Edició de «Història d'Espanya»

[[Image:Columnas Plus Ultra.png|right|thumb|[[Pilars d'Hèrcules]], emblema de [[Carles I]], en l'Ajuntament de [[Sevilla]].]]
La '''història d'Espanya''' és la pròpia d'una nació europea, abastant tant el periodo comprés des de la prehistòria i la creació de la [[Hispània romana]], passant per la [[Hispània visigoda]], [[Al-Àndalus]], els [[Reconquista|regnes cristians]], la [[Monarquia Hispànica]] i la formació i caiguda del [[imperi espanyol]], fins a la formació del modern [[Estat-nació]] i la instauració de l'actual [[Regne d'Espanya|Regne Constitucional espanyol]].

== Introducció ==
Els primers humans varen arribar al territori de l'actual [[Espanya]] fa 1&nbsp;200&nbsp;000 anys. Durant els milenaris següents el territori va ser invadit i colonisat per [[celtes]] (encara que es barreja la possibilitat que estes es tractaren d'un poble autòcton de la Península), [[fenicis]], [[cartaginesos]], [[Grècia|grecs]] i cap al [[anys 200 a. C.|200&nbsp;a.&nbsp;C.]] atrets per [[Tartessos]] la major part de la Península va començar a formar part del [[Imperi romà]]. Despuix de la caiguda de Roma, es va establir el [[Regne visigot]]. Este regne es va iniciar en el [[sigle V]] i es va mantindre fins a començaments del [[sigle VIII]]. L'any [[711]] es va produir la primera [[Conquesta musulmana de la península ibèrica|conquista musulmana]] des del [[Nort d'Àfrica]]; en pocs anys el [[Islam]] dominava gran part de la [[Península Ibèrica]]. Durant els 750&nbsp;anys següents, es varen establir [[Taifa|regnes moros]] independents, encara que l'àrea dominada pels musulmans era coneguda en el nom global de [[al-Àndalus]]. Mentres gran part del restant de [[Europa]] permaneixeria en la [[Edat Fosca]], al-Àndalus floria cultural, científica i artísticament.

De manera simultànea es va produir la [[Reconquista]], per la qual els primers regnes cristians del que s'acabaria convertint a Espanya varen buscar arrebatar el territori als musulmans. Començada aproximadament en l'any [[722]] en la rebelió de [[Don Pelayo]] i partint des del Nort, va alvançar durant els sigles VIII a [[sigle XV|XV]] culminant en la [[conquista de Granada]] en [[1492]]. Durant este periodo els regnes i principats cristians es varen desenrollar notablement; gradualment en un procés de concentració, l'unió dels dos més importants, [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne d'Aragó|Aragó]], pel matrimoni en l'any [[1469]] dels Reis Catòlics ([[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]]) possibilitaria la formació del [[Regne d'Espanya]]<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6058.htm] De Covandonga a la reconquista</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/12589.htm] reconquista española</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/13.htm] reconquista</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/5327.htm] reyes catòlicos</ref>.

En [[1492]] els [[Reis Catòlics]] varen finançar el proyecte de l'explorador [[Cristóbal Colom]] de buscar una nova ruta comercial en [[Àsia]] a través del [[oceà Atlàntic]]. La seua arribada al [[Nou Món]] i la conseqüent [[conquista d'Amèrica]] varen portar a la creació del [[Imperi espanyol]]. Durant els següents sigles Espanya es va alçar com a actor central dels assunts europeus i mundials. Durant els [[sigle XVI|sigles XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] tindria lloc també l'época d'apogeu de la cultura espanyola coneguda com [[Sigle d'Or]]. No obstant això, durant este periodo es produïx també l'expulsió dels judeus i musulmans (en 1492) i s'establix la [[Inquisició]], que posteriorment fruirà d'un gran poder<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6546.htm] descubrimiento de américa</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/videos/534.htm] españa, auge y ocaso español</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6529.htm] la inquisición</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/1903.htm] siglo de oro español</ref>.

