Edició de «Hibridació (química)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH<sub>4</sub>) en 1931.<ref>{{cita llibre | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref> Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]]. | El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH<sub>4</sub>) en 1931.<ref>{{cita llibre | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref> Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]]. | ||
| + | |||
== Hibridació sp3 == | == Hibridació sp3 == | ||
| Llínea 19: | Llínea 20: | ||
\frac{\,\,}{2p_Z} | \frac{\,\,}{2p_Z} | ||
</math>}} | </math>}} | ||
| + | |||
Per a satisfer el seu estat energètic inestable, un àtom de [[valència (química)|valència]] com el del [[carbono]], en orbitals [[regla de l'octet|parcialment plens]] (2p<sub>x</sub> i 2p<sub>i</sub> necessitarien tindre dos electrons) tendix a formar enllaços en atres àtoms que tinguen electrons disponibles. Per això, no és prou simplement colocar un electró en cada orbital necessitat. En la naturalea, este tipo d'àtoms redistribuïxen els seus electrons formant orbitals híbrits. En el cas del carbono, un dels electrons de l'orbital 2s és extret i s'ubica en l'orbital 2p<sub>z</sub>. Aixina, els quatre últims orbitals tenen un electró cada u: | Per a satisfer el seu estat energètic inestable, un àtom de [[valència (química)|valència]] com el del [[carbono]], en orbitals [[regla de l'octet|parcialment plens]] (2p<sub>x</sub> i 2p<sub>i</sub> necessitarien tindre dos electrons) tendix a formar enllaços en atres àtoms que tinguen electrons disponibles. Per això, no és prou simplement colocar un electró en cada orbital necessitat. En la naturalea, este tipo d'àtoms redistribuïxen els seus electrons formant orbitals híbrits. En el cas del carbono, un dels electrons de l'orbital 2s és extret i s'ubica en l'orbital 2p<sub>z</sub>. Aixina, els quatre últims orbitals tenen un electró cada u: | ||
| + | |||
{{equació|<math> | {{equació|<math> | ||
| Llínea 195: | Llínea 198: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Hybridized atomic orbitals}} | {{Commonscat|Hybridized atomic orbitals}} | ||
| + | |||
| + | |||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||