Canvis

|pronunciació=

|pronunciació=

|atresdenominacions=

|atresdenominacions=

|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suissa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]

|estats=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]

|regió= Mundial

|regió= Mundial

|parlants= 127 millons

|parlants= 127 millons

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües d'oïl]]<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües d'oïl]]<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Francés'''<br />

&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Francés'''<br />

|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suissa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]

|nació=[[França]], [[Bèlgica]], [[Benin]], [[Burquina Faso]], [[Burundi]], [[Camerú]], [[Canadà]], [[Chat (Àfrica)|Chat]], [[Costa de Marfil]], [[Gabó]], [[Guinea]], [[Haití]], [[Illes Comores]], [[Luxemburc]], [[Madagascar]], [[Malí]], [[Mònac]], [[Níger]], [[Suïssa]], [[República centreafricana]], [[República democràtica del Congo]], [[Ruanda]], [[Senegal]], [[Togo]], [[Vanuatu]] i [[Yibuti]]

|fontcolor=

|fontcolor=

|regulat= [[Acadèmia Francesa]]

|regulat= [[Acadèmia Francesa]]

}}

}}

El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlà en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junten atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[occità]] en el sur del país, el [[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrcega]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en la illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.

El '''idioma francés''' (en francés: ''français'') és una llengua romanç parlada en tot el territori de [[França]] metropolitanta, junt en atres llengües com el [[bretó]] en [[Bretanya]], el [[occità]] en el sur del país, l'[[eusquera]], el [[català]] i el [[cors]], en [[Còrcega]]. En els territoris francesos d'ultramar és parlat en molts casos, junt en atres llengües com el [[tahitià]], en la [[Polinèsia Francesa]], o en dialectes com el <<créole>> en l'illa de [[la Reunió (Illa)]], en Guadalupe o Martinica.

== Història de la llengua ==

== Història de la llengua ==

=== Orige ===

=== Orige ===

El territori de lo que hui és França començà a ser poblat pels gals alrededor del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseien escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora del eusquera, pero desconeixien la escritura. En la zona de '''Massilia''' ([[Marsella]]) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difondre més allà de ses colònies.

El territori de lo que hui és França començà a ser poblat pels gals al voltant del Sigle VII, Sigle VII a. C., els quals parlaven idiomes celtes que no poseïen escritura. Cara al suroest, els aquitans parlaven probablement una llengua precursora de l'eusquera, pero desconeixien l'escritura. En la zona de '''Massilia''' ([[Marsella]]) els habitants de les colònies gregues parlaven i escrivien en este idioma, pero no varen difondre més allà de ses colònies.

Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga [[Gàlia]] segurament foren desapareguent en la colonisació romana i la progressiva implantació del [[llatí]]. En el decliu del [[Imperi Romà]], una série depobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, el idioma parlat pels francs està en el orige del [[neerlandés]] que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els [[Països Baixos]], a on se li denomina holandés, en part de [[Bèlgica]] i en el nort de [[França]].

Tots eixos idiomes i atres parlats en l'antiga [[Gàlia]] segurament foren desapareixent en la colonisació romana i la progressiva implantació del [[llatí]]. En el decliu de l'[[Imperi Romà]], una série de pobles d'orige germànic arribaren a la Gàlia romana. Entre ells, dos s'establiren de modo més consildat: els francs en el nort i els visigots en el sur, en el riu Loira com a frontera. A pesar de que abdós pobles parlaven ses pròpies llengües, pronte adoptaren el llatí parlat per la població. No obstant, l'idioma parlat pels francs està en l'orige del [[neerlandés]] que és un idioma germànic parlat hui dia en ses distintes varietats en els [[Països Baixos]], a on se li denomina holandés, en part de [[Bèlgica]] i en el nort de [[França]].

Durant molt de temps, el idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí mé so manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques del idioma germànic parlat pels francs. Al sur, la evolució es diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos lleng¨^ues en una frontera que en principi se marcarà en el Loira, encara que al llarc de l'història anirà desplaçantse cada volta més pac al sur, degu al espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en [[París]], ya que a partir de la [[Revolució Francesa]] la llengua francesa passà a ser un element identificaor i igualaor de tots els francesos. La [[langue d'oïl]] (oïl ha evolucionat a ''oui'') se parlava en la zona nort i el [[langue d'oc]] en el sur. La llínia de separació anava del [[Maciç central]] a la desembocadura del Loira en Nantes.

