Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes afegits ,  01:03 6 jul 2022
Text reemplaça - 'estàndar ' a 'estàndart '
Llínea 113: Llínea 113:  
* '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén pel territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Àustria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat pel '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''.
 
* '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén pel territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Àustria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat pel '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''.
 
* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]].
 
* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]].
* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''.
+
* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndart luxemburguesa]] '''.
 
* '''Francó''' (''Fränkisch''), parlan en Francònia (zona septentrional de Baviera). El seu domini llingüístic comprén les ciutats de [[Würzburg]], [[Núremberg]] i [[Bayreuth]]. És la llengua que empleà [[Hans Sachs]] en la seua obra i en el sigle XVI era molt pròxima llingüísticament als dialectes de la Alta Sajonia.
 
* '''Francó''' (''Fränkisch''), parlan en Francònia (zona septentrional de Baviera). El seu domini llingüístic comprén les ciutats de [[Würzburg]], [[Núremberg]] i [[Bayreuth]]. És la llengua que empleà [[Hans Sachs]] en la seua obra i en el sigle XVI era molt pròxima llingüísticament als dialectes de la Alta Sajonia.
 
* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.
 
* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en l'estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.
Llínea 122: Llínea 122:     
* '''Baix Sajó''' (''Niedersächsisch'') o '''[[Baix alemà]] ''' (``Plattdetusch``) pròpiament dit, que se parla en tota la zona septentrional de [[Alemanya]], aixina com en el Nordest de [[Països Baixos|Holanda]].
 
* '''Baix Sajó''' (''Niedersächsisch'') o '''[[Baix alemà]] ''' (``Plattdetusch``) pròpiament dit, que se parla en tota la zona septentrional de [[Alemanya]], aixina com en el Nordest de [[Països Baixos|Holanda]].
* '''Baix Fràncic''' (''Niederfränkisch''), del qual el seu domini llingüístic s'extén per casi tota [[Països Baixos|Holanda]], [[Flandes]], aixina com aquelles marques renanes ([[Kleve]], [[Emmerich]]) que linden en dits països. El dialecte de Holanda i Zelanda, el '''holandés''', es va convertir en llengua estàndar d'estos territoris en el sigle XVII.
+
* '''Baix Fràncic''' (''Niederfränkisch''), del qual el seu domini llingüístic s'extén per casi tota [[Països Baixos|Holanda]], [[Flandes]], aixina com aquelles marques renanes ([[Kleve]], [[Emmerich]]) que linden en dits països. El dialecte de Holanda i Zelanda, el '''holandés''', es va convertir en llengua estàndart d'estos territoris en el sigle XVII.
    
=== L'alemà de [[Suïssa]] ===
 
=== L'alemà de [[Suïssa]] ===
Llínea 130: Llínea 130:     
=== Examples de variacions lèxiques dialectals ===
 
=== Examples de variacions lèxiques dialectals ===
* Grüezi (en alemà suiss de Zürich zürituusch) > Hallo (en Hochdeutsch) > <<Hola>> (si be el seu orige és Grüß dich en alemà estàndar significa <<salut>>)
+
* Grüezi (en alemà suiss de Zürich zürituusch) > Hallo (en Hochdeutsch) > <<Hola>> (si be el seu orige és Grüß dich en alemà estàndart significa <<salut>>)
 
* Rüebli (en alemà suiss) > Karotte o Möhre (o Mohrrübe o Wurzel) > (en Hocdeutsh) Wuddel (en Niederdeutsh) > <<carlota>>
 
* Rüebli (en alemà suiss) > Karotte o Möhre (o Mohrrübe o Wurzel) > (en Hocdeutsh) Wuddel (en Niederdeutsh) > <<carlota>>
 
* Merci vill mal (en alemà suiss) > Danke schön (en Hochdeutsh) > <<moltes gràcies>>
 
* Merci vill mal (en alemà suiss) > Danke schön (en Hochdeutsh) > <<moltes gràcies>>

Menú de navegació