78 812
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'tardiu' a 'tardà'
[[Britònic]]<br />
[[Britònic]]<br />
'''Còrnic'''
'''Còrnic'''
|nació= No és oficial en ningun puesto.
|nació= No és oficial en ningun lloc.
|fontcolor=
|fontcolor=
|regulat= [[Cornish Language Partnership]]
|regulat= [[Cornish Language Partnership]]
|iso3= cor
|iso3= cor
|sil=
|sil=
|mapa=[[Image:Corniciretrocés2.png|center]]<center> Retrocés del còrnic al llarc del temps.</center>
|mapa=[[File:Cornish Language Shift.svg|center|250px]]<center> Distribució de l'idioma Còrnic</center>
}}
}}
El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlà en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el bretó i un 75% en el galés, parlat en la mateixa illa.
El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta [[britànica]], llengua celta-P, parlada en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el [[bretó]] i un 75% en el [[galés]], parlat en la mateixa illa.
== Història ==
== Història ==
El còrnic fa la seua aparició cara al [[600]] d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic tardiu. Tradicionalment es dividix la història del cornuallés en quatre fases:
El còrnic fa la seua aparició al voltant de l'any [[600]] d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic tardà. Tradicionalment es dividix l'història del cornuallés en quatre fases:
* Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.
* Còrnic primitiu: oscilaria entre els anys [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.
* Còrnic antic: desde el 800 al [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.
* Còrnic antic: des dels anys [[800]] als [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.
* Còrnic mig: desde el 1200 al [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la llliteratura tradicional cornuallesa.
* Còrnic mig: des de l'any [[1200]] fins a l'any [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.
* Còrnic tardiu: desde el 1575 al [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el [[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.
* Còrnic tardà: des de l'any [[1575]] fins a l'any [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en l'[[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.
Desaparegué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop de l'any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que l'últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en l'any [[1676]].
A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, desde el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha aconseguit notablement. El començament del resurgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport al llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.
A pesar d'haver desaparegut en el [[sigle XVIII]], des del primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els següents xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlada, degut sobre tot a la falta de comunicació i a la dificultat dels parlants per a reunir-se. A pesar d'això, la milloria dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del [[sigle XX]] feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, despuix de més d'un sigle de silenci.
Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han adeprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.
Pese al número creixent de persones que ho coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants ho han deprés en l'escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. L'interés per conservar-la es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, passejos, servicis religiosos i balls tradicionals.
En [[2006]], s'estimà que la població que heu domina en fluidea es de aproximàdament 500 persones, si be uns 3.500 poseixen certs coneiximents, o heu entenen en un nivell bàsic, pero no heu parlen.
En l'any [[2006]], s'estimà que la població que ho domina en fluïdea és d'aproximadament 500 persones, si be uns 3.500 posseïxen certs coneiximents, o ho entenen en un nivell bàsic, pero no ho parlen.
En [[1933]], es celebrà la primera misa ne còrnic; durant els siguients quaranta anys, hi hagué una mija de tres al any. Ademés, en [[1997]], el bisbe de Truro deprengué el idioma i passà a formar part del comité per a coordinar la traducció de la bíblia.
En l'any [[1933]], es celebrà la primera missa en còrnic; durant els següents quaranta anys, hi hagué una mija de tres a l'any. Ademés, en [[1997]], el bisbe de Truro deprengué l'idioma i passà a formar part del comité per a coordinar la traducció de la bíblia.
Hui en dia, hi ha diverses associacons qde portecció de la llengua, entre les que destaca la ''Kesva an Taves Kernewek''. També s'estúdia en algunes escoles com assignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un problema de ràdio semanal billingüe de quinze minuts en Ràdio Cornwall.
Hui en dia, hi ha diverses associacions de protecció de la llengua, entre les que destaca la ''Kesva an Taves Kernewek''. També s'estudia en algunes escoles com assignatura optativa; del mateix modo, n'hi ha un programa de ràdio semanal bilingüe de quinze minuts en Ràdio Cornwall.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Regne Unit]]
* [[Regne Unit]]
* [[Llengües Celtes]]
* [[Llengües Celtes]]
== Referències ==
{{traduït de|es|Idioma córnico}}
{{traduït de|es|Idioma córnico}}
{{Plantilla:Llengües del Regne Unit}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Cornish language}}
{{Llengües del Regne Unit}}
{{Llengües celtes}}
{{Llengües celtes}}
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües celtes]]
[[Categoria:Llengües celtes]]