Diferència entre les revisions de "Hammurabi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'Vejau també' a 'Vore també')
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del codi d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]
+
[[Archiu:CodeOfHammurabi.jpg|thumb|right|Detall del còdic d''''Hammurabi''', en l'[[Estela de Hammurabi|estela]] que es conserva en el [[museu del Louvre]]]]
'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 aC segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels  conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[segle XII aC]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].
+
'''Hammurabi''' (en [[Amorrites|amorrita]] Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de [[Babilònia]], el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels  conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en [[estela d'Hammurabi|una estela]] que en el [[segle XII a. C.]] fon botí de guerra dels [[Regne d'Elam|elamites]] i va ser portada a [[Susa]] a on es va trobar en [[1901]]; hui és en el [[Museu del Louvre]].
  
Va nàixer en l'any 1810 aC i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 aC es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Van De Mieroop |nom=Marc |títol=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 aC]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fou victoriosa per a Hammurabi, i vers en el 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors).  
+
Va nàixer en l'any 1810 aC i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 aC es posà davant d'una coalició en [[Regne d'Elam|Elam]], Assur ([[Assíria]]), els [[Gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] que en [[1763 aC]] va [[Sege de Larsa|sitiar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Van De Mieroop |nom=Marc |títul=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del [[Tigris]] fins [[Ekallatum]] que pertanyia a Assur. En [[1759 aC]] ocupà [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Malgium]], i probablement [[Eshunna]]. Va entrar en guerra en Assíria que en general fou victoriosa per a Hammurabi, i vers en el 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors).  
  
 
Com a llegats del seu regnat estén les millores en el sistema d'irrigació.
 
Com a llegats del seu regnat estén les millores en el sistema d'irrigació.
  
== Vore també ==
+
== Vejau també ==
 
* [[Estela de Hammurabi]]
 
* [[Estela de Hammurabi]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Referències}}
 
{{Referències}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Hammurabi}}
 +
 +
{{Successió
 +
|predecessor=[[Sîn-Muballit]]
 +
|títul=[[Rei de Babilònia]]
 +
|periodo=1792-1750 a. C.
 +
|successor=[[Samsu-iluna|Šamšu-iluna]]
 +
}}
  
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Reis de Babilònia]]
 
[[Categoria:Reis de Babilònia]]

Revisió de 12:36 23 feb 2015

Detall del còdic d'Hammurabi, en l'estela que es conserva en el museu del Louvre

Hammurabi (en amorrita Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de Babilònia, el sext de la I dinastia, vers 1793 a 1750 a. C .segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de Mesopotàmia i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en una estela que en el segle XII a. C. fon botí de guerra dels elamites i va ser portada a Susa a on es va trobar en 1901; hui és en el Museu del Louvre.

Va nàixer en l'any 1810 aC i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 aC es posà davant d'una coalició en Elam, Assur (Assíria), els Gutis, Eshunna i Malgium que en 1763 aC va sitiar i rendir Larsa.[1] Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. En 1759 aC ocupà Mari i Malgium, i probablement Eshunna. Va entrar en guerra en Assíria que en general fou victoriosa per a Hammurabi, i vers en el 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors).

Com a llegats del seu regnat estén les millores en el sistema d'irrigació.

Vejau també

Referències

  1. Van De Mieroop, Marc (2008). King Hammurabi of Babylon: A Biography, John Wiley & Sons, pp. 35. ISBN 047069534X.

Enllaços externs

Commons


Predecessor:
Sîn-Muballit
Rei de Babilònia
1792-1750 a. C.
Successor:
Šamšu-iluna