Historiografia catalanista

L'historigrafia catalanista és l'us fals que fa de l'historiografia el catalanisme[n. 1] i les mentires històriques i historiogràfiques creades pel catalanisme per a adaptar l'història i l'historiografia a les seues tesis.

Pancatalanisme
Silueta dels Països Catalans.svg

v · d · e

Est artícul parla sobre la falsificació de l'història per part del catalanisme, potser estigues buscant l'artícul Historiografia catalana.

PersonagesEditar

Cristòfol ColonEditar

Miguel de CervantesEditar

Leonardo Da VinciEditar

L'historiador José Luís Espejo, en el seu llibre "El viaje secreto de Leonardo Da Vinci" sosté que era d'una familia catalana que emigrà a Itàlia per ser càtars. [1]

Fray Bartolomé de las CasasEditar

Juan Sebastián ElcanoEditar

Hernán CortésEditar

Gonzalo Fernández de CórdobaEditar

Marco PoloEditar

Santa TeresaEditar

Segons Víctor Cucurull "fon durant 41 anys abatesa del monasteri de Pedralbes"[2]

Fets històricsEditar

Guerra de successió espanyolaEditar

En l'historiografia catalanista, la Guerra de successió espanyola, que fon una guerra entre el partidaris de dos dinasties, se presenta com una guerra entre la Corona d'Aragó i la de Castella, quan hagué partidaris d'abdós corones en els dos territoris.

Els catalanisme la presenten com a guerra de secessio i no de sucessio, opossant dos bandos como si fos una guerra entre la Cora de Castella i la Corona d'Arago quan en realitat fon una guerra entre partidaris d'una dinastia o d'atra.

GeografiaEditar

En relacio a la geografia, la principal característica de l'historiografia catalanista és parlar de l'història dels territoris de Catalunya, Balears i del Regne de Valéncia en conjunt ignorant el restant d'Espanya. També destaca l'utilisació de térmens inventats com el de Corona catalano-aragonesa, Països Catalans i País Valencià, entre d'atres.

Corona catalano-aragonesaEditar

En lloc d'utilisar el terme Corona d'Aragó, l'historiografia catalanista utilisa Corona catalano-aragonesa[3][4][5], terme inexistent fins a la seua invenció en el sigle XX. Este terme també és utilisat en els llibres de text en Catalunya, fomentant el seu us.[falta referencia]

Confederació CatalanoaragonesaEditar

Segons Víctor Cucurull, en una lliçó magistral del 14 d'abril de l'any 2014, la Corona d'Aragó era una confederació d'estats en el nom de Confederació Catalanoaragonesa[6].

Països CatalansEditar

País ValenciàEditar

LlenguaEditar

Sent la llengua u del pilars bàsics del pancatalanisme, tenint en conte que és l'argument principal per a unificar Catalunya, el Regne de Valéncia i les Illes Balears, dient que "tots estos territoris parlen la mateixa llengua", les polítiques pancatalanistes han centrat els seus esforços en catalanisar al màxim abdós llengües creant, en el cas del Regne, una neollengua que normalment se denomina "catlencià" o "valencià de l'AVL" i, en el cas de les Illes Balears, a soles queden algunes particularitats de la llengua balear, com l'artícul salat, inclús dins de la mateixa Catalunya s'està fent una forta campanya per a unificar tots els dialectes i que es vagen pareixent cada volta més al barceloní promovent les característiques d'este dialecte com poden ser: l'us del subjuntiu en -i (la forma barcelonina pateixi, en lloc de les formes catalanes dialectals pateixca o patixco), vocabulari barceloní (ens en conte de la forma més estesa en Catalunya mos) entre d'atres.

Tractant-se d'un pilar fonamental, qualsevol atac ad esta falàcia és repelit utilisant diverses tàctiques, com és l'ocultació i destrucció de proves, la ridiculisació dels defensors de l'independència de les llenguas valenciana i balear, la remuneració econòmica dels defensors de les teòries pancatalanistes, etc.

Llengua valencianaEditar

Llengua balearEditar

OrganismesEditar

Institut Nova HistòriaEditar

Llibres de textEditar

Artícul principal → Manipulació dels llibres de text en Catalunya.

Inclús els llibres de text han anat modificant-se per a adaptar-se a les tesis catalanistes.

ReferènciesEditar

  1. En est artícul s'utilisarà el terme "catalanisme" per a parlar tant del catalanisme com del pancatalanisme.

ReferènciesEditar