Canvis

== Varietats del espanyol ==

== Varietats del espanyol ==

[[Image:Español_España_dialectos.png|thumb|right|Dialectes del espanyol en [[Espanya]].]]

[[Image:Español_España_dialectos.png|thumb|right|Dialectes del espanyol en [[Espanya]].]]

Des del punt de vista estrictament llingüístic, el espanyol és una família de cinquanta-huit llengües o varietats, que constituïxen una cadena de solidaritat llingüística, en esclavons contigus o esclavons més separats.

Des del punt de vista estrictament llingüístic, l'espanyol és una família de cinquanta-huit llengües o varietats, que constituïxen una cadena de solidaritat llingüística, en esclavons contigus o esclavons més separats.

Les al menys 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (absència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (absència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes de inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o l'us o no del pronom informal de segon persona del plural (vosotros). En aspectes de vocabulari, es donen notables diferències especialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs d'us quotidià, aixina com en les expressions coloquials o insultants.

Les al menys 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (absència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (absència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant. Estes diferències no solen ocasionar problemes de inteligibilitat entre els seus parlants. Els diversos geolectes també diferixen en usos gramaticals, com el voseu o l'us o no del pronom informal de segon persona del plural (vosotros/en [[valencià]] vosatros). En aspectes de vocabulari, es donen notables diferències especialment en determinats àmbits semàntics, com la nomenclatura de les frutes i verdures, vestimentes, artículs d'us quotidià, aixina com en les expressions coloquials o insultants.

Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuïx per un domini geogràfic extens, el espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, les seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, el espanyol presenta convencionalment dos tipos de modalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com el espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com el espanyol de Andalusia i Canàries, el Caribe o el del Riu de la Plata([[espanyol argentí]] ). Atra característica típica del espanyol americà correspon és el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya ho son: [at-las], [at-le-tis-mo].

Com en qualsevol llengua, especialment quan se distribuïx per un domini geogràfic extens, el espanyol presenta diverses varietats internes que permeten distinguir als seus parlants segons la seua pronunciació, les seues construccions gramaticals i el seu vocabulari. En térmens generals, l'espanyol presenta convencionalment dos tipos de modalitats presents tant en Espanya com en Amèrica: les modalitats conservadores, com l'espanyol del nort d'Espanya, el del interior de Mèxic o el dels Andes, i les modalitats innovadores, com el espanyol d'[[Andalusia]] i [[Illes Canàries]], [[El Carip]] o el del [[Riu de la Plata]]([[espanyol argentí]] ). Atra característica típica del espanyol americà correspon és el grup "TL" en paraules tals com: "Atlas", "Atletismo", pronunciades [a-tlas], [a-tle-tis-mo] mentres que en Espanya ho son: [at-las], [at-le-tis-mo].

Independentment d'estos traços, es possible distinguir grans grups de varietats geolectals del espanyol. Per eixample, per a Menéndez i Otero ([[2007]]) serien huit: les varietats castellana, andalusa i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.

Independentment d'estos traços, es possible distinguir grans grups de varietats geolectals del espanyol. Per eixample, per a Menéndez i Otero ([[2007]]) serien huit: les varietats castellana, andalusa i canària en Espanya, i les varietats caribenya, mexicano-centroamericana, andina, chilena i rioplatense en Amèrica.