Canvis

|mapa=

|mapa=

}}

}}

L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, despuix del [[chinenc]] mandarí, és la llengua més parlada del [[món]] pel número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en vàries de les principals organisacions polítiques i econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). El parlen com a primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, podent ser la segona llengua més parlada considerant els que la parlen com a primera i segona llengua. Per un atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el [[terra|mon]] despuix de l'[[anglés]], ab com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que es superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.

L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, despuix del [[chinenc]] mandarí, és la llengua més parlada del [[món]] pel número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en vàries de les principals organisacions polítiques i econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). El parlen com a primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, podent ser la segona llengua més parlada considerant els que la parlen com a primera i segona llengua. Per un atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el [[terra|mon]] despuix de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que es superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.

L'espanyol, com les atres llengües romàniques, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat [[llatí]] vulgar), des del [[sigle III]], que despuix de la desmembració de l'[[Imperi Romà]] fon divergint  

L'espanyol, com les atres llengües romàniques, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat [[llatí]] vulgar), des del [[sigle III]], que despuix de la desmembració de l'[[Imperi Romà]] fon divergint  

de les atres variants del llatí que es parlaven en les distintes províncies de l'antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per [[Amèrica]], el castellà és, ab diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió darrere de l'[[idioma anglés]].

de les atres variants del llatí que es parlaven en les distintes províncies de l'antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per [[Amèrica]], el castellà és, en diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió darrere de l'[[idioma anglés]].

== Orige i Nom ==

== Orige i Nom ==

L'atra denominació de l'idioma, "espanyol", prové del llatí migeval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o més ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'[[occità]] espaignol. Menéndez Pidal oferix una atra explicació etimològica: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione es passà en castellà antic a "españón", despuix dissimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no es gasta per a significar nacions".

L'atra denominació de l'idioma, "espanyol", prové del llatí migeval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o més ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'[[occità]] espaignol. Menéndez Pidal oferix una atra explicació etimològica: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione es passà en castellà antic a "españón", despuix dissimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no es gasta per a significar nacions".

Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència ab les parles vernàcules allí a on existien: a mitan del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista d'[[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol se va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins a l'[[Estret de Magallanes]].

Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitan [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista d'[[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol se va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins a l'[[Estret de Magallanes]].

=== Polèmica sobre Espanyol o Castellà ===

=== Polèmica sobre Espanyol o Castellà ===

La polèmica ab els térmes espanyol i castellà està en si resulta més apropiat denominar a la llengua parlada en Hispanoamèrica, en [[Espanya]] i en atres zones hispanoparlants <<espanyol>> o <<castellà>>, o be si abdós son formes perfectament sinònimes i acceptables, que és actualment el criteri acadèmic.

La polèmica en els térmes espanyol i castellà està en si resulta més apropiat denominar a la llengua parlada en Hispanoamèrica, en [[Espanya]] i en atres zones hispanoparlants <<espanyol>> o <<castellà>>, o be si abdós son formes perfectament sinònimes i acceptables, que és actualment el criteri acadèmic.

Com moltes de les controvèrsies relacionades ab la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor d'una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de raïl ideològica, política i econòmica.

Com moltes de les controvèrsies relacionades en la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor d'una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de raïl ideològica, política i econòmica.

Des del punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, se llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com a conjunts més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, puix, abdós térmens son vàlits a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica dita popular i oficialment castellana o espanyola.

Des del punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, se llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com a conjunts més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, puix, abdós térmens son vàlits a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica dita popular i oficialment castellana o espanyola.

L'història de l'idioma espanyol escomença en el llatí vulgar de l'Imperi Romà més precisament de la zona central del nort d'Hispània. Despuix de la caiguda de l'Imperi Romà en el sigle V, l'influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (a lo manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], l'invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que es formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romanços englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que es formen els regnes cristians des de pocs anys despuix de l'inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' asturlleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.

L'història de l'idioma espanyol escomença en el llatí vulgar de l'Imperi Romà més precisament de la zona central del nort d'Hispània. Despuix de la caiguda de l'Imperi Romà en el sigle V, l'influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (a lo manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], l'invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que es formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romanços englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que es formen els regnes cristians des de pocs anys despuix de l'inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' asturlleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.

La llengua originària castellana s'originà en el comtat migeval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), ab influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que es coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en l'iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan primerenca com el [[sigle X]], seguits de les Glosses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que es conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerada centre migeval de cultura.

