Canvis

A finals de [[1518]] Velázquez li va confiar el comandament de la tercera expedició, després de les de [[Francisco Hernández de Còrdova]] i [[Juan de Grijalva]], pera continuar els seus descobriments en la costa de [[Península de Yucatán|Yucatán]]. Pero Velázquez pronte va desconfiar d'ell.

A finals de [[1518]] Velázquez li va confiar el comandament de la tercera expedició, després de les de [[Francisco Hernández de Còrdova]] i [[Juan de Grijalva]], pera continuar els seus descobriments en la costa de [[Península de Yucatán|Yucatán]]. Pero Velázquez pronte va desconfiar d'ell.

Conte [[Bernal Díaz del Castillo]], autor de ''[[Història Verdadera de la Conquiste de la Nova Espanya]]'', que un bufó de Velázquez, nomenat ''Cervantes el boig'', li va dir al seu senyor, a la manera dels bufons: ''«A la gala del meu amo Diego, Diego, ¿quin capità has triat? Que és de Medellín d'Extremadura, capità de gran. Més tem, Diego, no se te alcance en l'armada, que li juge per molt gran baró en les seues coses»''.

Conte [[Bernal Díaz del Castillo]], autor de ''[[Història Verdadera de la Conquiste de la Nova Espanya]] '', que un bufó de Velázquez, nomenat ''Cervantes el boig'', li va dir al seu senyor, a la manera dels bufons: ''«A la gala del meu amo Diego, Diego, ¿quin capità has triat? Que és de Medellín d'Extremadura, capità de gran. Més tem, Diego, no se te alcance en l'armada, que li juge per molt gran baró en les seues coses»''.

'''Hernán Cortés''' seguia, no obstant, en els preparatius de l'expedició, i a causa de la seua gran eloqüència, dots de persuasió i sugestió, pronte va conseguir reclutar a més de 600 hòmens per a la seua causa.

'''Hernán Cortés''' seguia, no obstant, en els preparatius de l'expedició, i a causa de la seua gran eloqüència, dots de persuasió i sugestió, pronte va conseguir reclutar a més de 600 hòmens per a la seua causa.

{{cita|"Espantáronse" els illencs de vore aquella flota i van ficar-se a la montanya, deixant desamparades les seues cases i facendes. Van entrar alguns espanyols terra dins i van trobar quatre dones en tres criatures i van portar-les a Cortés, i per senyals dels indis que en si portava, va entendre que l'una d'elles era la senyora d'aquella terra i mare dels chiquets. Va fer-li Cortés bon tractament, i ella va fer vindre allí al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i regalar-los molt. I quan va vore Cortés que ya estaven assegurats i contents, va començar a predicar-los la fe de [[Crist]]. Va manar a la llengua que portava, que els diguera que els volia donar un atre millor Deu que el que tenien. Va pregar-los que adoraren la Cruz i una image de la Mare de Deu, i van dir que els plaïa. Va portar-los al seu temple i va trencar-los els ídols i va posar en lloc d'ells creus i imàgens de la Mare de Deu, lo qual tot van tindre els indis per bo. Estant allí Cortés mai van sacrificar hòmens, que ho solien fer cada dia.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/90904584878552620270479/p0000010.htm#190 ''Història de la vida i fets de l'Emperador Carlos V'', Prudencio de Sandoval, 1519, III,1603]</ref>}}

{{cita|"Espantáronse" els illencs de vore aquella flota i van ficar-se a la montanya, deixant desamparades les seues cases i facendes. Van entrar alguns espanyols terra dins i van trobar quatre dones en tres criatures i van portar-les a Cortés, i per senyals dels indis que en si portava, va entendre que l'una d'elles era la senyora d'aquella terra i mare dels chiquets. Va fer-li Cortés bon tractament, i ella va fer vindre allí al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i regalar-los molt. I quan va vore Cortés que ya estaven assegurats i contents, va començar a predicar-los la fe de [[Crist]]. Va manar a la llengua que portava, que els diguera que els volia donar un atre millor Deu que el que tenien. Va pregar-los que adoraren la Cruz i una image de la Mare de Deu, i van dir que els plaïa. Va portar-los al seu temple i va trencar-los els ídols i va posar en lloc d'ells creus i imàgens de la Mare de Deu, lo qual tot van tindre els indis per bo. Estant allí Cortés mai van sacrificar hòmens, que ho solien fer cada dia.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/90904584878552620270479/p0000010.htm#190 ''Història de la vida i fets de l'Emperador Carlos V'', Prudencio de Sandoval, 1519, III,1603]</ref>}}

'''Hernán Cortés''' utilisava d'intérpret a un jove [[maya]] pres presoner en la [[Illa Dones]], el nom del qual, cap  [[croniste d'Índies]] va arreplegar pero al que els espanyols deyen «[[Melchorejo]]». A través d'ell va tindre notícies de l'existència d'uns hòmens barbuts en poder d'un cacic  maya pròxim i va enviar emissaris a rescatar-los. En [[1511]] van trobar a [[Gerónimo d'Aguilar]] supervivent del naufragi del barco ''Santa Maria de la Barca''. Aguilar llavors, es va dirigir a buscar a un atre sobrevivent, [[Gonzalo Guerrer]], qui vivia en [[Chetumal]] i a on havia conseguit escapar de l'esclavitut guanyant-se la confiança del cacic [[Nachán Ca]], pera tornar-se ell mateix un ''[[nacom]]'' o cap militar maya i casar-se en la princesa maya [[Zazil Hi ha]], en la que havia tingut diversos fills, hui considerats els primers [[mexicà]]s moderns. Aguilar va decidir tornar en Cortés convertint-se en un dels seus intérprets de [[llengües mayes|maya]], pero Guerrer va decidir quedar-se en els mayes i va morir cap a 1536. Alguns historiadors creuen que va barallar contra els conquistadors espanyols.<ref>[http://www.mexicodesconocido.com/espanol/historia/personajes/detalle.cfm?idcat=1&idsec=5&idsub=0&idpag=4167 ''Jerónimo d'Aguilar i Gonzalo Guerrer: dos actituts enfront de la història'', per Eduardo Matos Moctezuma, Mèxic Desconegut]</ref>

'''Hernán Cortés''' utilisava d'intérpret a un jove [[maya]] pres presoner en la [[Illa Dones]], el nom del qual, cap  [[croniste d'Índies]] va arreplegar pero al que els espanyols deyen «[[Melchorejo]]». A través d'ell va tindre notícies de l'existència d'uns hòmens barbuts en poder d'un cacic  maya pròxim i va enviar emissaris a rescatar-los. En [[1511]] van trobar a [[Gerónimo d'Aguilar]] supervivent del naufragi del barco ''Santa Maria de la Barca''. Aguilar llavors, es va dirigir a buscar a un atre sobrevivent, [[Gonzalo Guerrer]], qui vivia en [[Chetumal]] i a on havia conseguit escapar de l'esclavitut guanyant-se la confiança del cacic [[Nachán Ca]], pera tornar-se ell mateix un ''[[nacom]] '' o cap militar maya i casar-se en la princesa maya [[Zazil Hi ha]], en la que havia tingut diversos fills, hui considerats els primers [[mexicà]]s moderns. Aguilar va decidir tornar en Cortés convertint-se en un dels seus intérprets de [[llengües mayes|maya]], pero Guerrer va decidir quedar-se en els mayes i va morir cap a 1536. Alguns historiadors creuen que va barallar contra els conquistadors espanyols.<ref>[http://www.mexicodesconocido.com/espanol/historia/personajes/detalle.cfm?idcat=1&idsec=5&idsub=0&idpag=4167 ''Jerónimo d'Aguilar i Gonzalo Guerrer: dos actituts enfront de la història'', per Eduardo Matos Moctezuma, Mèxic Desconegut]</ref>

L'expedició de Cortés va continuar vorejant la costa guiats pel pilot [[Antón d'Alaminos]] fins a arribar el [[14 de març]] de [[1519]] a la desembocadura del [[riu Grijalva|río Tabasco (hui Grijalba)]], en les proximitats de la ciutat de [[Potonchan]] (Putunchan), pertanyent  als putunes o grup [[Ignorant de Tabasco|maya-chontal]] i governada pel ''«halach uinik»'' [[Taabscoob]]. Allí es va produir la crucial [[Batalla de Centla]] relatada des del punt de vista espanyol per [[López de Gómara]] en el capítul ''Combat i presa de Potonchan'' del seu llibre ''La Conquista de Mèxic'':<ref>Gómara, Francisco López de. «Combat i presa de Potonchan», en ''La Conquiste de Mèxic'', p. 72-75. Edició de José Luis de Rojas. Cròniques d'Amèrica. Editorial Dastin, S.L. Espanya.</ref>

