Canvis

Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final|desmembrament de l'Imperi Otomà]].

Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final|desmembrament de l'Imperi Otomà]].

Durant el periodo de entreguerras, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del *ORIM ([[OIRM|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemània]].

Durant el periodo de entreguerras, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del *ORIM ([[OIRM|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemanya]].

== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==

== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==

== El periodo socialiste ==

== El periodo socialiste ==

{{AP|República Popular de Bulgària}}

{{AP|República Popular de Bulgària}}

A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich|Alemània]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.

A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich|Alemanya]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.

A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolái Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].

A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolái Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].