3829
edicions
Canvis
→Edat del Ferro
===Edat del Ferro===
===Edat del Ferro===
[[File:Els íbers.png|thumb|Zona d'Influència Grega]]
[[File:Els íbers.png|thumb|Zona d'Influència Grega]]
Cap al 750 aC al bell mig de l’Edat del Ferro [[Grècia Antiga|grecs]] i els [[fenicis]] instal·len [[colònia|colònies]] a la [[península Ibèrica]] (nom que designa [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Andorra]]). El sud té presència marcadament fenícia mentre que la part corresponent a [[Catalunya]] té presència marcadament grega. Un exemple clar és la presa d’[[Empúries]] i [[Marsella]] com a colònies gregues. Aquesta nova ocupació vindrà per quedar-se i els autòctons hauran d’aprendre a conviure amb els colons. A poc a poc els autòctons s’aculturen als nouvinguts i d’aquest procés sorgeix el poble [[Ibers|Iber]], creant l’anomenada cultura Ibèrica. El món Ibèric s’estenia en el litoral mediterrani des d’[[Andalusia]] fins al [[Llenguadoc]] (Andorra inclosa). Per tant, els habitants d’Andorra també passen a ser ibers.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 36, 37}}
Cap al 750 aC al bell mig de l’Edat del Ferro [[Grècia Antiga|grecs]] i els [[fenicis]] instal·len [[colònia|colònies]] a la [[península Ibèrica]] (nom que designa [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Andorra]]). El sur te presència marcadament fenícia mentres que la part corresponent a [[Catalunya]] té presència marcadament grega. Un exemple clar és la presa d’[[Empúries]] i [[Marsella]] com a colònies gregues. Esta nova ocupació vindrà per quedar-se i els autòctons hauran d’deprendre a conviure en els colons. Pronte els autòctons s’aculturen als nouvinguts i d’este procés sorgix el poble [[Ibers|Iber]], creant la nomenada cultura Ibèrica. El món Ibèric s’estenia en el llitoral mediterraneu des d’[[Andalusia]] fins al [[Llenguadoc]] (Andorra inclosa). Per tant, els habitants d’Andorra també passen a ser ibers.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 36, 37}}
La prova més evident d’això és l’existència del terme Andosins per referir-se a Andorra. Els Ibers no eren un grup homogeni i existien diferents tribus. Cadascuna tenia el seu propi nom i els andorrans van passar a dir-se [[Andosins]]. A les vores conviuran ceretans, castel·lans, bargusis, autesans, indigets, sordons,... Una altra evidència d’aquesta cultura ibèrica a Andorra és la llengua ibèrica: l’iber, inclosa dins la família lingüística [[paleohispànica]]. Abans de la colonització romana, la península Ibèrica era un nínxol de llengües.<ref>{{Ref-web|url = http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/mapes.html?idioma=1&start=cercador|títol = Mapes digitals del lloc web de Casa de les Llengües de la Generalitat de Catalunya|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 43}} S’hi parlava llengües indoeuropees (el celtibèric, el lusità,...), cèltiques (com el gàl·lic) i les anomenades “llengües aïllades”; ya que no se’n sap l’origen (és el cas del basc). Si ens fixem en la zona corresponent a Andorra, veiem que lingüísticament el país estava molt influenciat per l’iber i l’aquità. Es pensa que l’aquità donà el basc actual i els topònims andorrans vénen d’aquest idioma: Ransol, Erts, Arans, Llorts, Canillo, Bixessarri, Aixovall, Certers, Nagol, Aixirivall, Juberri, etc.
La prova més evident d’això és l’existència del terme Andosins per referir-se a Andorra. Els Ibers no eren un grup homogèneu i existien diferents tribus. Cada una tenia el seu propi nom i els andorrans passaren a dir-se [[Andosins]]. A les vores conviuran ceretans, castel·lans, bargusis, autesans, indigets, sordons,... Una atra evidència d’esta cultura ibèrica en Andorra és la llengua ibèrica: l’iber, inclosa dins la família lingüística [[paleohispànica]]. Adés de la colonisació romana, la península Ibèrica era una caseta de llengües.<ref>{{Ref-web|url = http://www15.gencat.net/pres_casa_llengues/mapes/mapes.html?idioma=1&start=cercador|títol = Mapes digitals del lloc web de Casa de les Llengües de la Generalitat de Catalunya|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 43}} Se parlava llengües indoeuropees (el celtibèric, el lusità,...), cèltiques (com el gàl·lic) i les anomenades “llengües aïllades”; ya que no se’n sap l’origen (és el cas del basc o la tertésica). Si nos fixem en la zona corresponent a Andorra, veem que llingüísticament el país estava molt influenciat per l’iber i l’aquità. Es pensa que l’aquità donà el basc actual i els topònims andorrans vénen d'este idioma: Ransol, Erts, Arans, Llorts, Canillo, Bixessarri, Aixovall, Certers, Nagol, Aixirivall, Juberri, etc.
Per atra banda, i deixant de costat topònims i llengua, hi ha restes de ferro, bronze i ceràmica pròpies de l’Edat del Ferro en Andorra. Dites restes s’han trobat en quatre llocs:
*el Roc d’Enclar d’Andorra la Vella,
*el Roc d’Enclar d’Andorra la Vella,
*l’Antuix ([[Escaldes-Engordany]]){{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 37, 36}}
*l’Antuix ([[Escaldes-Engordany]]){{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 37, 36}}
D’entre tots, destaca sobretot el jaciment del Cedre, ya que s’ha trobat d’un forn domèstic i alguns fragments de ceràmica feta de torn (característica del Ferro) i el sot del Grau de l’Antuix s’hi ha trobat una tomba. El forn té una base circular d’un metre i una alçada de 88 centímetres. L’Antuix és un poblat a l’aire lliure, trobat l’any 1985, on s'ha descobert molt material iber. Ara bé, la manca de restes i el fet que els habitants del país encara vivien com a l’edat anterior dificulta, un cop més, la datació del Ferro a Andorra i s’hauria de parlar d’una arribada del ferro molt tardana. És el cas d’una peça interpretada com a exvot o amulet que data del segle II aC. La peça és única a Andorra i es tracta d’un peuet fet de bronze trobat al Roc de l’Oral (a Encamp). Finalment, i sense cap mena de context arqueològic, s’han trobat unes 17 monedes de bronze i argent que podrien associar-se, tot i que no se n’està segur, a la cultura ibèrica; dues de les quals són del Roc d’Enclar (a Andorra la Vella).
D’entre tots, destaca sobretot el jaciment del Cedre, ya que s’ha trobat d’un forn domèstic i alguns fragments de ceràmica feta de torn (característica del Ferro) i el sot del Grau de l’Antuix s’ha trobat una tomba. El forn te una base circular d’un metro i una altura de 88 centímetros. L’Antuix és un poblat a l’aire lliure, trobat l’any 1985, on s'ha descobert molt material iber. Ara bé, la manca de restes i el fet que els habitants del país encara vivien com a l’edat anterior dificulta, un colp més, la datació del Ferro en Andorra i s’hauria de parlar d’una arribada del ferro molt tardana. És el cas d’una peça interpretada com a exvot o amulet que data del segle II aC. La peça és única en Andorra i es tracta d’un peuet fet de bronze trobat en el Roc de l’Oral (a Encamp). Finalment, i sense cap mena de context arqueològic, s’han trobat unes 17 monedes de bronze i argent que podrien associar-se, tot i que no s'està segur, a la cultura ibèrica; dos de les quals són del Roc d’Enclar (en Andorra la Vella).
==Edat Antiga==
==Edat Antiga==