Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
7 bytes eliminats ,  18:01 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 58: Llínea 58:  
|mapa=
 
|mapa=
 
}}
 
}}
L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, després del [[chinenc]] mandarí, es la llengua més parlada del [[món]] pel número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polítiques i econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). El parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, podent ser la segona llengua més parlada considerant ells la parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el [[terra|mon]] després de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.
+
L''''Espanyol''' o '''Castellà''' és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] i, despuix del [[chinenc]] mandarí, es la llengua més parlada del [[món]] pel número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polítiques i econòmiques internacional ([[Unió Europea|UE]], UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). El parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, podent ser la segona llengua més parlada considerant ells la parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el [[terra|mon]] despuix de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.
   −
L'espanyol, com les atres llengües romàniques, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat [[llatí]] vulgar), des de el [[sigle III]], que després del desmembració de l'[[Imperi Romà]] fon divergint  
+
L'espanyol, com les atres llengües romàniques, és una continuació moderna del llatí parlat (denominat [[llatí]] vulgar), des de el [[sigle III]], que despuix del desmembració de l'[[Imperi Romà]] fon divergint  
 
de les atres variants del llatí que se parlava en les distintes províncies del antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per [[Amèrica]], el espanyol és, en diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió radere de l'[[idioma anglés]].
 
de les atres variants del llatí que se parlava en les distintes províncies del antic Imperi, donant lloc per mig d'una llenta evolució a les distintes llengües neollatines. Degut a la seua propagació per [[Amèrica]], el espanyol és, en diferència, la llengua neollatina que ha conseguit major difusió radere de l'[[idioma anglés]].
   Llínea 66: Llínea 66:  
El castellà s'originà com un dialecte del [[llatí]] en les zones llimítrofs entre [[Cantàbria]], [[Burgos]], [[Àlava]] i [[La Rioja]], províncies del actual nort d'[[Espanya]], que varen rebre una notable influència fonològica de l'[[euskera]] arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del [[regne de Castella]] (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà.
 
El castellà s'originà com un dialecte del [[llatí]] en les zones llimítrofs entre [[Cantàbria]], [[Burgos]], [[Àlava]] i [[La Rioja]], províncies del actual nort d'[[Espanya]], que varen rebre una notable influència fonològica de l'[[euskera]] arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del [[regne de Castella]] (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà.
   −
L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o més ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'[[occità]] espaignol. Menéndez Pidal oferix atra explicació etimològicaÑ: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione se passà en castellà antic a "españón", després dsimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no se gasta per a significar nacions".
+
L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o més ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'[[occità]] espaignol. Menéndez Pidal oferix atra explicació etimològicaÑ: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione se passà en castellà antic a "españón", despuix dsimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no se gasta per a significar nacions".
    
Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitat del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista d'[[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol es va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins el [[Estret de Magallanes]].
 
Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitat del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista d'[[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol es va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins el [[Estret de Magallanes]].
Llínea 82: Llínea 82:  
== Història ==
 
== Història ==
 
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]
 
[[Image:Cantar del mio cid.jpg|thumb|left|Una fulla del "Cantar del mio Cid" en castellà antic.]]
L'història del idioma espanyol escomença en el llatí vulgar del Imperi Romà més precisament de la zona central del nort de Hispània. Tras la caiguda del Imperi Romà en el sigle V, la influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (al manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], la invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que se formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romances englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que se formen els reines cristians des de pocs anys després el inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' astur-lleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.
+
L'història del idioma espanyol escomença en el llatí vulgar del Imperi Romà més precisament de la zona central del nort de Hispània. Tras la caiguda del Imperi Romà en el sigle V, la influència del llatí cult en la gent comú fon disminuint paulatinament. El llatí parlat de llavors fon el ferment de les varietats romances hispàniques, entre elles el castellà antic, orige a la seua vegada (al manco en la proporció major) de les varietats que constituïxen la llengua espanyola. En el [[sigle VIII]], la invasió musulmana de la Península Ibèrica fa que se formen dos zones ben diferenciades. En Al-Àndalus, se parlaven els dialectes romances englobats en el terme [[mossàrap]] (no [[àrap]]), ademés de les llengües de la minoria estrangera-invasora alòctona (àrap i bereber). Mentres, en la zona en que se formen els reines cristians des de pocs anys despuix el inici de la dominació musulmana, començarà una evolució divergent, en la que sorgixen varies modalitats romances; la llemosina, l'aragonesa, l' astur-lleonesa i la gallega-portuguesa, ademés de la castellana, que resultaria dominant entre la població de la península.
    
La llengua originària castellana s'originà en el comtat medieval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que se coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en la iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan temprana com el [[sigle X]], seguits de les Gloses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que se conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerà centre medieval de cultura.
 
La llengua originària castellana s'originà en el comtat medieval de Castella (sur de [[Cantàbria]] i nort de [[Burgos]]), en influències vasques i dels germans visigots. Els texts més antics que se coneixen en castellà son "los Cartularios de Valpuesta" (en valencià, els Cartularis de Valposta), conservats en la iglésia de Santa Maria de Valpuesta (Burgos), un conjunt de texts que consituixen còpies de documents alguns escrits en data tan temprana com el [[sigle X]], seguits de les Gloses Emilianenses, que daten de finals del sigle X o principis del [[sigle XI]], que se conserven en el Monasteri de Yuso, en San Millà de la Cogolla (La Rioja), localitat considerà centre medieval de cultura.
Llínea 113: Llínea 113:     
=== Àsia ===
 
=== Àsia ===
El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres països hispans, no va aconseguir la seua independència després dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Pel contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA|EE. UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició de l'[[anglés]]. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgà en [[1899]]) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us de l'anglés, especialment després de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. L'espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mitat del [[2009]]. Segons fonts de l'Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.
+
El cas de les illes [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és prou atípic ya que a diferència d'atres països hispans, no va aconseguir la seua independència despuix dels seus moviments revolucionaris del [[sigle XIX]]. Pel contrari, i degut a la intervenció estadounidense, [[Filipines]] passà a ser colònia dels [[USA|EE. UU.]] a partir de [[1899]]. Des de llavors, les seues autoritats varen seguir una política de deshispanisació del país e imposició de l'[[anglés]]. A pesar de que en Filipines havia entre un 10%-15% de hispanoparlants (unes 900.000 persones) a principis de [[sigle XX]], i de que la seua primera constitució (promulgà en [[1899]]) tenia establit el espanyol com a llengua oficial, les autoritats estadounidenses imposaren progresivament el us de l'anglés, especialment despuix de la Guerra Filipino-Estadounidense que dieçmà a la burguesia urbana hispanoparlant. L'espanyol va pedre el seu estatus oficial en 1987m durant la administració de "Corazón Aquino". No obstant, la presidenta Gloria Macapagal Arroyo anuncià en [[2007]], durant la seua visita oficial a Espanya, que la llengua espanyola serà novament obligatoria en el currículum escolar. El Govern de Filipines confirmà que el espanyol s'incorporarà en la ensenyança secundaria a mitat del [[2009]]. Segons fonts de l'Instituto Cervantes i en un comunicat de la presidenta filipna Gloria Macapagal arroyo el espanyol podria tornar a ser oficial en Filipines.
    
La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).
 
La cadena de televisió de China CCTV començà en octubre de 2007 a emitir un canal de TV soles en espanyol (CCTV-E).

Menú de navegació