L'expedició de Cortés va continuar vorejant la costa guiats pel pilot [[Antón d'Alaminos]] fins a arribar el [[14 de març]] de [[1519]] a la desembocadura del [[riu Grijalva|río Tabasco (hui Grijalba)]], en les proximitats de la ciutat de [[Potonchan]] (Putunchan), pertanyent  als putunes o grup [[Ignorant de Tabasco|maya-chontal]] i governada pel ''«halach uinik»'' [[Taabscoob]]. Allí es va produir la crucial [[Batalla de Centla]] relatada des del punt de vista espanyol per [[López de Gómara]] en el capítul ''Combat i presa de Potonchan'' del seu llibre ''La Conquista de Mèxic'':<ref>Gómara, Francisco López de. «Combat i presa de Potonchan», en ''La Conquiste de Mèxic'', p. 72-75. Edició de José Luis de Rojas. Cròniques d'Amèrica. Editorial Dastin, S.L. Espanya.</ref>

{{cita|Los espanyols van escodrinyar les cases i no van trobar més que dacsa i titots, i algunes coses de cotó, i poc rastre d'or, puix no hi havia dins més que quatre-cents hòmens de guerra defenent el lloc. Es va derramar molta sanc d'indis en la presa d'eixe lloc, per barallar nuets; els ferits van ser molts i captius van quedar pocs; els morts no es van contar. Cortés es va aposentar en el temple dels ídols en tots els espanyols, i van cabre molt a plaer, perqué té un pati i unes sales molt bones i grans. Van dormir allí aquella nit en bona guarda, com en casa d'enemics, més els indis no es van atrevir a res. D'eixa manera es va prendre Potonchan, que fon la primera ciutat que Hernán Cortés va guanyar per la força en lo que va descobrir i va conquistar.}}

{{cita|Los espanyols van escodrinyar les cases i no van trobar més que dacsa i titots, i algunes coses de cotó, i poc rastre d'or, puix no hi havia dins més que quatre-cents hòmens de guerra defenent el lloc. Es va derramar molta sanc d'indis en la presa d'eixe lloc, per barallar nuets; els ferits van ser molts i captius van quedar pocs; els morts no es van contar. Cortés es va aposentar en el temple dels ídols en tots els espanyols, i van cabre molt a plaer, perqué té un pati i unes sales molt bones i grans. Van dormir allí aquella nit en bona guarda, com en casa d'enemics, més els indis no es van atrevir a res. D'eixa manera es va prendre Potonchan, que fon la primera ciutat que Hernán Cortés va guanyar per la força en lo que va descobrir i va conquistar.}}

Després de la derrota, les autoritats de [[Tabasco]] li van fer a Cortés ofrena de quemenjars, joyes, teixits, i un grup de vint esclaves, que van ser acceptades, canviats els seus noms al ser batejades i repartides entre els seus hòmens.<ref>López de Gómara, Francisco, Història de la Conquiste de [[Mèxic]], Pròlec i cronologia de Jorge Gurría Lacroix, Caracas, Biblioteca Ayacucho, [[1984]]. Pp. 39-40</ref> Entre estes esclaves hi havia una nomenada Malintzin, a la que els espanyols renomenaren [[La Malinche|Marina]], coneguda també com ''[[La Malinche]]'', que fon crucial en la conquiste de [[Mèxic]]. La seua gran inteligència, el seu domini de les [[llengües mayes]] i [[náhuatl]], el seu coneiximent de la sicologia i costums dels indis, i la seua fidelitat cap als espanyols, van fer de la Malinche una de les més extraordinàries i controvertides dones de la [[història d'Amèrica]].<ref>[http://www.tihof.org/honors/malinche-esp.Htm ''Malinche: Creadora o traïdora?'', per Michael Conner]</ref> La Malinche fon intérpret, consellera i concubina d'Hernán Cortés, en el que tindria un fill catorze anys després, Martín Cortés, del mateix nom que el [[Martín Cortés|fill llegítim]] que Hernán Cortés tindria més tart en Juana de Zúñiga. Ella i [[Gerónimo d'Aguilar]] van suplir a Melchorejo com a intérprets, pel fet que este havia decidit boicotejar els espanyols i estava incitant els indígenes a resistir la conquista.

