Diferència entre les revisions de "Història econòmica de la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
La '''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada època.
 
La '''història econòmica de la Comunitat Valenciana''' és l'història de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada època.
 +
 +
== Edat Antiga ==
 +
{{VT|Edat Antiga en la Comunitat Valenciana}}
 +
 +
=== Íbers ===
 +
Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblats per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de cereals, els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de cervesa. També les llegums eren importants.
 +
 +
La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de llet. Els porcs només eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que cabres i ovelles serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atès que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, però no es conixen els tipos de barques que ampraven.
 +
 +
L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins les cases o a l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc però que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'espart i de la fusta, materials àmpliament utilisats pels ibers.
 +
 +
La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, vasos d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a ser pintades en vermell, tant geomètriques com figuratives.
 +
 +
El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques al Llenguadoc-Rosselló, a Cartago i a Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, van constituir una gran part de les exportacions tenint en compte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten al segle IV aC, coincidint amb la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el coure i la plata.
 +
 +
En relació a la moneda, a finals del segle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda de plata.
 +
 +
=== Romans ===
 +
 +
== Edat Mija ==
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 16:35 19 jul 2015

La història econòmica de la Comunitat Valenciana és l'història de l'organisació econòmica de la Comunitat Valenciana desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada època.

Edat Antiga

Vore també: Edat Antiga en la Comunitat Valenciana

Íbers

Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblats per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de cereals, els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de cervesa. També les llegums eren importants.

La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de llet. Els porcs només eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que cabres i ovelles serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atès que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, però no es conixen els tipos de barques que ampraven.

L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins les cases o a l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc però que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'espart i de la fusta, materials àmpliament utilisats pels ibers.

La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, vasos d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a ser pintades en vermell, tant geomètriques com figuratives.

El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques al Llenguadoc-Rosselló, a Cartago i a Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, van constituir una gran part de les exportacions tenint en compte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten al segle IV aC, coincidint amb la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el coure i la plata.

En relació a la moneda, a finals del segle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda de plata.

Romans

Edat Mija

Bibliografia


v · d · eRegne de Valéncia
Història
Senyera historica.png
Geografia
Política
Economia
Societat
Simbols
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_econòmica_de_la_Comunitat_Valenciana&oldid=86998»