Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
32 bytes afegits ,  09:55 11 jul 2017
m
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Dama delig.jpg|thumb|right|300px|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]]
 
[[Image:Dama delig.jpg|thumb|right|300px|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]]
Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[segle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.
+
Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[sigle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.
   −
Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la Península Ibèrica.
+
Geogràficament, Estrabó i Apià denominaren Ibèria al territori de la [[Península Ibèrica]].
    
== Orige dels ibers ==
 
== Orige dels ibers ==
Llínea 11: Llínea 11:  
*Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica.
 
*Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica.
   −
*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[segle IX a. C.]] i el [[segle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.
+
*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[sigle IX a. C.]] i el [[sigle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber.
    
==Guerrers==
 
==Guerrers==
   −
Gràcies als bons cavalls que posseïen i ser uns grans ginets,la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[Romà|romans]] com pels [[Cartaginés|cartaginessos]]   
+
Gràcies als bons [[cavall|cavalls]] que posseïen i ser uns grans ginets, la cavalleria ibèrica fon molt important i molt considerada tan pels [[Antiga Roma|romans]] com pels [[Cartaginés|cartaginessos]]   
   −
La  seua tàctica mes destacada era l'atac per sorpresa.
+
La  seua tàctica més destacada era l'atac per sorpresa.
 
  −
A vegades foren reclamats com mercenaris, conservant sempre als seus caps o diligents. Si be la guerrera no era la seua activitat principal ya que era un poble agrícola i ganader i profundament amant de la [[llibertat]].     
      +
A vegades foren reclamats com mercenaris, conservant sempre als seus caps o diligents. Si be la guerrera no era la seua activitat principal ya que era un poble agrícola i ganader i profundament amant de la [[llibertat]].
    
== Art ==
 
== Art ==
Llínea 32: Llínea 31:  
== Llengua ==
 
== Llengua ==
 
{{AP|Idioma iber}}
 
{{AP|Idioma iber}}
L'iber és una llengua pre-indoeuropea parlada per les tribus iberes.
+
L'iber és una llengua pre-[[indoeuropeu|indoeuropea]] parlada per les tribus iberes.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 53: Llínea 52:  
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
 
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
 
* [[Comunitat Valenciana]]
 
* [[Comunitat Valenciana]]
+ [[Dama d'Elig]]
+
* [[Dama d'Elig]]
 
* [[Guerrer de Moixent]]
 
* [[Guerrer de Moixent]]
    
[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Cultura ibèrica en la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
107 112

edicions

Menú de navegació