Canvis

1 byte eliminat ,  14:58 7 març 2014
m
Text reemplaça - ' la Unió' a ' l'Unió'
Llínea 31: Llínea 31:  
Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rusia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, en tot i això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namibia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.
 
Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de [[Romania]], la [[República Checa]], [[Hongria]] i sobre tot [[Rusia]], [[Kazagistà]] i [[Polònia]], encara que els regressos massius a Alemanya en els anys [[1990]] han fet recréixer estes poblacions d'una manera significativa. Llevat d'[[Europa]], les majors comunitats germanoparlants es troben en els [[Estats Units]], en [[Brasil]], en [[Chile]] i en [[Argentina]] a on millons d'alemans emigraren durant els últims 200 anys, en tot i això, la gran majoria dels seus descendents no parlen alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en l'antiga colònia alemana de [[Namibia]]. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fòra d'A[[lemanya]], aixina com en atres països objecte d'emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.
   −
L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot el mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (després de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de la Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.
+
L'alemà és l'idioma matern d'un voltant de 100 millons de persones en Europa (en [[2004]]), el 13,3% dels europeus, sent l'idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i l'[[anglés]] (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ensenyat com a llengua estrangera en tot el mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (després de l'[[espanyol]] i el [[francés]]). És un dels idiomes oficials de l'Unió Europea, on és el segón idioma més ensenyat com a llengua estrangera.
    
En més de 150 millons de parlants d'alemà en 38 països del món, a penes sorprén que l'us de l'idioma varie. Com l'anglés i l'espanyol, l'alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, [[Àustria]] i [[Suïssa]].
 
En més de 150 millons de parlants d'alemà en 38 països del món, a penes sorprén que l'us de l'idioma varie. Com l'anglés i l'espanyol, l'alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, [[Àustria]] i [[Suïssa]].