Llínea 4: |
Llínea 4: |
| |pronunciació= | | |pronunciació= |
| |atresdenominacions= Arabí (en Egipte) | | |atresdenominacions= Arabí (en Egipte) |
− | |estats= {{flagicon|Arabia Saudita}} [[Aràbia Saudita]] | + | |estats= {{flagicon|Saudi Arabia}} [[Aràbia Saudita]] |
− | {{flagicon|Argelia}} [[Argèlia]] | + | {{flagicon|Algeria}} [[Algèria]] |
− | {{flagicon|Bahrein}} [[Bahréin]] | + | {{flagicon|Bahrain}} [[Barein]] |
− | {{flagicon|Egipte}} [[Egipte]] | + | {{flagicon|Egypt}} [[Egipte]] |
− | {{flagicon|Emirats Araps Units}} [[Emirats Àraps Units]] | + | {{bandera|United Arab Emirates}} [[Emirats Àraps Units]] |
− | {{flagicon|Iraq}} [[Iraq]] | + | {{flagicon|Iraq}} [[Irac]] |
− | {{flagicon|Jordania}}[[Jordània]] | + | {{flagicon|Jordan}}[[Jordània]] |
| {{flagicon|Kuwait}} [[Kuwait]] | | {{flagicon|Kuwait}} [[Kuwait]] |
− | {{flagicon|Liban}} [[Líban]] | + | {{flagicon|Lebanon}} [[Líban]] |
− | {{flagicon|Libia}} [[Líbia]] | + | {{flagicon|Libya}} [[Líbia]] |
− | {{flagicon|Marroc}} [[Marroc]] | + | {{bandera|Morocco}} [[Marroc]] |
− | {{flagicon|Mauritania}} [[Mauritània]] | + | {{bandera|Mauritania}} [[Mauritània]] |
− | {{flagicon|Oma}} [[Omà]] | + | {{bandera|Oman}} [[Oman]] |
− | {{flagicon|Qatar}} [[Qatar]] | + | {{flagicon|Qatar}} [[Catar]] |
− | {{flagicon|Siria}} [[Síria]] | + | {{flagicon|Syria}} [[Síria]] |
− | {{flagicon|Suda}} [[Sudà]] | + | {{flagicon|Sudan}} [[Sudan]] |
− | {{flagicon|Territoris Palestins}} [[Territoris Palestins]] | + | {{flagicon|Palestine}} [[Estat de Palestina]] |
− | {{flagicon|Tunes}} [[Túnes]] | + | {{flagicon|Tunisia}} [[Tunísia]] |
− | {{flagicon|Yemen}} [[Yemen]] | + | {{bandera|Yemen}} [[Yemen]] |
| |regió= [[Món àrap]] | | |regió= [[Món àrap]] |
| |parlants= 530 millons | | |parlants= 530 millons |
Llínea 39: |
Llínea 39: |
| |iso3= ara | | |iso3= ara |
| |sil= | | |sil= |
− | |mapa=[[Image:dialectesaraps.png|220px|center]] | + | |mapa=[[Image:Arabic language dispersion.png|220px|center]] |
| }} | | }} |
− | El '''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com el [[Idioma arameu|arameu]], el [[Idioma hebreu|hebreu]], el [[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en al menys atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'islam.
| + | L''''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com l'[[Idioma arameu|arameu]], l'[[Idioma hebreu|hebreu]], l'[[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de les Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'[[islam]]. |
| | | |
− | La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en lectoescritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuitat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com el [[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí). | + | La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'[[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí). |
| | | |
| == Varietats de l'àrap == | | == Varietats de l'àrap == |
| L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats: | | L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats: |
− | * l'[[àrap clàssic]]: la llengua de l'Alcorà, parlada a l'época de l'expansió islàmica | + | * l'[[àrap clàssic]]: la llengua de l'Alcorà, parlada en l'época de l'expansió islàmica |
− | * l'[[àrap lliterari]]: una forma moderna pero una mica diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps | + | * l'[[àrap lliterari]]: una forma moderna pero una miqueta diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps |
− | * els [[dialectologia àrap|dialectes àraps]]: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre si com el [[valencià]], l'[[italià]] o el [[rumà]] entre ells. | + | * els [[dialectologia àrap|dialectes àraps]]: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre sí com el [[valencià]], l'[[italià]] o el [[rumà]] entre ells. |
| + | |
| + | == Influències de l'àrap == |
| + | === Arabismes === |
| + | L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]]. |
| + | |
| + | L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'[[edat mija]], aixina com al fet de que gran part de la [[Península Ibèrica]] (i les seues illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]]. |
| + | |
| + | Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en [[Al-Àndalus]], del comerç i de les expedicions de les [[creuada|creuades]]; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el [[portugués]], el [[castellà]]. El [[sicilià]] forma part del primer i del tercer grup. L'[[italià]] i l'[[occità]] formen part del tercer grup. |
| + | |
| + | Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu [[Maimònides]] o el balear [[Ramon Llull]]. |
| + | |
| + | És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps. |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Arabic language}} |
| | | |
| [[Categoria:Món àrap]] | | [[Categoria:Món àrap]] |
| [[Categoria:Idiomes]] | | [[Categoria:Idiomes]] |