Canvis

=== Llingüística ===

=== Llingüística ===

La llengua valenciana és una evolució del romanç hispanic, derivat del baix llatí, com els atres idiomes romanics d'Espanya. L'estrat romanç configurà el valencià, que no és producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblació. [[Lleopolt Peñarroja]] ha arribat a la conclusió, després d'estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista de [[Jaume I]], el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s'ha donat una continuïtat, açò està fermament demostrat en una casuistica més ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el mossàrap valencià.

La llengua valenciana és una evolució del romanç hispanic, derivat del baix llatí, com els atres idiomes romanics d'Espanya. L'estrat romanç configurà el valencià, que no és producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblació. [[Lleopolt Peñarroja]] ha arribat a la conclusió, després d'estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista de [[Jaume I]], el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s'ha donat una continuïtat, açò està fermament demostrat en una casuistica més ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el [[mossàrap]] valencià.

Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexió verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüística contrastiva Angeles Castello. Aixina també ho mostra Enric Giralt en l'estudi d'antroponimia, en malnoms propis i característics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificació realisada en l'actualitat baix el nom de [[Normes d'El Puig|Normes del Puig]] i que consta de diverses obres d'estudi com: La documentacio formal, La gramatica de la llengua valenciana, La fonetica valenciana, La flexió verbal, La serie filologica de la RACV, i també la Revista de filologia valenciana.

Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexió verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüística contrastiva Angeles Castello. Aixina també ho mostra Enric Giralt en l'estudi d'antroponimia, en malnoms propis i característics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificació realisada en l'actualitat baix el nom de [[Normes d'El Puig|Normes del Puig]] i que consta de diverses obres d'estudi com: La documentacio formal, La gramatica de la llengua valenciana, La fonetica valenciana, La flexió verbal, La serie filologica de la RACV, i també la Revista de filologia valenciana.