Canvis

|iso3= cor

|iso3= cor

|sil=

|sil=

|mapa=[[Image:Corniciretrocés2.png|center]]<center> Retrocés del còrnic al llarc del temps.</center>

|mapa=[[Image:Corniciretrocés2.png|center]]<center> Retrocés del còrnic a lo llarc del temps.</center>

}}

}}

El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlà en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el bretó i un 75% en el galés, parlat en la mateixa illa.

El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlà en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el bretó i un 75% en el galés, parlat en la mateixa illa.

Despareixqué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en [[1676]].

Despareixqué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en [[1676]].

A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, des de el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport al llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, des de el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha conseguit notablement. El començament del resorgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport a lo llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han adeprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.

Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han adeprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.