El aranés (En aranés, aranés) és el nom que rep en la Vall d'Aran (província de Lleida, Catalunya, Espanya) la llengua occitana parlada en este territori. Es tracta d'una variant del dialecte gascó.

Aranés
Aranés
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Vall d'Aran
Regió: Vall d'Aran
Parlants: 2.765[
Rànquing: No està entre els 100 primers.
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Occidental
     Occità
      Gascó
        Aranés

estatus oficial
Llengua oficial de: Vall d'Aran
Regulat per: Conselh Generau d'Aran
còdics de la llengua
ISO 639-1 oc
ISO 639-2 oc, gsc
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

Us llingüístic

Usos llingüístics en la Val d'Aran[1]
Castellà Aranés Català Atres
Llengua materna 38,8% 34,2% 19,4% 7,6%
En el hogar (de forma exclusiva) 35,3% 25,8% 13,0% s/d
En el hogar (en atres llengües) 50,7% 40,3% 24,6% 3,8%
En el treball (de forma exclusiva) 30,8% 9,2% 7,9% s/d
En el treball (en atres llengües) 63,1% 34,6% 43,9% 1,8%

El aranés es la llengua materna del 34,2% de la població de la Vall d'Aran. És la segón llengua més utilisada en la vall tras el castellà, que es la llengua materna del 38,8% de la població, i per davant del català, que és la llengua materna del 19,4%, segons les senyes del cens de 2001. El aranés és la llengua materna de 2.785 persones, segons esta mateixa font.

Principals característiques del Aranés respecte al Gascó

  • la F llatina pasa a H, focus > huec - foc
  • la R es desplaça > craba - cabra.
  • la N intervocàlica desapareix: luna > lua - lluna.
  • la R inicial incorpora A: ridere > arrir - riure
  • La L final fa vocalisme en u: mele > mèu - mèl
  • la LL intervocàlica fa R simple: illa > era - ella.
  • la LL final a TH: castellum > castèth - castell.

Enllaços Externs

  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Censo 2001