Canvis

Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rusia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, a psar d'això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namibia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.

Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rusia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, a psar d'això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namibia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.

L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot el mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (despuix de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de l'Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.

L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot lo mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (despuix de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de l'Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.

En més de 150 millons de parlants d'alemà en 38 països del món, a penes sorprén que l'us de l'idioma varie. Com l'anglés i l'espanyol, l'alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, [[Àustria]] i [[Suïssa]].

En més de 150 millons de parlants d'alemà en 38 països del món, a penes sorprén que l'us de l'idioma varie. Com l'anglés i l'espanyol, l'alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, [[Àustria]] i [[Suïssa]].

El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents:

El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents:

* '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'extén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Austria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat per el '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''.

* '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Austria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat per el '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''.

* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]].

* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]].

* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''.

* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''.