Edició de «Idioma gaèlic escocés»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 24: | Llínea 24: | ||
|mapa=[[File:Idioma gaélico escocés.png|thumb|center|250px|Distribució de l'idioma gaèlic escocés]] | |mapa=[[File:Idioma gaélico escocés.png|thumb|center|250px|Distribució de l'idioma gaèlic escocés]] | ||
}} | }} | ||
− | El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] | + | El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, que arribà a [[Escòcia]] alrededor del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat de l'irlandés antic que va sustituir a l'antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i l'[[Illa de Man]]. |
Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions [[viking|vikingues]] anirien relegant cada volta més l'idioma, fins que al voltant de l'any [[1500]], durant el regnat de [[Jacobo IV]], se crearen en les [[illes Hèbrides]] les corts locals i les escoles de barts, que foren breçol del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i l'idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]]. | Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions [[viking|vikingues]] anirien relegant cada volta més l'idioma, fins que al voltant de l'any [[1500]], durant el regnat de [[Jacobo IV]], se crearen en les [[illes Hèbrides]] les corts locals i les escoles de barts, que foren breçol del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i l'idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]]. |