6408
edicions
Canvis
→La família Bofarull. L'Archiu de la Corona d'Aragó i l'Acadèmia de les Bones Lletres de Carcelona: factories de falàcies i mentires nacionalistes
== La família Bofarull. L'Archiu de la Corona d'Aragó i l'Acadèmia de les Bones Lletres de Carcelona: factories de falàcies i mentires nacionalistes ==
== La família Bofarull. L'Archiu de la Corona d'Aragó i l'Acadèmia de les Bones Lletres de Carcelona: factories de falàcies i mentires nacionalistes ==
Al Romanticisme català se li va unir, de forma transcendental, l'entrada en escena de la família *Bofarull, la qual durant casi cent anys va controlar l'Archiu de la Corona d'Aragó. Des d'esta institució varen difondre i varen donar a conéixer certament documents inèdits que varen ajudar a una millor comprensió del passat històric de Catalunya. Verdaderament una *encomiable llabor que no deu ser ni molt manco tindre en desconsideració. Pero al mateix temps sí deu tindre's en conte que la seua passió extrema per Catalunya els va portar a cometre varis i greus atropells històrics posant aixina l'història real de Catalunya al servici d'una història preconcebuda. Esta família participarà de forma activa en la Real Acadèmia de les bones lletres de Barcelona, institució fundada en temps de Felipe V (en una contribució en la “causa nacional” nula fins a principis del S.XIX) i també tindran un paper destacat en la Real Acadèmia de l'Història d'Espanya. Dos dels seus membres més destacats seran Pròsper de *Bofarull i sobretot el seu nebot Antonio.
Els *Bofarull eren una família originària de Reus, Tarragona, i procedien de partidaris de Felipe V (és dir eren una família “*botiflera”) que fent fortuna com a comerciants, varen accedir a la noblea en temps de Carlos III. Pròsper el primer *Bofarull *archivero va estar buscant fortuna com pica pleits per Castella, aplegant a treballar en la Real *Chancillería de Valladolit on li va sorprendre l'usurpació napoleònica d'Espanya tenint que fugir per eixe motiu a Càdis. Allí va aplegar a ocupar càrrecs de rellevant importància, com a juge i Alcalde Major. És en eixa época gaditana quan es casa en una “*Sartorio”. Sorprén per això que una persona en estos antecedents tinguera una idea tan equivocada, o “intencionadament” equivocada, respecte a Espanya com a nació, idea que va a marcar de forma important el naiximent i l'evolució dels *bulos nacionalistes posteriors. De Pròsper nos ha aplegat una biografia publicada per @Milà i Fontanals, segons pareix escrita a partir d'una precedent autobiografia del propi *Bofarull, en el que se li descriu com el “salvador” de l'Archiu de la Corona d'Aragó, i en el que es dona a conéixer algunes de les “penúries” que va tindre que patir durant dita época, ya que va ser relegat de la direcció en dos ocasions. Una biografia escrita en l'estil propi del romanticisme, pero que encara aixina seguix sent para molts una biografia oficial.