Durant molt de temps, l'idioma parlat en el nort de Gàlia (en realitat ya França) és un llatí més o manco evolucionat, en grans influències, fundamentalment fonètiques de l'idioma germànic parlat pels francs. Al sur, l'evolució és diferent, per lo que poc a poc se van diferenciant dos llengües en una frontera que en principi es marcarà en el Loira, encara que a lo llarc de l'història anirà desplaçant-se cada volta més cap al sur, degut a l'espentejament polític d'una França de la qual el seu centre polític estava en [[París]], ya que a partir de la [[Revolució Francesa]] la llengua francesa passà a ser un element identificador i igualador de tots els francesos. La [[langue d'oïl]] (oïl ha evolucionat a ''oui'') se parlava en la zona nort i el [[langue d'oc]] en el sur. La llínea de separació anava del [[Maciç central]] a la desembocadura del Loira en Nantes.

=== El francés antic ===

=== El francés antic ===

Lo que se coneix com a francés antic se'n anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que se parlava al nort del Loira com si se tratara d'una sola llengua, en realitat es tractava de dialectes en elements comuns.

Lo que es coneix com a francés antic se n'anà consolidant a partir del sigle XI, i encara que hui s'estudie tot lo que es parlava al nort del Loira com si es tratara d'una sola llengua, en realitat se tractava de dialectes en elements comuns.

La influència germànica en el idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns [[Dígraf|dígrafs]] per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, u dels elements fonètics més caracter´sitics de la influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per el us de la n en posciió final de sílaba. La evolució fonètica de la '''u''' llatina cara al so que actualment té en francés obligà aixinamateix a utilisar el dígraf '''ou''' per a reproduir el so original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la '''h''' ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: la existència de la h aspirà.

L'influència germànica en l'idioma obligà a usar en el llenguage escrit alguns [[Dígraf|dígrafs]] per a reproduir alguns dels sons que utilisaven pero que no havien existit en llatí vulgar. Aixina, la nasalisació, un dels elements fonètics més caracterísitics de l'influència germànica en el francés se va marcant en la escritura per l'us de la n en posició final de sílaba. L'evolució fonètica de la '''u''' llatina cara al sò que actualment té en francés obligà aixina mateix a utilisar el dígraf '''ou''' per a reproduir el sò original de dita lletra en llatí. Del mateix modo, la forta aspiració de la '''h''' ha marcat una de les principals característiques del francés respecte a atres llengües romances: l'existència de la h aspirada.

== Eixemple de francés ==

== Eixemple de francés ==

Valencià:

Valencià:

'''Pare nostre''':

'''Pare nostre''':

Pare nostre, que estas en lo cel:

Pare nostre, que estàs en lo cel:

santificat siga el teu nom.

santificat siga el teu nom.

Vinga a nosatres el teu Regne.

Vinga a nosatres el teu Regne.

* Hola: Salut, Bonjour

* Hola: Salut, Bonjour

* Adeu: Adieu, Au revoir

* Adeu: Adieu, Au revoir

* ¿Com te diuen?: Comment tu t'apelles?

* ¿Com te diuen?: Comment tu t'appelles ?

* ¿Com estàs?: Comment ça va?, Comment allez-vous?

* ¿Com estàs?: Comment vas-tu ?, Comment allez-vous ?, Ça va ?

* ¿Quants anys tens?: Tu as quel âge?

* ¿Quants anys tens?: Quel âge as-tu ?

* Tinc... anys: J'ai ... ans.

* Tinc... anys: J'ai ... ans.

* Francés, Francesa: Français, française.

* Francés, Francesa: Français, française.

* Valencià, valenciana: Valencian, valenciane.

* Valencià, valenciana: Valencien, valencienne.

* Espanyol, espanyola: Espagnol, espagnole.

* Espanyol, espanyola: Espagnol, espagnole.

* ¿Parles espanyol, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencian/italien?

* ¿Parles castellà, anglés, alemà, valencià, italià?: Tu parles espagnol/anglais/allemand/valencien/italien ?

* ¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est?

* ¿Qué és açò?: Qu'est-ce que c'est ?

* És...: C'est....

* És...: C'est....

== Vore també ==

== Vore també ==