Edició de «Història de Sant Cristòfol i Nevis»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[Sant Cristòfol i Nevis]] estaven habitades pels [[carips]]. | A l'hora del descobriment europeu, les illes de [[Sant Cristòfol i Nevis]] estaven habitades pels [[carips]]. | ||
| − | Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant | + | Navegants espanyols varen ser els primers europeus en vore i batejar les illes de [[Sant Kitts i Nevis]]. [[Cristóbal Colón]] les va aguaitar el [[12 de novembre de 1493]] durant el seu segon viage i va denominar ''Sant Jago'' a l'actual Sant Cristóbal. Malinterpretacións de mapes posteriors varen fer que els exploradors espanyols li donaren el nom ''Sant Cristóbal'', que originalment havien aplicat a la [[illa de Saba]], ubicada una miqueta més al nort. L'illa de Nevis va rebre eixe nom pels núvols que normalment cobrixen el pico volcànic de l'illa, que va recordar als espanyols l'antic milacre de [[Nostra Senyora de les Neus]]. |
El primer intent no espanyol d'establir-se en el [[mar Carip]] va ocórrer en Sant Cristóbal en l'any [[1538]] quan refugiats [[hugonot]]s francesos de la ciutat de [[Dieppe (Sena Marítim)|Dieppe]] varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar ''Dieppe''. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats. | El primer intent no espanyol d'establir-se en el [[mar Carip]] va ocórrer en Sant Cristóbal en l'any [[1538]] quan refugiats [[hugonot]]s francesos de la ciutat de [[Dieppe (Sena Marítim)|Dieppe]] varen establir una poblat i un port en la costa nort d'illa, que varen denominar ''Dieppe''. Alguns mesos despuix de la fundació l'establiment va ser arrasat per espanyols i tots els seus habitants deportats. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de [[1628]] fins a [[1713]], en la breu interrupció de la [[Batalla de Sant Cristóbal (1629)|ocupació espanyola de 1629]]. Durant el [[sigle XVII]], la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en l'any [[1628]], creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a [[Gran Bretanya]] en el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]]. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en [[1782]]. | Els anglesos i els francesos varen ocupar Sant Cristóbal en comú des de [[1628]] fins a [[1713]], en la breu interrupció de la [[Batalla de Sant Cristóbal (1629)|ocupació espanyola de 1629]]. Durant el [[sigle XVII]], la guerra intermitent entre els colonos francesos i anglesos va devastar l'economia de l'illa. Mentrestant Nevis, colonisada pels anglesos en l'any [[1628]], creixia pròsperament baixe les lleis Britàniques. Sant Cristóbal va ser cedida a [[Gran Bretanya]] en el [[Tractat d'Utrecht]] de [[1713]]. Els francesos varen ocupar Sant Cristóbal i Neus en [[1782]]. | ||
| − | El [[Tractat de París (1783)|Tractat de Versalles]] en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de l'any [[1871]] fins a l'any [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En l'any [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant | + | El [[Tractat de París (1783)|Tractat de Versalles]] en l'any 1783 va tornar abdós illes definitivament a [[Gran Bretanya]]. Les illes formaven part de la colónia de les [[Illes de Sotavent]] des de l'any [[1871]] fins a l'any [[1956]], i de la Federació de les Índies Occidentals des de [[1958]] a [[1962]]. En l'any [[1967]], junt a [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va aplegar a ser un estat lliure associat en el [[Regne Unit]]; [[Anguilla (dependència)|Anguilla]] va passar a formar part dels [[Territori Britànic d'Ultramar|Territoris Britànics d'Ultramar]]. La federació de Sant Kitts i Nevis va alcançar la completa independència el [[19 de setembre]] de [[1983]]. |
En [[agost]] de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en [[setembre]] de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any. | En [[agost]] de [[1998]] va haver un referèndum en Neus per a decidir sobre la separació de Sant Cristóbal al com li varen faltar els dos terços necessaris per a alcançar la majoria. Despuix, en [[setembre]] de [[1998]], l'Huracà George va causar aproximadament 445 millons de dólars en danys i va llimitar el creiximent del [[PIB]] per a eixe any. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
| − | [[Categoria:Història de Sant | + | [[Categoria:Història de Sant Kitts i Nevis| ]] |