L'imperi colonial, els últims restos del qual Espanya va mantindre baix el seu control fins a finals del [[sigle XIX]], incloïa [[Amèrica del Sur]] (en l'excepció de la [[Imperi portugués|zona baix domini portugués]]), grans zones d'[[Amèrica del Nort]] en divers grau d'influència o control, les illes [[Filipines]] a Àsia, aixina com enclavaments de diversa importància en les costes en [[Àfrica]]. Incloïa ademés numeroses possessions en Europa (els [[Països Baixos espanyols]], el [[Ducat de Milà]], el [[Regne de Nàpols]] o el propi [[Regne de Portugal]] fins a 1640), la majoria d'elles perdudes despuix de la [[pau d'Utrecht]] de 1713<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/2584.htm] proceso emancipador</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7129.htm] guerra de cuba</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7130.htm] la independencia de filipinas</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/videos/110.htm] paz de utrech</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6641.htm] rebelión de los reinos</ref>.

Espanya va mantindre durant este periodo diversos enfrontaments en els seus veïns de l'Europa continental, especialment en [[Anglaterra]] (incloent el fracàs de la coneguda com [[Armada Invencible]]) i [[França]]. En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] en 1700, la [[casa d'Àustria]] es va extinguir per deixar pas a la dels [[Borbó]] despuix de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. Espanya va anar perdent progressivament la seua preponderància militar i despuix de successives fallides el país va reduir gradualment el seu poder; a la fi del [[sigle XVIII]] ya s'havia convertit en una potència de segon orde<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/1792.htm] enfrentamiento anglo-español</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6654.htm] españa y francia</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6656.htm] auge francés, ocaso español</ref>

[[Image:El_Tres_de_Mayo,_by_Francisco_de_Goya,_from_Prado_in_Google_Earth.jpg|thumb|''[[El tres de maig de 1808 en Madrit]]'', pintura de [[Francisco de Goya|Goya]], mostrant els fusilaments de la resistència espanyola a les mans de les tropes de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]].]]

La [[França]] de [[Napoleó]] invadix la Península; mesos despuix, el [[Alçament del 2 de maig|2 de maig de 1808]], es va iniciar la revolta popular que desembocaria en la [[Guerra de la Independència espanyola]], clau per a la concepció mateixa de la nació. Durant la guerra i despuix de l'expulsió dels francesos en 1814, Espanya va sofrir la [[Guerres d'independència hispanoamericanes|progressiva desintegració de la majoria del seu imperi americà]]. El sigle va continuar caracterisant-se en la metròpolis per la inestabilitat política i la licitació entre lliberals, republicans i partidaris del [[Antic Règim]]. Entre els anys  [[1873]] i [[1874]] va tindre lloc la [[I República d'Espanya|I República]]. L'arribada de la [[Revolució industrial]] al final del sigle va elevar el nivell de vida d'una [[classe mijana]] que començava a ampliar-se en alguns núcleus principals; no obstant això la [[Guerra hispà-nort-americà]] de [[1898]] (coneguda com el ''Desastre del 98''), en la pèrdua de la majoria dels restos de l'imperi, va supondre un profunt choc en la societat espanyola<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/6894.htm] ocupación francesa</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/2584.htm] proceso emancipador</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7018.htm] primera república</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/2747.htm] guerra del 98</ref>.

Mentres el nivell de vida creixia (en part per la neutralitat espanyola en la [[Primera Guerra Mundial]]) i la integració en el restant d'Europa progressava, la inestabilitat política marcava el primer terç del [[sigle XX]]. Despuix de la eixida del país de [[Alfonso XIII d'Espanya|Alfonso XIII]], en [[1931]] es proclamaria la [[II República Espanyola|II República]], que acabaria en [[1936]] en un [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|cop d'estat militar]] i la subsegüent [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]], que se saldaria en [[1939]] en la victòria del bando acaudillat pel [[General Franco]]. Des de llavors el país es va sumergir en la [[dictadura franquista]], que es va mantindre fins a la mort del dictador en l'any [[1975]]<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7143.htm] españa y la primera guerra mundial</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7177.htm] la segunda república</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7223.htm] la guerra civil</ref>.