Finalisada la Guerra d'Independència, Pròsper es fixa en l'Archiu de la Corona d'Aragó com una oportunitat per a trobar un lloc laboral idòneu que li permeta retornar a Catalunya. Conseguirà la seua meta i serà nomenat *archivero en abril de 1814, i quatre anys més tarde director de l'Archiu en plenitut de les seues funcions. Este càrrec ho conseguix gràcies a les seues bones relacions en les altes esferes del moment. En març de 1814 davant l'intenció de centralisar-se tots els archius provincials en un únic archiu en Madrit, el propi Pròsper baix @pseudónimo (Félix *Fluralbo) publica una série de reflexions on solicita que no es trasllade. Un més més tarde l'Archiu queda baix el seu control. En dit document podem contemplar com en efecte *Bofarull té un concepte d'Espanya peculiar (hui molt acceptat, a diferència de la mateixa época, i encara menys en sigles anteriors), no frut del seu pas per l'Archiu, sino que és preconcebut. Cert és que Pròsper viu en un temps en el que es posa fi a l'Antic Règim. Un temps en que la paraula Constitució (com la de Càdis) és vista per alguns, al no tindre atres referències, com una colecció de furs, ya que els *constitucions catalans lo eren i per este motiu sense ser lo mateix, la gent es prestava a confusió. Hui succeïx al contrari i l'ignorança nacionalista veu en els *Constitucions Catalans, no furs, sino una Constitució com la que tenen varis paisos. I , podríem entendre que la paraula Nació, Estat-Sobirà, causara en dita época la mateixa confusió, com la seguix causant hui en dia. Pero és mera especulació el poder entendre les motivacions de Pròsper en intentar *desconceptuar Espanya, i intentar entendre si es tracta d'una confusió llògica, o be es tracta d'un interés desmesurat per recrear un passat de Catalunya preconcebut frut dels seus complexos, i intentar recrear eixe passat en la seua #present, o potser una mescla d'abdós possibilitats. A partir dels escrits de Pròsper, observem una *exultante i exagerada passió pel passat medieval de Catalunya, on no es cansa de parlar d'Estats Sobirans, quan parla de comtats feudals. Aixina per a ell no només Barcelona va ser un Estat *Soberanísimo, sino que també ho va anar *Urgel. El considerar a Espanya només com la Península, haguera escandalisat a atres catalans com Capmany, el qual no va poder llegir dit document en haver fallit un any abans. Apreciem també un interés desmesurat en fins i tot presentar a un ya fallit Fernando VII, com a Comte de Barcelona, de Castella i d'Aragó (en separat)…Siga pel motiu que fora *Bofarull ya tenia una idea preconcebuda sobre Catalunya i la seua història, i d'eixa *pre concepció farà un filtre per on deuran passar “i ajustar-se” les seues publicacions inèdites de l'Archiu. Lo que portarà, com denunciarà Antonio *Ubieto, a una “falsificació” de l'història, ademés d'introduir una série d'idees que aniran donant lloc a molts dels *bulos nacionalistes posteriors. I és que de personages. *Patrioteros i apassionats sobre fets històrics varen existir sempre i en qualsevol racó del planeta. També gent que ha falsificat i exagerat fets històrics, quan no s'han inventat descaradament una història en desconéixer fonts i no tindre accés a les mateixes. No obstant nos trobem que en la família *Bofarull, es ven des de “una aparent serietat i professionalitat” les mateixes #exageració i/o mentires. I açò farà molt dany, ya que molts autors contemporàneus a esta família, les aniran prenent com a fonts fidedignes.
I és eixa *pre concepció d'Espanya i Catalunya la que farà que les seues publicacions tinguen que adaptar-se a la mateixa. I si no s'adapta, puix com sabem gràcies a Antonio *Ubieto, s'eliminen, o es manipulen. I aixina és, Pròsper ha passat a l'història com el manipulador del *Llibre de *Repartiments de Valéncia, en el que va tachar tots els llinages castellans, aragonesos, etc.. Tots els llinages que no eren catalans, per a que quedara com a prova de que la conquista i posterior repoblament només es va realisar en catalans. A pesar de que un repartiment tampoc significa repoblar. Dita manipulació va ser demostrada per Antonio *Ubieto, #lo que li va ocasionar en el seu moment el ser amenaçat per radicals nacionalistes. En el tom V del seu llibre “Història d'Aragó, Creació i desenroll de la Corona d'Aragó” *Ubieto, denunciava algunes manipulacions (i pèrdua de documents, com un dels #testament de Jaime I) realisades per Pròsper de *Bofarull i posteriorment el nebot d'este, Antonio. Aixina *Ubieto dia lo següent:
“Les base del moviment *regeneracionista (*Renaixença) apareix fonamentada històricament en la Colecció de Documents Inèdits de l'Archiu de la Corona d'Aragó, que va començar a publicar en l'any 1848 Dò Pròsper de *Bofarull i *Mascaró, director a l'adop de dit archiu. Colecció que es coneix *abreviadamente com *Codoin, que s'ha considerat modèlica. Pero ací trobem *mixtificación o falsificació, encara que hi ha més”.
== El catalanisme “acultural” i intransigent ==
== El catalanisme “acultural” i intransigent ==