Canvis

== Història ==

== Història ==

Antigament, el bisbe estava encarregat de cuidar de tots els pobres, sans i malalts, de les viudes, òrfens i [[pelegrí]]s, i quan les iglésies tenien rendes segures, es destinava la quarta part d'elles al recobre dels pobres. Esta separació va donar lloc a l'establiment d'hospitals, ''domus religiosae'', a on els pobres reunits podien rebre en més comoditat els auxilis que necessitaven. Despuix, la quarta dels pobres no es va pagar en exactitut i els abusos o el canvi de disciplina varen reduir les coses fins a tal punt que els hospitals no subsistien més que en les [[almoina|almoines]] dels fidels: alguns es varen fundar en exenció de la jurisdicció dels ordinaris i uns atres a títul de [[benefici eclesiàstic]] i esta és la raó per la que els cànons i *canonistas parlen dels hospitals, distinguint els que constituïen verdaders beneficis administrats en lo espiritual i temporal per eclesiàstics titulars, dels hospitals que no sent fundats per bisbes ni regits per clercs, eren uns establiments purament seglars en els que el bisbe no té més que el dret de visita, com tractant-se d'una obra piula.

Antigament, el bisbe estava encarregat de cuidar de tots els pobres, sans i malalts, de les viudes, òrfens i [[pelegrí]]s, i quan les iglésies tenien rendes segures, es destinava la quarta part d'elles al recobre dels pobres. Esta separació va donar lloc a l'establiment d'hospitals, ''domus religiosae'', a on els pobres reunits podien rebre en més comoditat els auxilis que necessitaven. Despuix, la quarta dels pobres no es va pagar en exactitut i els abusos o el canvi de disciplina varen reduir les coses fins a tal punt que els hospitals no subsistien més que en les [[almoina|almoines]] dels fidels: alguns es varen fundar en exenció de la jurisdicció dels ordinaris i uns atres a títul de [[benefici eclesiàstic]] i esta és la raó per la que els cànons i *canonistas parlen dels hospitals, distinguint els que constituïen verdaders beneficis administrats en lo espiritual i temporal per eclesiàstics titulars, dels hospitals que no sent fundats per bisbes ni regits per clercs, eren uns establiments purament seglars en els que el bisbe no té més que el dret de visita, com tractant-se d'una obra piula.