2012
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|mapa=
|mapa=
}}
}}
L''''esperanto''' és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una década de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).
[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]]
[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]]
L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llatí i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura llògica (per eixemple -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.
L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llatí i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura llògica (per eixemple -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.