Edició de «Idioma gaèlic escocés»

{{llengua|
|nom= Gaèlic escocés
|nomnatiu= Gàidhlig
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= {{bandera|Scotland}} [[Escòcia]]
|regió= [[Gran Bretanya]]
|parlants= 58.652
|parlantsnatius= 
|parlantsnonatius= 
|rank= No està entre els cent primers
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües celtes|Celtes]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;Insular<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües goidèliques|Goidèlic]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Gaèlic escocés'''<br />
|nació= {{flagicon|Scotland}} [[Escòcia]]
|fontcolor=
|regulat= [[Bòrd na Gàidhlig]]
|iso1= gd
|iso2= gla
|iso3= gla
|sil= 
|mapa=[[File:Idioma gaélico escocés.png|thumb|200px|Distribució de l'idioma gaèlic escocés]]
}}
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] al voltant del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'[[irlandés]] antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a eixe moment. D'ahi la seua similitut en el [[gaèlic]] parlat en [[Irlanda]] i l'[[Illa de Man]]. 

Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions [[viking|vikingues]] anirien relegant cada volta més l'idioma, fins que al voltant de l'any [[1500]], durant el regnat de [[Jacobo IV]], se crearen en les [[illes Hèbrides]] les corts locals i les escoles de barts, que foren breçol del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i l'idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].

Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de l'any [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt a l'[[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo de l'[[irlandés]] i el [[manés]]) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en l'escocés o en el dialecte escocés de l'anglés).

==Classificació==
El gaèlic escocés és una [[llengua indoeuropea]] que pertany a la branca [[Llengües goidèliques|goidèlica]] de les [[llengües cèltiques insulars]], dins de la família de les [[llengües cèltiques]]. A banda de la nomenclatura ''gaèlic escocés'', esta llengua també es coneix, en el món anglosaxó, pel valor metonímic de ''gaèlic'', i l'[[irlandés]] (en anglés, ''Irish'') és la nomenclatura pròpia del ''gaèlic irlandés''. En territori escocés, d'atra banda, el nom de la llengua es pronuncia [ˈgaːlikʲ], i fora d'Escòcia pren la fonètica de [ˈɡeɪlɨk].

El gaèlic escocés no s'ha de confondre en l'[[scots]], que es referix a la varietat llingüística anglesa de la qual forma part l'[[anglés]] parlat a les [[Terres baixes d'Escòcia|Terres Baixes escoceses]] (en anglés, ''Lowlands''; en gaèlic escocés, ''Ghalldachd''). Abans del [[sigle XV]], la parla anglesa de les Terres Baixes es coneixia com a ''Inglis'' (actualment, i en anglés, ''English''), mentres que el gaèlic escocés rebia el nom de ''Scottis'' (actualment, i en anglés, ''Scottish''). Ausades, a partir del [[sigle XV]] prengué força la forma ''Erse'' (en anglès, ''Irish'' 'irlandés') per a referir-se al gaèlic escocés, i l'scots va rebre el nom de ''Scottis''.<ref>{{smallcaps|McArthur}}, Tom (1994). ''Companion to the Oxford English Dictionary''. Oxford: Oxford University Press</ref> Actualment, el gaèlic escocés és una llengua diferent que el [[gaèlic irlandés]], de manera que la forma ''Erse'' s'ha deixat d'utilisar per referir-se a la llengua cèltica d'Escòcia.

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Scottish Gaelic language}}

{{Llengües del Regne Unit}}
{{Llengües celtes}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües celtes]]