [[FAO]], 2005). Població en milers d'habitants.]]
    
'''Guinea Equatorial''' te una població de caràcter jove (el 45% no supera els 15&nbsp;anys) en una taxa de natalitat entorn del 42&nbsp;por&nbsp;mil i una mortalitat del 16&nbsp;por&nbsp;mil (en comparació, la mortalitat infantil en Cuba —Un país molt més pobre— És de 5,3. L'esperança de vida és de 49 anys per als hòmens i 53 per als dones (les pijors miges dins de la [[Hispanitat]]). Només un 4% de la població té mes de 65 anys.
 
'''Guinea Equatorial''' te una població de caràcter jove (el 45% no supera els 15&nbsp;anys) en una taxa de natalitat entorn del 42&nbsp;por&nbsp;mil i una mortalitat del 16&nbsp;por&nbsp;mil (en comparació, la mortalitat infantil en Cuba —Un país molt més pobre— És de 5,3. L'esperança de vida és de 49 anys per als hòmens i 53 per als dones (les pijors miges dins de la [[Hispanitat]]). Només un 4% de la població té mes de 65 anys.
Llínea 268: Llínea 292:     
=== Ciutats ===
 
=== Ciutats ===
[[Image:Malabo a 13-oct-01.jpg|250px|thumb|Puerto de Malabo]]
+
[[Image:250px-Malabo a 13-oct-01.jpg|250px|thumb|Puerto de Malabo]]
 
Destaquen dos ciutats: [[Malabo]], capital de l'estat en aproximadament 90.000 habitants, situada en l'illa de Bioko; i [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]], ciutat en la regió continental en una miqueta mes de 110.000 habitants, estes són les dos ciutats més importants del país. Atres ciutats són: [[Ebebiyín]], [[Mongomo]], [[Evinayong]], [[Luba]], [[Añisok]], [[Niefang]], [[Micomiseng]], [[Akonibé]], [[Kogo]], [[Akurenam]], [[Nsok Nsomo]], [[Nsork]], [[Riaba]], [[Sant Antoni de Palé]] (Capital de l'illa d'Annobón).
 
Destaquen dos ciutats: [[Malabo]], capital de l'estat en aproximadament 90.000 habitants, situada en l'illa de Bioko; i [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]], ciutat en la regió continental en una miqueta mes de 110.000 habitants, estes són les dos ciutats més importants del país. Atres ciutats són: [[Ebebiyín]], [[Mongomo]], [[Evinayong]], [[Luba]], [[Añisok]], [[Niefang]], [[Micomiseng]], [[Akonibé]], [[Kogo]], [[Akurenam]], [[Nsok Nsomo]], [[Nsork]], [[Riaba]], [[Sant Antoni de Palé]] (Capital de l'illa d'Annobón).
   Llínea 394: Llínea 418:  
*[[Miguel Emilio Molina Gómez]]: futboliste hispà-guineà. Jove promesa del futbol guineà (seleccionat per Guinea). Actualment milita en les files del Chiclana Cf.
 
*[[Miguel Emilio Molina Gómez]]: futboliste hispà-guineà. Jove promesa del futbol guineà (seleccionat per Guinea). Actualment milita en les files del Chiclana Cf.
    +
== Bibliografía ==
    +
*ABAGA EDJANG, Fernando: ''La ayuda externa en el desarrollo de Guinea Ecuatorial: revisión crítica''. España: Los Libros de la Catarata, 1997. ISBN 84-8319-013-3.
 +
*BALBOA BONEKE, Juan; y Fermín NGUEMA ESONO: ''La transición de Guinea Ecuatorial: historia de un fracaso''. Madrid: Labrys 54, 1996. ISBN 84-88070-09-8.
 +
*BOLEKIA BOLEKÁ, Justo: ''Antroponimia bubi: estudio lingüístico''. Bolekia, J., 1994
 +
*BUALE BORIKÓ, Emiliano: ''Guinea Ecuatorial: las aspiraciones bubis al autogobierno''. Iepala Editorial (Instituto de Estudios Políticos para América Latina y África), 1988.
 +
*CASTRO ANTOLÍN, Mariano Luis de, Geografía de Guinea Ecuatorial (1985)Prog. Colab. Educ. M. Educ. C
 +
*CASTRO ANTOLÍN, Mariano Luis de; y María Luisa DE LA CALLE: ''Origen de la colonización española en Guinea Ecuatorial''. España: Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones, 1992.
 +
*CREUS, Jacint: ''Identidad y conflicto: aproximación a la tradición oral de Guinea Ecuatorial''. Asociación Los Libros de la Catarata, 1997.
 +
*''Geografía e historia de Guinea Ecuatorial''. Guinea Ecuatorial: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1982.
 +
*''Guinea Ecuatorial: una realidad viva''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1997.
 +
*''Guinea Ecuatorial, un país sometido al terror y al hostigamiento''. Editorial Amnistía Internacional, 1999.
 +
*IYANGA PENDI, Augusto: ''Bibliografía de las lenguas de Guinea Ecuatorial y africanas''. Nau Llibres, 1996.
 +
*LINIGER GOUMAZ, Max: ''Bibliografía general n.º 9 de Guinea Ecuatorial''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.
 +
*MEDINA DOMÉNECH, Rosa María: [http://www.asodegue.org/hcp0039.htm «Paludismo, explotación y racismo científico en Guinea Ecuatorial»]. En: Rodríguez Ocaña E, Ballester Añón R, Perdiguero E, Medina Doménech RM, Molero Mesa J: ''La acción médico-social contra el paludismo en la España metropolitana y colonial del siglo XX'' (pág.&nbsp;383-427). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003.
 +
*NDONGO BIDGOYO, Donato: «Historia y tragedia de Guinea Ecuatorial». En revista ''[[Cambio 16]]'', 1977.
 +
*NERÍN ABAD, Gustau: ''Guinea Ecuatorial, historia en blanco y negro: hombres blancos y mujeres negras en Guinea Ecuatorial (1843-1968)''. España: Península, 1997.
 +
*ONDO AYANG, Luis: ''Guinea Ecuatorial y el ensayo democrático''. Proyectos y Producciones Editoriales Cyan, 1996.
 +
*''Reseña estadística de la República de Guinea Ecuatorial''. Instituto Nacional de Estadística, 1981.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
      
*[http://espanol.guinea-equatorial.Com Espanol.Guinea-Equatorial.Com] (pàgina oficial del Govern de Guinea Equatorial).
 
*[http://espanol.guinea-equatorial.Com Espanol.Guinea-Equatorial.Com] (pàgina oficial del Govern de Guinea Equatorial).
Llínea 417: Llínea 458:  
*[http://www.raimonland.Net RaimonLand.Net] (cròniques de la Guinea Equatorial).
 
*[http://www.raimonland.Net RaimonLand.Net] (cròniques de la Guinea Equatorial).
 
*[http://www.visitguineaecuatorial.Com visitguineaecuatorial.Com] (informació útil per a viajar al país de manera independent).
 
*[http://www.visitguineaecuatorial.Com visitguineaecuatorial.Com] (informació útil per a viajar al país de manera independent).
 +
 +
{{Traduït de|es|Guinea Ecuatorial}}
 +
[[Categoria: Països d'Àfrica]]
804

edicions

Menú de navegació