Idioma àrap
| Àrap Al-arabiyya | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | Arabí (en Egipte) |
| Parlat en: | 20px Aràbia Saudita
20px Argèlia
20px Bahréin
20px Egipte
20px Emirats Àraps Units
|
| Regió: | Món àrap |
Parlants:
|
530 millons
|
| Rànquing: | 25º |
| Família: | Afroasiàtica Semítica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Món àrap |
| Regulat per: | Varia segons el país |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ar |
| ISO 639-2 | ara |
| ISO/FDIS 639-3 | ara |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
.png){kind=small}
L'àrap (antigament dit aràbic, arabia o algarabia) és una macrollengua de la família semítica, com l'arameu, l'hebreu, l'acadi, el maltés i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'Organisació de Nacions Unides. És també la llengua religiosa de l'islam.
La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és al-arabiyya (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'egipci se denomina arabí (en gènero masculí).
Varietats de l'àrap
L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats:
- l'àrap clàssic: la llengua de l'Alcorà, parlada en l'época de l'expansió islàmica
- l'àrap lliterari: una forma moderna pero una miqueta diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps
- els dialectes àraps: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre sí com el valencià, l'italià o el rumà entre ells.
Influències de l'àrap
Arabismes
L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al castellà, al portugués i al valencià, com ara les paraules d'orige àrap albercoc, alcohol, àlgebra, sifra, alquitrà o sénia. Els arabismes del valencià, el castellà, el portugués i el sicilià constituïxen un superestrat d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un adstrat.
L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'edat mija, aixina com al fet de que gran part de la Península Ibèrica (i les seues illes) estigué baix el domini d'Al-Àndalus.
Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en Al-Àndalus, del comerç i de les expedicions de les creuades; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el portugués, el castellà. El sicilià forma part del primer i del tercer grup. L'italià i l'occità formen part del tercer grup.
Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu Maimònides o el balear Ramon Llull.
És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.