Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Dama delig.jpg|thumb|right|300px|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]] | | [[Image:Dama delig.jpg|thumb|right|300px|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]] |
− | Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[segle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. | + | Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[sigle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. |
| | | |
− | Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la Península Ibèrica. | + | Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la [[Península Ibèrica]]. |
| | | |
| == Orige dels ibers == | | == Orige dels ibers == |
Llínea 11: |
Llínea 11: |
| *Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica. | | *Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica. |
| | | |
− | *Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[segle IX a. C.]] i el [[segle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber. | + | *Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[sigle IX a. C.]] i el [[sigle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber. |
| | | |
| ==Guerrers== | | ==Guerrers== |
| | | |
− | Gràcies als bons cavalls que posseïen i ser uns grans ginets,la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[Romà|romans]] com pels [[Cartaginés|cartaginessos]] | + | Gràcies als bons [[cavall|cavalls]] que posseïen i ser uns grans ginets, la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[Antiga Roma|romans]] com pels [[Cartaginés|cartaginessos]] |
| | | |
− | La seua tàctica mes destacada era l'atac per sorpresa. | + | La seua tàctica més destacada era l'atac per sorpresa. |
− | | |
− | A vegades foren reclamats com mercenaris, conservant sempre als seus caps o diligents. Si be la guerrera no era la seua activitat principal ya que era un poble agrícola i ganader i profundament amant de la [[llibertat]].
| |
| | | |
| + | A vegades foren reclamats com mercenaris, conservant sempre als seus caps o diligents. Si be la guerrera no era la seua activitat principal ya que era un poble agrícola i ganader i profundament amant de la [[llibertat]]. |
| | | |
| == Art == | | == Art == |
Llínea 32: |
Llínea 31: |
| == Llengua == | | == Llengua == |
| {{AP|Idioma iber}} | | {{AP|Idioma iber}} |
− | L'iber és una llengua pre-indoeuropea parlada per les tribus iberes. | + | L'iber és una llengua pre-[[indoeuropeu|indoeuropea]] parlada per les tribus iberes. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
Llínea 49: |
Llínea 48: |
| *Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7 | | *Fontelles, Antoni i Lozano, Maria Angels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7 |
| | | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Época Ibèrica en la Comunitat Valenciana]] |
| + | * [[Història de la Comunitat Valenciana]] |
| + | * [[Comunitat Valenciana]] |
| + | * [[Dama d'Elig]] |
| + | * [[Guerrer de Moixent]] |
| | | |
| [[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Història Valenciana]] | | [[Categoria:Història Valenciana]] |