Canvis

239 bytes afegits ,  09:50 12 jul 2021
Text reemplaça - 'Fins i tot ' a 'Inclús '
Llínea 25: Llínea 25:  
=== Guerra de successió espanyola ===
 
=== Guerra de successió espanyola ===
 
En l'historiografia catalanista, la Guerra de successió espanyola, que fon una guerra entre el partidaris de dos dinasties, se presenta com una guerra entre la Corona d'Aragó i la de Castella, quan hagué partidaris d'abdós corones en els dos territoris.
 
En l'historiografia catalanista, la Guerra de successió espanyola, que fon una guerra entre el partidaris de dos dinasties, se presenta com una guerra entre la Corona d'Aragó i la de Castella, quan hagué partidaris d'abdós corones en els dos territoris.
 +
 +
Els catalanisme la presenten com a guerra de secessio i no de sucessio, opossant dos bandos como si fos una guerra entre la Cora de Castella i la Corona d'Arago quan en realitat fon una guerra entre partidaris d'una dinastia o d'atra.
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 40: Llínea 42:     
== Llengua ==
 
== Llengua ==
Sent la llengua u del pilars bàsics del pancatalanisme, tenint en conte que és l'argument principal per a unificar Catalunya, el Regne de Valéncia i les Illes Balears, dient que "tots estos territoris parlen la mateixa llengua", les polítiques pancatalanistes han centrat els seus esforços en catalanisar al maxim abdós llengües creant, en el cas del Regne, una neollengua que normalment se denomina "catlencià" o "valencià de l'AVL" i, en el cas de les Illes Balears, a soles queden algunes particularitats de la llengua balear, com l'artícul salat, fins i tot dins de la mateixa Catalunya s'està fent una forta campanya per a unificar tots els dialectes i que es vagen pareixent cada volta més al barceloní promovent les característiques d'este dialecte com poden ser: l'us del subjuntiu en -i (la forma barcelonina ''pateixi'', en lloc de les formes catalanes dialectals ''pateixca'' o ''patixco''), vocabulari barceloní (''ens'' en conte de la forma més estesa en Catalunya ''mos'') entre d'atres.
+
Sent la llengua u del pilars bàsics del pancatalanisme, tenint en conte que és l'argument principal per a unificar Catalunya, el Regne de Valéncia i les Illes Balears, dient que "tots estos territoris parlen la mateixa llengua", les polítiques pancatalanistes han centrat els seus esforços en catalanisar al màxim abdós llengües creant, en el cas del Regne, una neollengua que normalment se denomina "catlencià" o "valencià de l'AVL" i, en el cas de les Illes Balears, a soles queden algunes particularitats de la llengua balear, com l'artícul salat, inclús  dins de la mateixa Catalunya s'està fent una forta campanya per a unificar tots els dialectes i que es vagen pareixent cada volta més al barceloní promovent les característiques d'este dialecte com poden ser: l'us del subjuntiu en -i (la forma barcelonina ''pateixi'', en lloc de les formes catalanes dialectals ''pateixca'' o ''patixco''), vocabulari barceloní (''ens'' en conte de la forma més estesa en Catalunya ''mos'') entre d'atres.
    
Tractant-se d'un pilar fonamental, qualsevol atac ad esta falàcia és repelit utilisant diverses tàctiques, com és l'ocultació i destrucció de proves, la ridiculisació dels defensors de l'independència de les llenguas valenciana i balear, la remuneració econòmica dels defensors de les teòries pancatalanistes, etc.
 
Tractant-se d'un pilar fonamental, qualsevol atac ad esta falàcia és repelit utilisant diverses tàctiques, com és l'ocultació i destrucció de proves, la ridiculisació dels defensors de l'independència de les llenguas valenciana i balear, la remuneració econòmica dels defensors de les teòries pancatalanistes, etc.
Llínea 52: Llínea 54:  
== Llibres de text ==
 
== Llibres de text ==
 
{{AP|Manipulació dels llibres de text en Catalunya}}
 
{{AP|Manipulació dels llibres de text en Catalunya}}
Fins i tot els llibres de text han anat modificant-se per a adaptar-se a les tesis catalanistes.
+
Inclús els llibres de text han anat modificant-se per a adaptar-se a les tesis catalanistes.
   −
== Notes ==
+
== Referències ==
 
<references group="n."/>
 
<references group="n."/>
  
109 260

edicions