Espanya va ser oficialment neutral durant la [[Segona Guerra Mundial]]; a les décades de [[posguerra]], marcades per la pobrea i la repressió política, va seguir un important creiximent econòmic durant les décades dels 60 i els 70, en un país que permaneixeria cultural i políticament reprimit. Despuix de la mort de Franco i l'aprovació de la [[Constitució de 1978]], en el transcurs de la coneguda com [[Transició Espanyola|Transició]] va començar una transformació gradual del país cap a la consolidació de l'actual [[Democràcia lliberal|democràcia]] (el Cap de la qual d'Estat és el rei [[Juan Carles I]]), en un desenroll econòmic paralel que l'ha colocat de nou entre els països més desenrollats del món (Espanya va ser el [[Anex:Països per PIB (nominal)|12º país del món per PIB en 2010]] segons el FMI)<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7386.htm] franco y la segunda guerra mundial</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7418.htm] economía de los años 60</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7451.htm] transición española</ref> <ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/7466.htm] el consenso constitucional</ref>.

Espanya va ingressar en la [[Comunitat Econòmica Europea]] (actual [[Unió Europea|UE]]) en [[1986]] baix el govern [[PSOE|socialista]] de [[Felipe González]]. Es varen organisar la [[Copa Mundial de Fútbol de 1982]] i els [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Jocs Olímpics]] de [[Barcelona]] en [[1992]]. En [[2002]], baix el [[Partit Popular d'Espanya|govern conservador]] de [[José María Aznar]] s'adoptava el [[euro]] com a moneda oficial. En [[2005]], en  els socialistes [[José Luis Rodríguez Zapatero]] en el poder, Espanya es va convertir en la tercera nació del món a permetre el [[Matrimoni homosexual a Espanya|matrimoni i dret d'adopció a les parelles del mateix sexe]]. En l'any [[2011]] els conservadors varen tornar a obtindre el poder, consagrat [[Mariano Rajoy]] com [[president del govern d'Espanya]]<ref>[http://www.lavozdegalicia.es/hemeroteca/2003/12/19/2265795.shtml] españa 1986</ref> <ref>[http://elpais.com/diario/1986/10/18/deportes/529974012_850215.html] barcelona consigue los juegos olímpicos</ref> <ref>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-14-03-2004/abc/Nacional/el-psoe-gana-las-elecciones-tras-la-matanza-de-madrid_962447337593.html] el psoe gana las elecciones</ref> <ref>[http://hemeroteca.abcdesevilla.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/2005/06/30/054.html] legalización de matrimonios del mismo sexo</ref> <ref>[http://www.bde.es/bde/es/secciones/eurosistema/uem/euro/] banco de españa</ref> <ref>[http://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-generales/] elecciones generales 2011</ref>.

== Prehistòria ==
La presència d'homínits en la [[Península Ibèrica]] es remonta a lo manco a 1,3 o 1,2 millons d'anys, datació de la mandíbula trobada en l'Alvenc de l'elefant, un dels jaciments de la Serra de'[[Atapuerca]] ([[província de Burgos]]). Correspon a un Homo encara per determinar, pròxim als més primitius Homo africans i a l'home de Dmanisi pero en algunes característiques derivades pròpies. D'esta edat seria també el jaciment en indústria lítica pròpia del Paleolític inferior arcaic (Pre-Achelense) de Fuente Nueva, en la conca de Guadix-Basa ([[província de Granada]]).

De fa uns 900 000 anys són els restants del jaciment de la Gran Dolina, també en Atapuerca, que definixen una espècie clau per a entendre l'evolució humana, batejada com Homo antecessor. La següent troballa, datat en uns 430.000 anys, és l'ingent cantitat de restants de Homo heidelbergensis (espècie precursora del Homo neanderthalensis) trobats en l'alvenc dels Ossos d'Atapuerca, jaciment que ha proporcionat, entre una varietat òssea excepcional, numerosos cràneus molt ben conservats. Són numerosos els jaciments en indústria lítica Achelense d'esta época en la península, com els de Torralba i Ambrona ([[província de Sòria]]) o els de els terrats del Manzanares ([[província de Madrit]]).