La llengua originària castellana s'originà en el comtat migeval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que es coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en l'iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan primerenca com el [[sigle X]], seguits de les Glosses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que es conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerada centre migeval de cultura.

El castellà es va extendre cap al sur de la península a lo llarc de la Reconquista i per l'unificació dels regnes cristians espanyols per mig de les successives unificacions dinàstiques (unió entre Lleó i Galícia ab Fernando III de Castella, introducció de la dinastia castellana en la [[Corona d'Aragó]] ab Fernando I d'Aragó que portaria a l'unió final peninsular ab els Reis Catòlics). En el [[sigle XV]], durant el procés d'unificació espanyola dels seus regnes, el sevillà Antonio de Nebrija publicà en [[Salamanca]] la seua Gramàtica. És el primer tractat de gramàtica de la llengua espanyola. La colonisació i conquista d'Amèrica feta simultàneament a la reconquista de Granada, va expandir l'idioma espanyol per la major part del continent americà. En eixa época ya havia comença el reajust consonàntic, que significà la reducció de sistema de fonèmic al passar de sis consonants sibilants a soles una o dos segons la varietat.

El castellà es va extendre cap al sur de la península a lo llarc de la Reconquista i per l'unificació dels regnes cristians espanyols per mig de les successives unificacions dinàstiques (unió entre Lleó i Galícia en Fernando III de Castella, introducció de la dinastia castellana en la [[Corona d'Aragó]] en Fernando I d'Aragó que portaria a l'unió final peninsular en els Reis Catòlics). En el [[sigle XV]], durant el procés d'unificació espanyola dels seus regnes, el sevillà Antonio de Nebrija publicà en [[Salamanca]] la seua Gramàtica. És el primer tractat de gramàtica de la llengua espanyola. La colonisació i conquista d'Amèrica feta simultàneament a la reconquista de Granada, va expandir l'idioma espanyol per la major part del continent americà. En eixa época ya havia comença el reajust consonàntic, que significà la reducció de sistema de fonèmic al passar de sis consonants sibilants a soles una o dos segons la varietat.

L'idioma espanyol sempre ha tengut numeroses variants geolectals, que si be respecten el tronc principal llatí, tenen diferències de pronunciació i vocabulari, com succeïx en qualsevol atra llengua. Ad açò hi ha que agregar el contacte ab els idiomes de les poblacions natives d'Amèrica, com l'aimara, chibcha, guaraní, mapugdungun, maya, nahuatl, quèchua i taíno, que feren també contribucions al lèxic de l'idioma, no a soles en les seues zones d'influència, sino en alguns casos en el lèxic global.

L'idioma espanyol sempre ha tengut numeroses variants geolectals, que si be respecten el tronc principal llatí, tenen diferències de pronunciació i vocabulari, com succeïx en qualsevol atra llengua. Ad açò hi ha que agregar el contacte en els idiomes de les poblacions natives d'Amèrica, com l'aimara, chibcha, guaraní, mapugdungun, maya, nahuatl, quèchua i taíno, que feren també contribucions al lèxic de l'idioma, no a soles en les seues zones d'influència, sino en alguns casos en el lèxic global.

== Distribució Geogràfica ==

== Distribució Geogràfica ==

=== Amèrica ===

=== Amèrica ===

La majoria dels hispanoparlants se troben en Hispanoamèrica. [[Mèxic]] és el país ab el major número de parlants (casi una quarta part del total).

La majoria dels hispanoparlants se troben en Hispanoamèrica. [[Mèxic]] és el país en el major número de parlants (casi una quarta part del total).

Ab una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprovada en l'any [[2007]], títul I, capítul 1.º, artícul 5, paràgraf 1, cooficial ab tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes llauradors autòctons, que són l'aimara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quèchua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt ab les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà és l'idioma oficial d'Equador, el castellà, el quèchua i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. El restant d'idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. L'Estat respectarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua (en el qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial ab el guaraní), Perú (cooficial ab el quèchua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (del qual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també són els oficials per als pobles indígenes i deuen ser respectats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de l'humanitat>>). No tenen reconeiximent de llengues oficials atres països llatinoamericans a on és llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai i Mèxic (oficial de facto). En Puerto Rico, segons els successius plebiscits de l'estatus polític del país, que es sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, s'establí que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.