Després de la derrota, les autoritats de [[Tabasco]] li van fer a Cortés ofrena de quemenjars, joyes, teixits, i un grup de vint esclaves, que van ser acceptades, canviats els seus noms al ser batejades i repartides entre els seus hòmens.<ref>López de Gómara, Francisco, Història de la Conquiste de [[Mèxic]], Pròlec i cronologia de Jorge Gurría Lacroix, Caracas, Biblioteca Ayacucho, [[1984]]. Pp. 39-40</ref> Entre estes esclaves hi havia una nomenada Malintzin, a la que els espanyols renomenaren [[La Malinche|Marina]], coneguda també com ''[[La Malinche]] '', que fon crucial en la conquiste de [[Mèxic]]. La seua gran inteligència, el seu domini de les [[llengües mayes]] i [[náhuatl]], el seu coneiximent de la sicologia i costums dels indis, i la seua fidelitat cap als espanyols, van fer de la Malinche una de les més extraordinàries i controvertides dones de la [[història d'Amèrica]].<ref>[http://www.tihof.org/honors/malinche-esp.Htm ''Malinche: Creadora o traïdora?'', per Michael Conner]</ref> La Malinche fon intérpret, consellera i concubina d'Hernán Cortés, en el que tindria un fill catorze anys després, Martín Cortés, del mateix nom que el [[Martín Cortés|fill llegítim]] que Hernán Cortés tindria més tart en Juana de Zúñiga. Ella i [[Gerónimo d'Aguilar]] van suplir a Melchorejo com a intérprets, pel fet que este havia decidit boicotejar els espanyols i estava incitant els indígenes a resistir la conquista.

Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors,  que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].

Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors,  que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].

En eixes circumstàncies va arribar Cortés al territori de Tlaxcala, al cap del seu eixèrcit totonaca-espanyol. Inicialment la República de Tlaxcala, al comandament de [[Xicohténcatl Axayacatzin]], va negar als invasors el pas pel seu territori, enfrontant-se el [[2 de setembre]] en el passerat de [[Tecoantzinco]] en sort favorable a Cortés. L'endemà es va produir un nou enfrontament en els plans, que va tornar a ser desfavorable per a Tlaxcala portant a la divisió de la República, en la deserció de les tropes d'Ocotelulco i Tepeticpac. Superades en número, les tropes de [[Xicohténcatl]] van tornar a ser derrotades i el Senat va ordenar detindre la guerra i oferir la pau a Cortés. Este acort va establir la crucial aliança en els tlaxcaltecas, enemics acèrrims dels asteques, els que mai havien pogut conquistar el seu territori. Cortés es va detindre allí unes quantes semanes.

En eixes circumstàncies va arribar Cortés al territori de Tlaxcala, al cap del seu eixèrcit totonaca-espanyol. Inicialment la República de Tlaxcala, al comandament de [[Xicohténcatl Axayacatzin]], va negar als invasors el pas pel seu territori, enfrontant-se el [[2 de setembre]] en el passerat de [[Tecoantzinco]] en sort favorable a Cortés. L'endemà es va produir un nou enfrontament en els plans, que va tornar a ser desfavorable per a Tlaxcala portant a la divisió de la República, en la deserció de les tropes d'Ocotelulco i Tepeticpac. Superades en número, les tropes de [[Xicohténcatl]] van tornar a ser derrotades i el Senat va ordenar detindre la guerra i oferir la pau a Cortés. Este acort va establir la crucial aliança en els tlaxcaltecas, enemics acèrrims dels asteques, els que mai havien pogut conquistar el seu territori. Cortés es va detindre allí unes quantes semanes.

En el seu pas cap a [[Tenochtitlan]] Cortés va arribar a [[Cholula]], aliada de l'Imperi Asteca, que era la segona ciutat més gran després de México-Tenochtitlan, en 30.000 habitants. [[Bernal Díaz del Castillo]] conte en la seua crònica que després d'haver rebut a Cortés i el seu enorme eixèrcit, les autoritats de Cholula van planejar tendir-li una emboscada i aniquilar als espanyols.  Díaz del Castillo contà que ell i les tropes van vore a un costat dels temples les vares en collars que va supondre destinades als espanyols pera ser portats captius a Tenochtitlan. Díaz del Castillo també contà que una velleta i uns sacerdots dels temples de Cholula van alertar a Cortés, qui va manar immediatament al seu eixèrcit atacar, causant lo que es coneix com ''la [[matança de Cholula]]'', en la que més de 5.000 hòmens van morir en cinc hores. El contingent va permanéixer en Cholula durant octubre i novembre i a l'eixir Cortés va manar incendiar la ciutat.  

En el seu pas cap a [[Tenochtitlan]] Cortés va arribar a [[Cholula]], aliada de l'Imperi Asteca, que era la segona ciutat més gran després de México-Tenochtitlan, en 30.000 habitants. [[Bernal Díaz del Castillo]] conte en la seua crònica que després d'haver rebut a Cortés i el seu enorme eixèrcit, les autoritats de Cholula van planejar tendir-li una emboscada i aniquilar als espanyols.  Díaz del Castillo contà que ell i les tropes van vore a un costat dels temples les vares en collars que va supondre destinades als espanyols pera ser portats captius a Tenochtitlan. Díaz del Castillo també contà que una velleta i uns sacerdots dels temples de Cholula van alertar a Cortés, qui va manar immediatament al seu eixèrcit atacar, causant lo que es coneix com ''la [[matança de Cholula]] '', en la que més de 5.000 hòmens van morir en cinc hores. El contingent va permanéixer en Cholula durant octubre i novembre i a l'eixir Cortés va manar incendiar la ciutat.  

