Idioma àrap
| Àrap Al-arabiyya | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | Arabí (en Egipte) |
| Parlat en: |  Aràbia Saudita
|
| Regió: | Món àrap |
Parlants:
|
530 millons
|
| Rànquing: | 25º |
| Família: | Afroasiàtica Semítica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Món àrap |
| Regulat per: | Varia segons el país |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ar |
| ISO 639-2 | ara |
| ISO/FDIS 639-3 | ara |
| SIL | |
 | |
| vore també: llengua | |
.png){kind=small}
L'àrap (antigament dit aràbic, arabia o algarabia) és una macrollengua de la família semítica, com l'arameu, l'hebreu, l'acadi, el maltés i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'Organisació de les Nacions Unides. És també la llengua religiosa de l'islam.
La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és al-arabiyya (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'egipci se denomina arabí (en gènero masculí).
Varietats de l'àrap[editar | editar còdic]
L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats:
- l'àrap clàssic: la llengua de l'Alcorà, parlada en l'época de l'expansió islàmica
- l'àrap lliterari: una forma moderna pero una miqueta diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps
- els dialectes àraps: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre sí com el valencià, l'italià o el rumà entre ells.
Influències de l'àrap[editar | editar còdic]
Arabismes[editar | editar còdic]
L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al castellà, al portugués i al valencià, com ara les paraules d'orige àrap albercoc, alcohol, àlgebra, sifra, alquitrà o sénia. Els arabismes del valencià, el castellà, el portugués i el sicilià constituïxen un superestrat d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un adstrat.
L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'edat mija, aixina com al fet de que gran part de la Península Ibèrica (i les seues illes) estigué baix el domini d'Al-Àndalus.
Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en Al-Àndalus, del comerç i de les expedicions de les creuades; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el portugués, el castellà. El sicilià forma part del primer i del tercer grup. L'italià i l'occità formen part del tercer grup.
Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu Maimònides o el balear Ramon Llull.
És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma àrap.