En el Paleolític mig se situa la presència de l'home de Neanderthal, associat a la cultura Musteriense, datant en uns 60.000 anys els seus primers restants en [[Gibraltar]]. En la Cova de Nerja ([[Màlaga]]), s'han datat en 42.000 anys d'antiguetat alguns restants orgànics associats a unes pintures de foques que podrien ser la primera obra d'art coneguda de l'història de la humanitat.

En el Paleolític superior se situa l'arribada a la península de l'[[Homo sapiens]], l'home «modern», fa uns 35.000 anys, manifestada pels restants de la cultura Gravetiense trobats en [[Cantàbria]]. Cohabitan la península durant varis millers d'anys en els neandertals, fins a l'extinció de les últimes poblacions de neandertal en el sur fa uns 27.000 anys.

Fa uns 16.000 anys, la cultura Magdaleniense estava present en [[Astúries]], Cantàbria i part del [[País Vasc]], l'aportació del qual més notable ho representen les pintures rupestres de les Coves d'Altamira.

L'art rupestre es va desenrollar en dos zones estilística i cronològicament ben diferenciades: l'art franc-cantàbric i l'art llevantí.

La revolució neolítica, que la teoria difusionista entén com una difusió cultural a partir del seu inici en el Creixent Fèrtil d'Orient Pròxim, recolzant-se en la difusió simultànea de la ceràmica cardial, alcança la costa mediterrànea entorn al 6000 a. C., provocant l'abandó del tradicional modo de vida caçador-recolector per un estil de vida sedentari, enfocat en l'agricultura i la ganaderia, estés al restant de a pelnínsula durant els següents dos milenis. Entorn al 5000 a. C. apareix la cultura megalítica en el terç occidental de la península.

Les cultures que varen usar els metals (Edat dels Metals) varen aparéixer en la península ibèrica entorn als anys 3000 a 2500 a. C. La seua distribució geogràfica és major i es considera que la busca dels metals va dur fluixos migratoris importants, destacant Els Millers en [[Almeria]], en una gran fortificació, i en el curs del riu Tajo en la zona portuguesa actual.

== Edat Antiga ==
{{VT|Història antiga de la península ibèrica}}

=== Pobles indígenes i colonisacions històriques ===
[[Archiu:Dama de Elche.jpg|thumb|''[[Dama d'Elig]]'', escultura ibera. [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]] ([[Madrit]]).]]

L'[[Edat del Ferro]] s'inicia en la [[Península Ibèrica]] en la penetració de població i influència cultural [[indoeuropea]] des del començ de l'I mileni a. C.; determinant l'identitat ètnica i llingüística [[celta]] de la major part dels pobles indígenes de les zones nort, oest i centre, en alguna excepció: [[lusitans]] i [[vettons]], també indoeuropeus, es califiquen de "precèltics", mentres que els [[vascó]] es califiquen de "preindoeuropeus". A pesar de la similitut de la seua forma de vida a la d'atres pobles de la zona nort ([[galaics]], [[asturs]] i [[càntabres]]), la seua llengua (el "[[protoeuskera]]") se supon similar a les parlades en la zona oriental peninsular; les del grup de pobles denominats [[ibers]], de major desenroll econòmic. Les fonts clàssiques varen denominar [[celtibers]] al grup de pobles situats en una posició intermija (geogràficament).

La costa peninsular meridional i el [[Tartessos|àrea tartèsica]] (en centre en el [[vall del Guadalquivir]] -la ''[[Turdetania]]''- i en proyecció fins a zones molt lluntanes, de la desembocadura del [[Tajo]] a la del [[Segura]]), la més rica en metals i de major desenroll econòmic i social (una verdadera [[civilisació]]), va ser profundament influenciada per la [[colonisació fenícia]]. La fundació mítica de ''[[Gadir]]'' ([[Càdis]]) es data en el [[sigle XII a. C.|1104 a.C.]], encara que no hi ha base arqueològica per a sustentar semblant cronologia fins a varis sigles més tart. En el sigle VIII a. C. ya hi ha proves de la presència d'un abundant grup de factories i colónies fenícies, com ''[[Malaka]]'' ([[Màlaga]]), ''[[Sexi]]'' ([[Almunyécar]]) i ''[[Abdera (Espanya)|Abdera]]'' ([[Adra]]).

