4871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{en desenroll|Sempreval}} Llínea 27:
Llínea 26: + + + Llínea 43:
Llínea 45: + + + + + + + + + Llínea 59:
Llínea 70: − + − * '''Català''': Pare nostre que ets al cel, santificat sigui el teu nom. Vingui a nosaltres el teu regne. Faci's la teva voluntat aixi a la terra com al cel. Dona'ns el pa nostre de cada dia i perdona le snostres ofenses, així com nosaltres perdonem als que ens ofenen. I ens deixis caure en la temptació i lliura'ns del mal. Amen.+ + + − * '''Valencià''':Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a nosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel. Dona-nos el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com nosatros perdonem als que mos ofenen. I no nos deixes caure en la tentació i lliura-nos del mal. Amen.+ +
sense resum d'edició
{{llengua|
{{llengua|
|nom= Català
|nom= Català
El '''català''' (''Català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
El '''català''' (''Català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
És la segona més parlada de [[Catalunya]], on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados 2003-2008. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref>
== Orige de la Llengua Catalana ==
== Orige de la Llengua Catalana ==
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un ''castellà avalencianat'' en [[Múrcia]] i a les [[Llengües d'oïl]] acabant en les fronteres franceses.
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un ''castellà avalencianat'' en [[Múrcia]] i a les [[Llengües d'oïl]] acabant en les fronteres franceses.
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[llengua valenciana]], el [[balear]] i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura és sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada per a anexionar la llengua catalana i la [[llengua valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més o menys polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste [[Joan Fuster]]
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[llengua valenciana]], el [[balear]] i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura és sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada per a anexionar la llengua catalana i la [[llengua valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més o menys polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste [[Joan Fuster]]
== Situació sociollingüística del català ==
La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en [[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés.
==Característiques del català==
{{en desenroll|Sempreval}}
=== Vocalisme ===
=== Consonantisme ===
=== Morfologia ===
=== Sistema d'escritura ===
El sistema de escritura presenta certs característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma balear|balear]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja'').
== Dialectes de Català ==
== Dialectes de Català ==
Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català.
Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català.
== Pare nostre en català ==
== Desenroll històric ==
El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al sigle XIX, ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Catalana ". 1952 Antoni Badia Margarit</ref>.
Quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant a [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], així com en centres catalans de tot el món.
==Referències==
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==