En una o atra denominació, és la llengua oficial de Bolívia (en la nova Constitució aprovada en l'any [[2007]], títul I, capítul 1.º, artícul 5, paràgraf 1, cooficial en tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes llauradors autòctons, que són l'aimara, araona, baure, bésiro, canichana, cavinenyo, cayubaba, chácobo, chimán, guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, leco, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mojenyo-trinitario, mojenyo-ignaciano, moré, mosetén, movima, pancawara, puquina, quèchua, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco>>), Colòmbia (junt en les llengües i dialectes dels grups ètnics en els seus territoris), Costa Rica, Cuba, Equador (segons la nova Constitució del 2008, títul I, articul 2, <<El castellà és l'idioma oficial d'Equador, el castellà, el quèchua i el shuar son idiomes oficials de relació intercultural. El restant d'idiomes ancestrals son d'us oficial per als pobles indígenes en les zones a on habiten i en els térmens que fixa la llei. L'Estat respectarà i estimularà la seua conservació i us>>), El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua (en el qual la seua Constitució, títul II, Nicaragua també atendrà us oficial en els casos que establixca la llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quèchua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela (del qual la seua Constitució establix ademés que <<Els idiomes indígenes també són els oficials per als pobles indígenes i deuen ser respectats en tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de l'humanitat>>). No tenen reconeiximent de llengües oficials atres països llatinoamericans a on és llengua parlada: Argentina, Chile, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai i Mèxic (oficial de facto). En Puerto Rico, segons els successius plebiscits de l'estatus polític del país, que es sumaven a lo establit per la Constitució de 1952, s'establí que <<és la garantia permanent de ciutadania americana, nostres dos idiomes, himnes i senyeres>>.

=== Amèrica no Hispano-parlant ===

=== Amèrica no Hispano-parlant ===

Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut a l'alvanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com [[Nova York]], [[Los Ángeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Houston]], San Antonio, [[Denver]], [[Baltimore]] i [[Seattle]]. En l'estat de Nou [[Mèxic]] l'espanyol s'usa inclús en l'administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. L'espanyol neomexicà es remonta als temps de la colonisació espanyola en el [[sigle XVI]] i conserva numerosos arcaismes. L'espanyol té una llarga història en els [[Estats Units]], molts estats i accidents geogràfics foren nomenats en eixe idioma, i s'ha enfortit per l'immigració provenint del restant d'Amèrica. L'espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. [[Estats Units]] és el segon país en major número de castellaparlants.

Hi ha una realitat llingüística singular en Estats Units degut a l'alvanç progresiu del bilingüisme, especialment en ciutats cosmopolites com [[Nova York]], [[Los Ángeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Houston]], San Antonio, [[Denver]], [[Baltimore]] i [[Seattle]]. En l'estat de Nou [[Mèxic]] l'espanyol s'usa inclús en l'administració estatal, encara que eixe estat no té cap llengua oficial establida en la consitució. L'espanyol neomexicà es remonta als temps de la colonisació espanyola en el [[sigle XVI]] i conserva numerosos arcaismes. L'espanyol té una llarga història en els [[Estats Units]], molts estats i accidents geogràfics foren nomenats en eixe idioma, i s'ha enfortit per l'immigració provenint del restant d'Amèrica. L'espanyol, ademés és la llengua més ensenyada en el país. [[Estats Units]] és el segon país en major número de castellaparlants.

L'espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent ab els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com a membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat pel president, conegut com a llei de l'espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats frontereres, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta nomenada "portuñol".

L'espanyol s'ha tornat important en [[Brasil]] a causa de la proximitat i el comerç creixent en els seus veïns hispanoamericans, per eixemple, com a membre de Mercosur. En [[2005]], el Congrés Nacional de [[Brasil]] aprovà el decret, firmat pel president, conegut com a llei de l'espanyol que l'oferix com a llengua d'ensenyança en els coleges i liceus del país. En moltes ciutats frontereres, especialment en [[Argentina]] i [[Uruguai]], se parla una llengua mixta nomenada "portuñol".

L'espanyol no té reconeiximent oficial en l'aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens de l'any [[2000]], el 52,1% de la població parla l'espanyol "molt be". Se parla principalment pels descenents d'hispans que han habitat la regió des del [[sigle XVII]]. Ab tot i això, l'anglés permaneix com l'única llengua oficial. En l'illa caribenya d'Aruba, el parla una gran cantitat de persones. Pel contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, se va introduir l'ensenyança bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials d'Aruba i les Antilles Holandeses, fins ara són l'holandés i el papiment). Per últim, l'espanyol no és idioma oficial d'Haití. Encara que el seu idioma oficial és l'[[idioma francés]], el crioll haitià és amplament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana l'espanyol bàsic és comprés i parlat coloquialment.

L'espanyol no té reconeiximent oficial en l'aniga colònia britànica de Belice. No obstant, d'acort en un cens de l'any [[2000]], el 52,1% de la població parla l'espanyol "molt be". Se parla principalment pels descenents d'hispans que han habitat la regió des del [[sigle XVII]]. En tot i això, l'anglés permaneix com l'única llengua oficial. En l'illa caribenya d'Aruba, el parla una gran cantitat de persones. Pel contrari, en les tres illes se rep mijos de comunicació en espanyol, principalment canals televisius, degut als estrets vínculs comercials i l'importància del turisme hispanoparlant. En els últims anys, se va introduir l'ensenyança bàsica obligatòria del castellà en les escoles, encara que sense caràcter oficial (les úniques llengües oficials d'Aruba i les Antilles Holandeses, fins ara són l'holandés i el papiment). Per últim, l'espanyol no és idioma oficial d'Haití. Encara que el seu idioma oficial és l'[[idioma francés]], el crioll haitià és amplament parlat. Prop de la frontera en la veina República Dominicana l'espanyol bàsic és comprés i parlat coloquialment.

=== Europa ===

=== Europa ===

[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|<center>Espanyol en [[Europa]]</center>]]

[[Image:Espanyol en Europa.png|300px|thumb|right|<center>Espanyol en [[Europa]]</center>]]

El castellà és llengua oficial d'Espanya. També es parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on és la llengua materna majoritaria degut a l'immigració, pero no és la llengua pròpia i oficial com sí ho és el [[català]]). També s'usa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suïssa]] (a on és llengua materna de l'1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per darrere de tres de les quatre llengües oficials). L'espanyol és una de les llengües oficials de l'[[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fòra d'Espanya en la UE (contant ab els que l'han depresa correctament com a llengua estrangera).

El castellà és llengua oficial d'Espanya. També es parla en [[Gibraltar]] i en [[Andorra]] (a on és la llengua materna majoritaria degut a l'immigració, pero no és la llengua pròpia i oficial com sí ho és el [[català]]). També s'usa en chicotetes comunitats en atres països europeus, principalment en el [[Regne Unit]], [[França]], [[Alemanya]] i [[Suïssa]] (a on és llengua materna de l'1,7% de la població, representant la llengua minoritaria més parlada en este país per darrere de tres de les quatre llengües oficials). L'espanyol és una de les llengües oficials de l'[[Unió Europea]]. Casi 19 millons d'europeus majors de 15 anys parlen espanyol fòra d'Espanya en la UE (contant en els que l'han depresa correctament com a llengua estrangera).

En [[Rússia]] en el [[2008]], se va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en [[valencià]], Rússia Hui).

En [[Rússia]] en el [[2008]], se va crear un canal de TV 24 hores en espanyol baix el nom de "Rusia Hoy" (en [[valencià]], Rússia Hui).

Dins del Marroc septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Uns atres llocs a on l'espanyol té presència és Luena, en [[Angola]] per la presència de l'eixèrcit cubà.

Dins del Marroc septentrional, antic protectorat espanyol que està prop d'Espanya aproximadament unes 20.000 persones parlaven castellà com a llengua materna. Uns atres llocs a on l'espanyol té presència és Luena, en [[Angola]] per la presència de l'eixèrcit cubà.

Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach per mig d'un comú acort ab Guinea Equatorial se va fer binacional per lo qual se li donà estatus d'oficialitat a la llengua espanyola.

Recentment la ciutat gabonesa de Cocobeach per mig d'un comú acort en Guinea Equatorial se va fer binacional per lo qual se li donà estatus d'oficialitat a la llengua espanyola.

Ademés, és parlat per les comunitats equatoguineanes que fugiren durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, i que ara es troben en països com [[Gabó]], [[Camerun]] i [[Nigèria]].

Ademés, és parlat per les comunitats equatoguineanes que fugiren durant la dictadura de Francisco Macías Nguema, i que ara es troben en països com [[Gabó]], [[Camerun]] i [[Nigèria]].

