Diferència entre les revisions de "Himne de la Comunitat Valenciana"
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
Sona la veu amada | Sona la veu amada | ||
| − | + | i en potentíssim vibrant resò | |
notes de nostra albada | notes de nostra albada | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
| − | Valencians: | + | Valencians: ¡en peu alcem-se! |
Que nostra veu | Que nostra veu | ||
| Llínea 84: | Llínea 84: | ||
¡Vixca Valéncia! | ¡Vixca Valéncia! | ||
| − | ¡Vixca | + | ¡Vixca! |
| + | |||
| + | ¡¡Vixca!! | ||
| + | |||
| + | ¡¡¡Vixca!!! | ||
Revisió de 17:17 1 dec 2007
Segons la Llei 8/1984 de 4 de Decembre, la Comunitat Valenciana té el seu propi himne.
ORIGE
El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va celebrar en l'any 1909. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i Valéncia en l'any 1925, i hui es himne oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana. La lletra es de l'autor Maximilià Thous Orts i la música fon composta pel mestre José Serrano Simeón.
LLETRA OFICIAL
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu, germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!
¡Pas a la regió
que alvança en marcha triumfal!
Per a tu la vega envia
la riquea que atesora
i es la veu de l'aigua càntic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora...
Paladins de l'art t'ofrenen
ses victòries jagantines;
i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.
Brinden fruites dorades
els paraisos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres, palmeres...
Sona la veu amada
i en potentíssim vibrant resò
notes de nostra albada
canten les glòries de la Regió.
Valencians: ¡en peu alcem-se!
Que nostra veu
la llum salude d'un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu germans, vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!
¡Flamege en l'aire
nostra Senyera!
¡Glòria a la Pàtria!
¡Vixca Valéncia!
¡Vixca!
¡¡Vixca!!
¡¡¡Vixca!!!