107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 19:
Llínea 19: − + − + − + − + − + Llínea 76:
Llínea 76: + + + + + + + +
→Discurs de benvinguda
El primer [[Tribunal de les Aigües|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].
El primer [[Tribunal de les Aigües|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem una caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre [[Regne de Valéncia|Regne]]: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en [[Dénia]]); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].
En [[1247]], ya teniem modena propia; [[Furs]], diferencies del rest del estats de la [[Corona d'Aragó]]. Després el primer [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].
En l'any [[1247]], ya teniem modena propia; [[Furs]], diferencies del rest del estats de la [[Corona d'Aragó]]. Després el primer [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen en la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].
En [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.
En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.
En [[1537]], se cofeccionen "Els Capítuls" sobre el funcionament de la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]] per a salvaguardar “l'autonomia” de l'institució i corregir erros anteriors.
En l'any [[1537]], se cofeccionen "Els Capítuls" sobre el funcionament de la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]] per a salvaguardar “l'autonomia” de l'institució i corregir erros anteriors.
En [[1742]] se funda la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana, antecesora de l'actual de Cultura Valenciana, i 20 anys després la de Belles Arts.
En l'any [[1742]] se funda la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana, antecesora de l'actual de Cultura Valenciana, i 20 anys després la de Belles Arts.
Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexes, ni frustacions, que atres patixen. Més eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiències que deuen servir-nos per a no fiar-nos de ningú, molt manco d'eixa espècie tan despretigiada, per la seua propia conducta; els polítics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digué Le Bruyere ''El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en utilidad propia''. I seguixc parafrasejant, en este cas a Massillón ''Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios''. Així puix, estigam alerta a l'hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo a soles i tingam en conte que lo que més mal els fa són les urnes i es nostra única defensa.
Tot açò degudament documentat, i més, que nos permet viure tranquils, sense complexes, ni frustacions, que atres patixen. Més eixa tranquilitat i la purea de pensament, nos ha fet als valencians, que creïem en el bon veïnat, patir greus experiències que deuen servir-nos per a no fiar-nos de ningú, molt manco d'eixa espècie tan despretigiada, per la seua propia conducta; els polítics, que no reparen en els sentiments del poble, sols en el seu ego, com digué Le Bruyere ''El egoísmo es una combinación, un sistema, una voluntad de convertirlo todo en utilidad propia''. I seguixc parafrasejant, en este cas a Massillón ''Para el ambicioso, el buen éxito disculpa la ilegitimidad de los medios''. Aixina puix, estigam alerta a l'hora de votar, no donem nostre sufragi, prestem-lo a soles i tingam en conte que lo que més mal els fa són les urnes i es nostra única defensa.
== Discurs d'apertura ==
== Discurs d'apertura ==
Les universitats valencianes foren convidades a assistir al '''I Congrés de la Llengua Valenciana''' pero no acodiren al mateix. Segons declara [[Vicent Pastor i Chilar|Vicent Pastor Chilar]] en un artícul seu publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' de l'any 1985, titulat: ''Sobre el I Congreso de la Lengua Valenciana''.
Les universitats valencianes foren convidades a assistir al '''I Congrés de la Llengua Valenciana''' pero no acodiren al mateix. Segons declara [[Vicent Pastor i Chilar|Vicent Pastor Chilar]] en un artícul seu publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' de l'any 1985, titulat: ''Sobre el I Congreso de la Lengua Valenciana''.
== Generalitat Valenciana ==
El president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]] i el Conseller de Cultura, [[Ciprià Císcar]], també foren convidats al I Congrés de la Llengua Valenciana pero no assistiren al mateix. Dos congressistes, Elvira Sirera i Jesús Ferrer, dirigiren un escrit al president de la Generalitat Valenciana preguntant-li el perque no assistí al Congrés (Notícia apareguda en el periòdic ''Las Provincias'', el dumenge 26.5.1985).
== Sobre el topònim d'Elig ==
El I Congrés de la Llengua Valenciana es celebrà en la ciutat valenciana i alacantina d'Elig, el [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]] (PHACE) encomanà a la Direcció General de Correus un matassagells commemoratiu del Congrés en un mapa de la [[Comunitat Valenciana]] i la següent inscripció "Elig 17-19 Maig 1985. Congres de la llengua valenciana" junt a una reproducció de la [[Dama d'Elig]] i uns atres escuts d'àmbit autonòmic. Els gastos corregueren a càrrec del PHACE i que foren entorn a unes 40.000 pessetes. L'Ajuntament d'Elig, governat pel [[PSPV-PSOE]], demanà responsabilitats a Correus i la retirada del matassagells pel topònim d'Elig.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==