Entre els països i territoris en Oceania, l'espanyol se parla en l'[[Illa de Pasqua]], territori de [[Chile]].  

Entre els països i territoris en Oceania, l'espanyol se parla en l'[[Illa de Pasqua]], territori de [[Chile]].  

Ademés, i d'acort ab el cens de [[2001]], hi han 93.593 hispanoparlants en [[Austràlia]], en el cens de [[2006]], s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.

Ademés, i d'acort en el cens de [[2001]], hi han 93.593 hispanoparlants en [[Austràlia]], en el cens de [[2006]], s'elevà a 98.001; la majoria radicats en Sydney.

En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.

En Nova Zelanda, el cens de 2001 registrà un total de 14.676 hispanoparlants. En el cens de [[2006]], la sifra aumentà a 21.645.

=== Total de parlants per país ===

=== Total de parlants per país ===

Finalment, des del país situat com a número u (Mèxic ab 105.082.262 parlants) fins al país situat en el lloc número 71 ([[Rússia]], ab 3.320 parlants), l'espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, sent la segona llengua més parlada en el [[món]].

Finalment, des del país situat com a número u (Mèxic en 105.082.262 parlants) fins al país situat en el lloc número 71 ([[Rússia]], en 3.320 parlants), l'espanyol és parlat per '''495.715.545''' parlants, sent la segona llengua més parlada en el [[món]].

== Espanyol, un idioma en expansió ==

== Espanyol, un idioma en expansió ==

== Varietats de l'espanyol ==

== Varietats de l'espanyol ==

[[Image:Español_España_dialectos.png|thumb|right|Dialectes de l'espanyol en [[Espanya]].]]

[[Image:Español_España_dialectos.png|thumb|right|Dialectes de l'espanyol en [[Espanya]].]]

Des del punt de vista estrictament llingüístic, l'espanyol és una família de cinquantahuit llengües o varietats, que constituïxen una cadena de solidaritat llingüística, ab esclavons contigus o esclavons més separats.

Des del punt de vista estrictament llingüístic, l'espanyol és una família de cinquantahuit llengües o varietats, que constituïxen una cadena de solidaritat llingüística, en esclavons contigus o esclavons més separats.

Les a lo manco 58 varietats geogràfiques (o geolectes) de l'espanyol diferixen entre sí per multitut de raons. Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (absència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (absència o presència del yeisme), i l'aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes d'inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o l'us o no del pronom informal de segona persona del plural (vosotros/en [[valencià]] vosatros). En aspectes de vocabulari, se donen notables diferències especialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs d'us quotidià, aixina com en les expressions coloquials o insultants.

Les a lo manco 58 varietats geogràfiques (o geolectes) de l'espanyol diferixen entre sí per multitut de raons. Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (absència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (absència o presència del yeisme), i l'aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes d'inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o l'us o no del pronom informal de segona persona del plural (vosotros/en [[valencià]] vosatros). En aspectes de vocabulari, se donen notables diferències especialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs d'us quotidià, aixina com en les expressions coloquials o insultants.

Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuïx per un domini geogràfic extens, l'espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, les seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, l'espanyol presenta convencionalment dos tipos de modalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com l'espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com l'espanyol d'[[Andalusia]] i [[Illes Canàries]], [[El Carip]] o el del [[Riu de la Plata]]([[espanyol argentí]] ). Una atra característica típica de l'espanyol americà correspon ab el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya són: [at-las], [at-le-tis-mo].

Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuïx per un domini geogràfic extens, l'espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, les seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, l'espanyol presenta convencionalment dos tipos de modalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com l'espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com l'espanyol d'[[Andalusia]] i [[Illes Canàries]], [[El Carip]] o el del [[Riu de la Plata]]([[espanyol argentí]] ). Una atra característica típica de l'espanyol americà correspon en el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya són: [at-las], [at-le-tis-mo].

Independentment d'estos traços, és possible distinguir grans grups de varietats geolectals de l'espanyol. Per eixemple, per a Menéndez i Otero ([[2007]]) serien huit: les varietats castellana, andalusa i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.

Independentment d'estos traços, és possible distinguir grans grups de varietats geolectals de l'espanyol. Per eixemple, per a Menéndez i Otero ([[2007]]) serien huit: les varietats castellana, andalusa i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.