Les [[colónies gregues]] es varen instalar més al nort, en [[Akra Leuké]] ([[Alacant]]), ''[[Hemeroskopion]]'' ([[Denia]]), ''[[Emporion]]'' ([[Ampuries]]) i ''[[Ciutadella de Roses|Rhodes]]'' ([[Roses (Girona)|Roses]]). El seu contacte en els [[iber]]s els va fer donar les primeres referències escrites d'estos pobles. Les mateixes fonts gregues senyalen que els navegants grecs havien establit contactes en el "regne" de [[Tartessos]] i en el seu "rei" [[Argantoni]], que els hauria donat suficient [[argent]] com per a construir muralles contra els atacs perses. Tals contactes no varen fructificar, precisament pel domini fenici d'esta ruta, i no ha pogut constatar-se arqueològicament la presència grega en la costa mediterrànea de [[Màlaga]], en una colónia que hauria portat el nom de ''[[Mainake]]''.

== Referències ==
<div style="height: 120px; overflow: auto; padding: 1px; background: white; margin-bottom: 8px;"> 
<references/>
</div>

== Enllaços externs ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/portal/constituciones/pais.formato?pais=Espanya&indice=constituciones Texts de les constitucions i lleis fonamentals d'Espanya]
* [http://www.ucm.es/info/hcontemp/leoc/historia%20spain.htm ''Historia de España''], pàgina web de Luis Enrique Otero Carvajal, Professor Titular d'Història Contemporània de l'Universitat Complutense de Madrid, 2008. [Consulta: 29-3-2010]
* [http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/ ''Memoria de España''.] Sèrie documental coordinada per [[Fernando García de Cortázar]], catedràtic d'Història Contemporània de l'[[Universitat de Deusto]]. Consultat el 22 de juliol de 2012.

{{Història d'Espanya}}{{Història d'Europa}}

[[Categoria:Història d'Espanya| ]]
@@ Llínea 51: / Llínea 51: @@
 Les [[colónies gregues]] es varen instalar més al nort, en [[Akra Leuké]] ([[Alacant]]), ''[[Hemeroskopion]]'' ([[Denia]]), ''[[Emporion]]'' ([[Ampuries]]) i ''[[Ciutadella de Roses|Rhodes]]'' ([[Roses (Girona)|Roses]]). El seu contacte en els [[iber]]s els va fer donar les primeres referències escrites d'estos pobles. Les mateixes fonts gregues senyalen que els navegants grecs havien establit contactes en el "regne" de [[Tartessos]] i en el seu "rei" [[Argantoni]], que els hauria donat suficient [[argent]] com per a construir muralles contra els atacs perses. Tals contactes no varen fructificar, precisament pel domini fenici d'esta ruta, i no ha pogut constatar-se arqueològicament la presència grega en la costa mediterrànea de [[Màlaga]], en una colónia que hauria portat el nom de ''[[Mainake]]''.
-== Història contemporànea d'Espanya ==
-{{AP|Història contemporànea d'Espanya}}
-=== Guerra de l'Independència (1808-1813) ===
-{{AP|Guerra de l'Independència Espanyola}}
-* 1801-1813 Regne d'Espanya, lluita de poder entre Carlos IV i Fernando VII. Guerra de l'Independència Espanyola (1801-1813).
-* 1808: Alçament del 2 de maig en Madrit.
-* 1808-1813: [[Espanya durant l'ocupació francesa|Regnat de José I Bonaparte]].
-* 1808-1810: [[Junta Suprema Central]].
-* 1810-1814: [[Corts de Càdis]].
-* 1810-1830: [[Guerres d'independència hispanoamericanes|Independència d'Hispanoamèrica]].
 == Referències ==