Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  16:53 24 gin 2020
m
Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '
Llínea 82: Llínea 82:  
== Història ==
 
== Història ==
 
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]
 
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]
L'història de l'idioma espanyol escomença en el llatí vulgar de l'Imperi Romà més precisament de la zona central del nort d'Hispània. Despuix de la caiguda de l'Imperi Romà en el sigle V, l'influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (a lo manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], l'invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que es formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romanços englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que es formen els regnes cristians des de pocs anys despuix de l'inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' asturlleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.
+
L'història de l'idioma espanyol escomença en el llatí vulgar de l'Imperi Romà més precisament de la zona central del nort d'Hispània. Despuix de la caiguda de l'Imperi Romà en el sigle V, l'influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (a lo manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], l'invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que es formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romanços englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que es formen els regnes cristians des de pocs anys despuix de l'inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen vàries modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' asturlleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.
    
La llengua originària castellana s'originà en el comtat migeval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que es coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en l'iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan primerenca com el [[sigle X]], seguits de les Glosses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que es conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerada centre migeval de cultura.
 
La llengua originària castellana s'originà en el comtat migeval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que es coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en l'iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan primerenca com el [[sigle X]], seguits de les Glosses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que es conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerada centre migeval de cultura.
107 008

edicions

Menú de navegació