Llínea 46: |
Llínea 46: |
| *L'art llineal geomètric de la [[Cova de la Cuina]]. | | *L'art llineal geomètric de la [[Cova de la Cuina]]. |
| | | |
− | ==== L'Art Parpallonec==== | + | ==== L'Art Parpallonenc==== |
| L'[[Art Parpallonenc]] es correspon en el Paleolític superior. | | L'[[Art Parpallonenc]] es correspon en el Paleolític superior. |
| | | |
Llínea 53: |
Llínea 53: |
| Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumf dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i despuix trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort. | | Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumf dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i despuix trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort. |
| | | |
− | Els animals representats són cérvols, cabres, gamuces, bous, cavalls, porcs salvages i aus. S'han trobat plaques sanceres i trencades. | + | Els animals representats són [[Cérvol (animal)|cérvols]], [[Cabra|cabres]], gamuces, bous, [[Cavall|cavalls]], [[Porc javalí|porcs]] salvages i [[aus]]. S'han trobat plaques sanceres i trencades. |
| | | |
| ==== L'Art Rupestre Valencià ==== | | ==== L'Art Rupestre Valencià ==== |
Llínea 174: |
Llínea 174: |
| | | |
| ===L'Humanisme valencià=== | | ===L'Humanisme valencià=== |
− | L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época combinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliberal [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac ''De anima et vita'', a on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. | + | L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época combinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliberal [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractat ''De anima et vita'', a on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. |
| | | |
| ===L'Expulsió dels moriscs=== | | ===L'Expulsió dels moriscs=== |