Canvis

*L'art llineal geomètric de la [[Cova de la Cuina]].

*L'art llineal geomètric de la [[Cova de la Cuina]].

==== L'Art Parpallonec====

==== L'Art Parpallonenc====

L'[[Art Parpallonenc]] es correspon en el Paleolític superior.

L'[[Art Parpallonenc]] es correspon en el Paleolític superior.

Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumf dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i despuix trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort.

Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumf dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i despuix trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort.

Els animals representats són cérvols, cabres, gamuces, bous, cavalls, porcs salvages i aus. S'han trobat plaques sanceres i trencades.

Els animals representats són [[Cérvol (animal)|cérvols]], [[Cabra|cabres]], gamuces, bous, [[Cavall|cavalls]], [[Porc javalí|porcs]] salvages i [[aus]]. S'han trobat plaques sanceres i trencades.

==== L'Art Rupestre Valencià ====

==== L'Art Rupestre Valencià ====

====La Ciutat de Valentia====

====La Ciutat de Valentia====

[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]

[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]

[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Ecut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en el [[70 a. C.]], sent reconstruida 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[anfiteatre]], lo [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació.

[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Ecut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en el [[70 a. C.]], sent reconstruida 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[amfiteatre]], lo [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació.

====Les persecucions dels sigles III i IV====

====Les persecucions dels sigles III i IV====

Despuix de la [[batalla de Guadalete]] ([[711]]) els [[musulmà|musulmans]] ocuparen tota la [[península ibèrica]] derrotant als visigots de [[Don Rodrigo]]. Els musulmans ompligueren les terres valencianes en palaus, mesquites, arts, ciències  i lletres. De les terres valencianes feren un verger en hortes i jardins que maravellaven al món.

Despuix de la [[batalla de Guadalete]] ([[711]]) els [[musulmà|musulmans]] ocuparen tota la [[península ibèrica]] derrotant als visigots de [[Don Rodrigo]]. Els musulmans ompligueren les terres valencianes en palaus, mesquites, arts, ciències  i lletres. De les terres valencianes feren un verger en hortes i jardins que maravellaven al món.

====El naiximent del regne de Valéncia====

====El naiximent del Regne de Valéncia====

En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] transformaren la ciutat en una de les més boniques d'[[Al-Àndalus]] en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers. El Regne de Valéncia fon conquistat pel [[Cit]] a on creà el seu senyoriu independent de qualsevol atre regne i rei. En [[1099]] en acabant de la seua mort el Regne el conquistà una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] i despuix d'estos pels [[almohades]]. Entre ells se reconstruiren les taifes. En la de Valéncia aparegué una figura molt important, entre els mosàraps fon conegut com Llop Martí, el [[Rei Llop]]. Era un oficial de l'eixèrcit almoràvit que procedia d'una família d'orige mosàrap. Conseguí fer-se en el poder i proclamar-se emir. Baix el seu manat totalitari ([[1140]]-[[1170]]) conseguí conquistar els regnes de [[taifa de Múrcia|Múrcia]] i d'[[taifa d'Almeria|Almeria]] per a aixina retindre als almohades. El Rei Llop fon traicionat pel seu sogre el senyor de [[Jaén]]. Els almohades aplegaren fins a les portes de [[Múrcia]] que gràcies ad ell no caigué en els vàrios sitis que li feren. Segons els castellans el manà matar el seu sogre en [[Múrcia]]. Atres fonts diuen que anà a [[Mallorca]] a per reforços pero l'atac almohade li impediren els seus objectius. La ciutat de [[Valéncia]] fon defenguda pel seu fill primogènit que finalment l'entregà als almohades. Este rei feu una resistència heroica front als almohades.

En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] transformaren la ciutat en una de les més boniques d'[[Al-Àndalus]] en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers. El Regne de Valéncia fon conquistat pel [[Cit]] a on creà el seu senyoriu independent de qualsevol atre regne i rei. En [[1099]] en acabant de la seua mort el Regne el conquistà una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] i despuix d'estos pels [[almohades]]. Entre ells se reconstruiren les taifes. En la de Valéncia aparegué una figura molt important, entre els mosàraps fon conegut com Llop Martí, el [[Rei Llop]]. Era un oficial de l'eixèrcit almoràvit que procedia d'una família d'orige mosàrap. Conseguí fer-se en el poder i proclamar-se emir. Baix el seu manat totalitari ([[1140]]-[[1170]]) conseguí conquistar els regnes de [[taifa de Múrcia|Múrcia]] i d'[[taifa d'Almeria|Almeria]] per a aixina retindre als almohades. El Rei Llop fon traicionat pel seu sogre el senyor de [[Jaén]]. Els almohades aplegaren fins a les portes de [[Múrcia]] que gràcies ad ell no caigué en els vàrios sitis que li feren. Segons els castellans el manà matar el seu sogre en [[Múrcia]]. Atres fonts diuen que anà a [[Mallorca]] a per reforços pero l'atac almohade li impediren els seus objectius. La ciutat de [[Valéncia]] fon defenguda pel seu fill primogènit que finalment l'entregà als almohades. Este rei feu una resistència heroica front als almohades.

===L'Humanisme valencià===

===L'Humanisme valencià===

L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época convinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliberal [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac ''De anima et vita'', a on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida.

L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época combinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliberal [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita'', a on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida.

===L'Expulsió dels moriscs===

===L'Expulsió dels moriscs===