El chinenc[1] o chinés[2] (chinenc simplificat: 汉语, pinyin: Hànyǔ) és una macrollengua que pot considerar-se de fet una família de llengües (família sinítica) estretament emparentades. Conforma en este segon cas una de les dos branques de les llengües sino-tibetanes. Uns 1.200 millons de persones tenen com a llengua nativa alguna forma del chinenc: a soles el mandarí posseïx prop de 885 millons de parlants materns, per damunt de qualsevol atre idioma del món. El chinenc parlat és distinguit pel seu alt nivell de diversitat interna, encara que totes les seues varietats són tonals i analítiques. Hi ha entre sis i dotze principals grups regionals del chinenc (depenent de l'esquema de classificació), dels quals el més estés és en diferència el mandarí (850 millons de parlants), seguit del wu (77 millons), el min (70 millons) i el cantonés (55 millons). Molts d'estos grups són mútuament ininteligibles, encara que alguns (com els dialectes xiang i mandarí sur-occidental) poden compartir térmens i algun grau d'inteligibilitat. El chinenc és classificat com a macroidioma en tretze subllengües en ISO 639-3, encara que la identificació de les varietats del chinenc com múltiples llengües o dialectes és un tema controvertit.

Chinenc
中国语言 (ZhōngGuóYǔYán)
/ 汉语 (Hànyǔ)
/ 普通话 (PǔTōngHuà)
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: China
Regió: Àsia
Parlants:
  • natius:
  • atres:
1.325 millons
  • 885 millons
  • 440 millons
Rànquing: 1
Família:
estatus oficial
Llengua oficial de: China
Regulat per:
còdics de la llengua
ISO 639-1 zh
ISO 639-2 chi, zho
ISO/FDIS 639-3 zho
SIL CHN
Map-Sinophone World.png
vore també: llengua

La forma estandardisada del chinenc parlat és el mandarí estàndart, basat en el dialecte de Pekin: est és l'idioma oficial de la República Popular de China i de Taiwan, aixina com una de les quatre llengües oficials de Singapur. El chinenc –de fet, el mandarí estàndart– És ademés una de les sis llengües oficials de la ONU. De les atres varietats, el cantonés estàndart és comú i influent en les comunitats cantonés-parlants d'ultramar, i resta com una de les llengües oficials de Hong Kong (junt en l'anglés) i de Macau (junt en el portugués). El min del sur, part del grup llingüístic min, és àmpliament parlat en el sur de Fujian, Taiwan i el surest asiàtic.

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons