Idioma afrikaans

Revisió de 16:43 3 gin 2017 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet')

El afrikaans (afrikaans en afrikaans) és una llengua germànica, criolla del neerlandés, parlada principalment en Suràfrica i Namíbia. Esta llengua és la evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha assimilat vocables del anglés, malay, portugués, i de les llengües zulús dels natius de la zona.

Afrikaans
Afrikaans
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Suràfrica i Namíbia
Regió: Àfrica austral
Parlants:
  • natius:
  • atres:
13,5 millons
  • 6.500.000
  • 7 millons
Rànquing:
Família: Indoeuropea

  Germànica
   Occidental
    Afrikaans

estatus oficial
Llengua oficial de: Suràfrica
Regulat per: Die Tallkommissie
còdics de la llengua
ISO 639-1 af
ISO 639-2 afr
ISO/FDIS 639-3 afr
SIL
Afrikaans ETN15 Spread.svg
vore també: llengua

A mitat del sigle XIX era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'holandés.

És una de les llengües oficials de Suràfrica, i es gastà majoritàriament per els blancs i els mestiços que habiten en els províncies del Cap. En aquell moment començà a utilisar-se en les escoles i inicià el camí a l'oficialitat, declarada en 1925. Durant el sigle XX es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent es Breyten Breytenbach, autor entre atres obres de Ysterkoei Moet Weet (poesia, 1964) i Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc (1984).

Número de parlants

Suràfrica: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'utilisen com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del Cap del Nort i del Cap Occidental i les ciutats de Johannesburg, Pretòria, Port Elizabeth i Bloemfontein.

Botsvana: 100.000, principalment per afrikaners en el distrit de Ghanzi.

Namíbia: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en Windhoek.

Regne Unit: 100.000, parlat per inmigrants sudafricans.

Malaui i Zàmbia: Sense senyes concretes.

Filiació

El afrikaans és una llengua germànica occidental especialment propenca al neerlandés.

Gramàtica

Presenta una gramàtica més simple que la del neerlandés. Les paraules no declinen. El plural s'indica per mig del morfema -e. Posseïx un únic artícul: die. Té 15 vocals, entre curtes i llargues.

Ortografia

El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminaes. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".

AFRIKÁANS NEERLANDÉS ALEMÀ INGLÉS VALENCIÀ
aksie actie Aktion action acció
baba baby Baby baby bebé
bed bed Bett bed llit
boek boek Buch book llibre
broer broer Bruder brother germà
dogter dochter Tochter daughter filla
eet eten essen eat menjar
en en und and i (conjunció)
kat kat Katze cat gat
lughawe luchthaven Flughafen airport aeroport
maak maken machen make fer
my mijn mein my el meu, la meua, mon, ma
oop open offen open obrir
skool school Schule school escola
vyf vijf fünf five cinc
vir voor für for per a
wat wat was what qué, quin

Frases en afrikaans

L'afrikaans és una llengua molt centralisada, això vol dir que la majoria de les vocals són pronunciades sense apenes variacions.

  • Hallo! Hoe gaan dit? [ɦaləu ɦu xaˑn dət] ¡Hola! ¿Com estàs?
  • Baie goed, dankie. [bajə xuˑt danki] Molt be, gràcies.
  • Praat jy Afrikaans? [prɑˑt jəi afrikɑˑns] ¿Parles afrikaans?
  • Ja. [jɑˑ] Sí.
  • Nee. [neˑə] No.
  • 'n Bietjie. [ə biki] Un poc.
  • Wat is jou naam? [vat əs jəu nɑˑm] ¿Com te diuen?
  • Die kinders praat Afrikaans. [di kənərs prɑˑt afrikɑˑns] Els chiquets parlen afrikaans.

Lèxic

Afrikáans Valencià
ek yo
jy
u vosté
hy ell
sy ella
ons mosatros/nosatros
julle, u vosatros/vostés
die el, lo (det. articul.), els, los, la, les.
'n un, una
nee no
ja
alles tot
baie molt
man home
vrou dòna
voël pardalet
kop cap
son sol
maan lluna
groot gran
klein chicotet/chicotet
een u/un (cardinal)
twee dos
drie tres
vier quatre
vyf cinc
Goeiemôre Bon dia
Goeiemiddag Bona vesprada
Goeienaand Bona nit
Goeienag Bona nit
Totsiens Adeu
Hallo Hola
Asseblief Per favor
Dankie Gràcies
Welkom Benvingut/
Ek is jammer Ho senc/Ho sent
Verskoon my Disculpa'm/Perdona'm
Gelukkige Verjaarsdag Feliç Cumpleanys/Bon natalici
Gelukkige Nuwejaar Feliç any nou