Diferència entre les revisions de "H"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Latin H.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra H]] | ||
La '''H''', '''h''' en minúscula, és l'octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en [[valencià]] és '''hac''', pero per castellanisme també es sol conéixer com a '''haig'''. | La '''H''', '''h''' en minúscula, és l'octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en [[valencià]] és '''hac''', pero per castellanisme també es sol conéixer com a '''haig'''. | ||
| Llínea 16: | Llínea 17: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|H}} | ||
{{Commonscat|H}} | {{Commonscat|H}} | ||
Última revisió del 21:08 28 set 2022
La H, h en minúscula, és l'octava lletra de l'alfabet valencià i sexta de les consonants. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en valencià és hac, pero per castellanisme també es sol conéixer com a haig.
Fonètica[editar | editar còdic]
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (trahidor, fahena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanch, bosch, amich) inclús en els seus plurals (Jochs florals).
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu hac[editar | editar còdic]
- En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
- No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre H.