Després va arribar a [[Ayotzinco]], des d'on va preparar l'atac a Tenochtitlan. A la seua arribada a México-Tenochtitlan, Cortés va quedar sorprés per la bellea del lloc, que és descrita per Díaz del Castillo com ''«un son»''. En el seu pas des de Cholula, Cortés havia recorregut el camí cap al [[Vall de Mèxic]], creuant per entre dos volcans, el [[Popocatépetl]] i el [[Iztaccíhuatl]] fins a arribar a en un parage boscós i de esplèndida bellea que fins hui porta el nom de [[Pas de Cortés]]. De l'atre costat, va aguaitar per primera vegada el llac de Texcoco aproximant-se a ella pel rumbo de [[Xochimilco]].

Després va arribar a [[Ayotzinco]], des d'on va preparar l'atac a Tenochtitlan. A la seua arribada a México-Tenochtitlan, Cortés va quedar sorprés per la bellea del lloc, que és descrita per Díaz del Castillo com ''«un son»''. En el seu pas des de Cholula, Cortés havia recorregut el camí cap al [[Vall de Mèxic]], creuant per entre dos volcans, el [[Popocatépetl]] i el [[Iztaccíhuatl]] fins a arribar a en un parage boscós i de esplèndida bellea que fins hui porta el nom de [[Pas de Cortés]]. De l'atre costat, va aguaitar per primera vegada el llac de Texcoco aproximant-se a ella pel rumbo de [[Xochimilco]].

== Hernán Cortés descobrix la «Califòrnia» ==

== Hernán Cortés descobrix la «Califòrnia» ==

{{cita|''Sapiau que a la destra mà de les Índies hi ha una illa crida ''California'' molt prop d'un costat del Paraís Terrenal; i estava poblada per dones negres, sense que existira allí un home, puix vivien a la manera de les amazones. Eren de bells i robusts cossos, fogós valor i gran força. La seua illa era la més forta de tot lo món, en els seus escarpats tallats i les seues pétrees costes. Les seues armes eren totes d'or i del mateix metal eren els arnesos de les bésties salvages que elles acostumaven domar pera montar-les, perqué en tota l'illa no hi havia un atre metal que l'or.'' <small>''[[Les gestes d'Esplandián]]'', per [[Garci Rodríguez de Montalvo|García Ordóñez de Montalvo]] (Sevilla, [[1510]]).</small>}}

{{cita|''Sapiau que a la destra mà de les Índies hi ha una illa crida ''California'' molt prop d'un costat del Paraís Terrenal; i estava poblada per dones negres, sense que existira allí un home, puix vivien a la manera de les amazones. Eren de bells i robusts cossos, fogós valor i gran força. La seua illa era la més forta de tot lo món, en els seus escarpats tallats i les seues pétrees costes. Les seues armes eren totes d'or i del mateix metal eren els arnesos de les bésties salvages que elles acostumaven domar pera montar-les, perqué en tota l'illa no hi havia un atre metal que l'or.'' <small>''[[Les gestes d'Esplandián]] '', per [[Garci Rodríguez de Montalvo|García Ordóñez de Montalvo]] (Sevilla, [[1510]]).</small>}}

Es considera actualment a '''Hernán Cortés''' com el descobridor de la [[península de Baixa California]], encara que el primer europeu que va desembarcar en la dita península fon el pilot i navegant espanyol [[Fortún Jiménez]], qui al comandament del navili ''Concepció'', propietat d'[[Hernán Cortés]], l' aguaità  i va desembarcar en l'any [[1534]] en la península, de lo que va pensar que era una illa.

Es considera actualment a '''Hernán Cortés''' com el descobridor de la [[península de Baixa California]], encara que el primer europeu que va desembarcar en la dita península fon el pilot i navegant espanyol [[Fortún Jiménez]], qui al comandament del navili ''Concepció'', propietat d'[[Hernán Cortés]], l' aguaità  i va desembarcar en l'any [[1534]] en la península, de lo que va pensar que era una illa.

::''HERNÁN CORTÉS''

::''HERNÁN CORTÉS''

:::''[[1485]]-[[1547]]''

:::''[[1485]]-[[1547]] ''

Al final, les restes del conquistador espanyol descansen en el lloc que va triar en la seua joventut per a ser sepultat.

Al final, les restes del conquistador espanyol descansen en el lloc que va triar en la seua joventut per a ser sepultat.