Canvis

La primera image sobre un tubo de rajos catòdics s'havia format en [[1911]] en l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburc]] i consistí en unes ralles [[blanc|blanques]] sobre fons [[negre]], obtingudes per [[Boris Rosing]] en colaboració en Zworikin. La captació es realisà per mig de dos tambors d'espills (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 llínies i 12,5 quadres per segon. Les senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors d'espills que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, en una intensitat de feix proporcional a la allumenació que rebia la cèlula fotoelèctrica.

La primera image sobre un tubo de rajos catòdics s'havia format en [[1911]] en l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburc]] i consistí en unes ralles [[blanc|blanques]] sobre fons [[negre]], obtingudes per [[Boris Rosing]] en colaboració en Zworikin. La captació es realisà per mig de dos tambors d'espills (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 llínies i 12,5 quadres per segon. Les senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors d'espills que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, en una intensitat de feix proporcional a la allumenació que rebia la cèlula fotoelèctrica.

Hi ha molts països (Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units) que es disputen la primacia en les primeres emissions públiques de televisió, en un procediment o un atre. Des de finals dels anys vint es feren per procediments mecànics anteriors al iconoscopi, a càrrec d'empreses públiques ([[BBC]] en Anglaterra) o privades ([[CBS]] o [[NBC]] en els Estats Units). A principis de la década de 1930 ya utilisaven l'iconoscopi, com les que tingueren lloc en [[París]] en l'any [[1932]] en una definició de 60 llínies. La precarietat de les cèlules amprades per la captació fea que calgué allumenar molt intensament les escenes, produint tanta calor que només era possible el desenroll del treball per temps breus. Tres anys després s'emetia en 180 llínies .

Hi ha molts països (Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units) que es disputen la primacia en les primeres emissions públiques de televisió, en un procediment o un atre. Des de finals dels anys vint es feren per procediments mecànics anteriors al iconoscopi, a càrrec d'empreses públiques ([[BBC]] en Anglaterra) o privades ([[CBS]] o [[NBC]] en els Estats Units). A principis de la década de [[1930]] ya utilisaven l'iconoscopi, com les que tingueren lloc en [[París]] en l'any [[1932]] en una definició de 60 llínies. La precarietat de les cèlules amprades per la captació fea que calgué allumenar molt intensament les escenes, produint tanta calor que només era possible el desenroll del treball per temps breus. Tres anys després s'emetia en 180 llínies .

Des de finals de la década de 1930, culminant en l'[[Exposició General de segona categoria de [[Nova York]] ([[1939]])|Fira Mundial de Nova York del 1939]], s'emetien programacions regulars de televisió que foren interrompudes durant la [[segona guerra mundial]]. En [[1948]], la naturalea futura del invent encara permetia imaginacions [[ucronia|ucròniques]] com la de [[George Orwell]] ([[1984 (novela)]]), en qué apareix encarnant l'omnipresència totalitària del «[[Gran Germà]]».

Des de finals de la década de 1930, culminant en l'[[Exposició General de segona categoria de [[Nova York]] ([[1939]])|Fira Mundial de Nova York del 1939]], s'emetien programacions regulars de televisió que foren interrompudes durant la [[segona guerra mundial]]. En [[1948]], la naturalea futura del invent encara permetia imaginacions [[ucronia|ucròniques]] com la de [[George Orwell]] ([[1984 (novela)]]), en qué apareix encarnant l'omnipresència totalitària del «[[Gran Germà]]».