Canvis

La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les classes populars.

La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les classes populars.

La tradició lliteraria, hasda el [[sigle XX]], és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX).

La tradició lliterària, fins al [[sigle XX]], és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX).

És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.

És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliterària plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura estrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.

La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en [[1981]], en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el [[sigle XVIII]].

La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en [[1981]], en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el [[sigle XVIII]].

En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres cargades d'ironia. Sigueren els autors del disc en asturà mes vendut en la història.

En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres cargades d'ironia. Sigueren els autors del disc en asturà mes vendut en l'història.

== Toponomia ==

== Toponomia ==

[[Image:xixongijon.jpg|thumb|right|200px|En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a [[Gijon]] està tant en [[castellà]] con en asturià.]]

[[Image:xixongijon.jpg|thumb|right|200px|En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a [[Gijon]] està tant en [[castellà]] con en asturià.]]

Contrariament ala situació del idioma en general, la toponomia tradicional i popular, i pertant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants avanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Hasda el moment, més de la mitat dels concells asturians han solicitat la elaboració d'un expedient sobre la toponomia original de els seus territoris, haguent segut molts d'ells ya aproabts, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el toponim aceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprobació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus concells als pròxims anys.

Contrariament a la situació de l'idioma en general, la toponomia tradicional i popular, i pertant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants avanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Hasda el moment, més de la mitat dels concells asturians han solicitat la elaboració d'un expedient sobre la toponomia original de els seus territoris, haguent segut molts d'ells ya aproabts, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el toponim aceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprobació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus concells als pròxims anys.

== Mostra textual ==

== Mostra textual ==

'''Traducció al [[valencià]] d'El últim home'''

'''Traducció al [[valencià]] d'El últim home'''

''Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el niu. Hi hagué atre esclat, i després atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»''

''Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el niu. Hi hagué atre esclat, i despuix atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»''

== Comparació dialectal ==

== Comparació dialectal ==