Idioma asturià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 22:13 16 oct 2022 per Alacanti (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Asturià
Asturianu
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya
Regió: Principat d'Astúries
Parlants:
  • natius:
  • atres:
550.000
  • 100.000
  • 450.000
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç
    Itàlica Occidental
     Galo-ibèric
      Ibero-Romanç
       Ibero-Occidental
        Astur-lleonés
         Asturià

estatus oficial
Llengua oficial de: No és oficial en la comunitat autònoma d'Astúries.
Regulat per: Academia de la Llingua Asturiana
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2 ast
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL ast
vore també: llengua

L'asturià o bable (en asturià: asturianu) és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el Principat d'Astúries. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en l'asturià:

Existixen tres dialectes predominants (l'occidental, el central i l'oriental), que a la seua vegada posseïxen més subdialectes.

Per raons històriques i demogràfiques l'estàndart llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica de l'asturià, un diccionari de la llengua asturiana i unes normes ortogràfiques de l'asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.

Estatus actual[editar | editar còdic]

L'estat llegal actual de la llengua asturiana és el següent:

Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial pel Govern d'Astúries.

Llei 1/1998, de 23 de març, d'us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix a l'us de la llingua diu, en l'apartat 2, que «se tindrà per vàlit a tots els efectes l'us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries» En 2005 el govern asturià aprovà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social de l'Asturià 2005-2007 per a potenciar l'us i promoció de l'asturià i el gallec-asturià.) Aixina mateix, existixen vàries associacions, com ara la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per l'Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen moltes campanyes en favor de l'oficialitat.

Lliteratura[editar | editar còdic]

El primer document asturià escrit del que es té constància és el Fur d'Avilés.

La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles XIII i XIV. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», l'idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les classes populars.

La tradició lliterària, fins al sigle XX, és escassa: a excepció d'Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sigle XVI), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas (sigle XIX i primera mitat del XX).

És a partir de la democratisació d'Espanya quan es produïx el resorgiment (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com ara Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritors en pretensions universalistes, que renuncien a trobar-se en models localistes i donen a l'asturià dimensió lliterària plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura estrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.

L'Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) fon fundada en l'any 1981, en la intenció de recuperar l'antiga institució que ya fon plantejada en el sigle XVIII.

En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres carregades d'ironia. Varen ser els autors del disc en asturià més venut en l'història.

Toponímia[editar | editar còdic]

En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a Gijon està tant en castellà con en asturià.

Contràriament a la situació de l'idioma en general, la toponímia tradicional i popular, i per tant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants alvanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Fins ara, més de la mitat dels concellos asturians han solicitat l'elaboració d'un expedient sobre la toponímia original dels seus territoris, havent segut molts d'ells ya aprovats, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el topònim acceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprovació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus ajuntaments en els pròxims anys.

Mostra textual[editar | editar còdic]

Extracto de L'últimu home

Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».

Traducció al valencià d'El últim home

Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el niu. Hi hagué atre esclat, i despuix atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»

Comparació dialectal[editar | editar còdic]

Occidental

Pai nuesu que tas nel cielu, sentificáu sía'l tou nome. Amiye'l tou reinu, fágase la túa voluntá lo mesmu na tierra cumo en cielu. El nuesu pan de tódolos días dánoslu güei ya perdónanos las nuesas ofensas lo mesmu que nós facemos conos que nos faltanon. Ya nun nos deixes cayere na tentación ya ḷḷíbranos del mal. Amén.

Central

Pá nuesu que tas nel cielu, santificáu seya'l to nome. Amiye'l to reinu, fáigase la to voluntá lo mesmo na tierra qu'en cielu. El nuesu pan de tolos díes dánoslu güei y perdónamos les nueses ofenses lo mesmo que nós facemos colos que mos faltaren. Y nun mos dexes cayer na tentación, y llíbramos del mal. Amén.

Oriental

Padre nuestru que tas nel cielu, santificáu seya'l tu nome. Amiye'l tu reinu, ḥágase la tu voluntá lu mesmu ena tierra qu'en cielu. El nuestru pan de tolos díes dánoslu hoi y perdónanos les nuestres ofenses lu mesmu que nosotros ḥacemos colos que nos faltaren. Y nun nos dexes cayer ena tentación, y llíbranos del mal. Amén.

Valencià

Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a nosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel. Dona-nos el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com nosatros perdonem als que mos ofenen. I no nos deixes caure en la tentació i lliura-nos del mal. Amen.

Dialectes[editar | editar còdic]

Dialectes de l'asturià en Astúries.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços Externs[editar | editar còdic]

Commons

Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià
Idiomes d'Espanya · Flag of Spain.svg
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc